Vés al contingut

Leonardita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La leonardita és un mineraloide producte de l'oxidació del lignit. És tou, cerós i vitri de color negre o marró. Està associat a la mineria del carbó prop de la superfície.[1] És una font rica en àcid húmic (fins al 90%)[2] i es fa servir com condicionador del sòl i com estabilitzador en el tractament de l'aigua mitjançant resines de bescanvi iònic,[3] en la remediació d'ambients contaminats i com additiu per a perforar pous.[4] Rep el nom d'A. G. Leonard, el primer director del North Dakota Geological Survey, en reconeixement al seu treball en aquests jaciments.[5]

Formació

[modifica]

La Leonardita es troba ssociada amb jaciments de lignit prop de la superfície. Es creu que s'ha format per oxidació dels lignits.[6]

Ocurrència

[modifica]

La Leonardita va ser descrita primer als jaciments de lignit de Dakota del Nord.[6] També s'ha descrit la Leonardita arreu del món a Alberta, Canadà,[4] a Achlada i Zeli, Grècia,[7] a Turquia i a Bacchus Marsh, Austràlia.[8]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]