Vés al contingut

Leonardo De Lorenzo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLeonardo De Lorenzo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementLeonardo De Lorenzo
29 agost 1875 Modifica el valor a Wikidata
Viggiano (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juliol 1962 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Santa Barbara (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatItàlia
Activitat
Lloc de treball Rochester Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCompositor, professor i flautista
Activitat - 1962 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola de Música Eastman Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
EstilClàssic
InstrumentFlauta Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: d7958719-4b16-4659-8ece-f9c1c1867ac3 IMSLP: Category:Lorenzo,_Leonardo_de Allmusic: mn0002168230 Modifica el valor a Wikidata

Leonardo De Lorenzo (Viggiano, Basilicata, 29 d'agost de 1875 - Santa Barbara, Califòrnia, 29 de juliol de 1962) va ser un compositor italià, que va treballar principalment als Estats Units.

Biografia

[modifica]

A l'edat de 8 anys va començar a tocar la flauta i va assistir al Conservatori de Música "San Pietro a Majella" de Nàpols. De Lorenzo va ser primer flautista de la New York Philharmonic Orchestra, dirigida per Gustav Mahler, i flautista de les orquestres de Minneapolis, Los Angeles i Rochester.

El 1914, durant la seva col·laboració amb la Minneapolis Symphony Orchestra, va trobar amb Maude Peterson, una pianista que sovint el va acompanyar i es va convertir en la seva esposa.

A partir de 1923 fins al 1935, va ser professor de flauta al "Eastman School of Music" de Rochester i, després del seu retir, es va dedicar a la composició i redacció de publicacions teòriques. Tot el seu material de recerca va ser donat a la Universitat del Sud de Califòrnia, el 25 d'octubre de 1953.

El Concurs Internacional de Flauta "Leonardo De Lorenzo", que té lloc cada dos anys a Viggiano, està dedicat a ell.

Composicions musicals

[modifica]
  • Appassionato, per a flauta, op. 5
  • Giovialità, per a flauta and piano, op. 15
  • Saltarello, per a flauta, op. 27
  • Carnevale di Venezia, per a flauta
  • Nove grandi studi
  • I tre virtuosi, per a tres flautes, op. 31
  • I seguaci di Pan, per a quatre flautes, op. 32
  • Non plus ultra, per a flauta, op. 34
  • Pizzica-Pizzica, per a flauta, op. 37
  • Suite mitologica, per a flauta, op. 38
  • Idillio, per a flauta i piano, op. 67
  • Improvviso, per a flauta i piano, op. 72
  • Sinfonietta (Divertimento Flautistico), per a cinc flautes, op. 75
  • Trio Eccentrico, per a flauta, Clarinet i fagot, op. 76
  • Trio Romantico, per a flauta, oboè i clarinet, op. 78
  • I quattro virtuosi (Divertimento fantastico), per a flauta, oboè, clarinet i fagot, op. 80
  • Capriccio, per a quatre flautes, op. 82

Obres didàctiques

[modifica]
  • L'Indispensabile. A complete modern school for the flute (1912)
  • My complete story of the flute (1951)

Enllaços externs

[modifica]