Leonid Pàssetxnik
| |||
| Nom original | (ru) Леонид Иванович Пасечник  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 15 març 1970 (54 anys) Luhansk | ||
 3r President de la República Popular de Luhansk | |||
| 24 novembre 2017 – ← Ígor Plotnitski | |||
Minister of State Security (en)  | |||
| 9 octubre 2014 – | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Escola Politècnica Superior Militar d'Enginyeria i Forces de Comunicació de Donetsk | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, militar, President de la República Popular de Luhansk | ||
| Partit | Pau per la Regió Luhansk Rússia Unida | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Nova Rússia, República Popular de Donetsk, República Popular de Luhansk i Rússia | ||
| Branca militar | Servei de Seguretat d'Ucraïna | ||
| Rang militar | pràporsxik general major | ||
| Conflicte | Guerra del Donbàs invasió russa d'Ucraïna | ||
| Premis | |||
| Lloc web | главалнр.рф | ||
    
| |||
.jpg)
Leonid Ivànovitx Pàssetxnik (rus: Леонид Иванович Пасечник, ucraïnès: Леонід Іванович Пасічник) (Voroixílovgrad, 15 de març de 1970) és un militar i polític independentista de Luhansk, president de la República Popular de Luhansk des de 2017, el primer any de forma interina. També va exercir de ministre de Seguretat de l'Estat de la RPL entre 2014 i 2017.[1][2][3][4]
Biografia
[modifica]El seu pare va treballar en aplicació de la llei,[4] al Departament contra l'apropiació indeguda de béns socialistes de la Unió Soviètica (OBKhSS), durant 26 anys.[3][4] L'any 1975 la família es va traslladar a Magadan, a l'Extrem Orient Rus,[4] on el seu pare va estar associat a les operacions de les mines d'or.[3]
A nivell acadèmic es va graduar a l'Institut Militar i Polític de Donetsk i va treballar per al Servei de Seguretat d'Ucraïna (SBU) a l'óblast de Luhansk com a cap d'un destacament de lluita contra les operacions de contraban[4] i cap del destacament del districte de Stakhànov.[3] El 15 d'agost de 2006 es va fer famós per haver interceptat grans quantitats de contraban al punt de control fronterer d'Izvarine (1,94 milions de dòlars i 7,24 milions de rubles russos), alhora que va rebutjar un suborn per principis.[3][4]
El març de 2007, ja com a tinent coronel del SBU, va rebre del president ucraïnès Víktor Iúsxenko una medalla pel servei militar a Ucraïna, «per mostrar integritat i professionalitat en l'exercici del seu deure».[3] El 2014 va fer costat dels militants prorussos, convertint-se el 9 d'octubre de 2014 en ministre de Seguretat de l'Estat de l'autoproclamada independent República Popular de Luhansk.[3][4]
El 21 de novembre de 2017, homes armats amb uniformes no identificats van ocupar posicions al centre de Luhansk en el que semblava una lluita de poder entre el cap de la república Ígor Plotnitski i el ministre de l'Interior Ígor Kornet, recentment acomiadat per Plotnitski.[5][6] Tres dies més tard, el lloc web dels separatistes va manifestar que Plotnitski havia dimitit «per motius de salut. Múltiples ferides de guerra, els efectes de les ferides per explosió, van passar factura».[7][8] En el lloc web també es va dir que Pàssetxnik havia estat nomenat president en funcions «fins a les properes eleccions».[7] Els mitjans russos van informar que, el 23 de novembre de 2017, Plotnitski havia fugit de la república no reconeguda cap a Rússia.[9] El 25 de novembre, el Consell Popular de la nova república, format per 38 membres, va aprovar per unanimitat la dimissió de Plotnitski.[10]
Pàssetxnik va declarar la seva adhesió als acords de Minsk, afirmant que «la república executarà de manera consistent les obligacions assumides en virtut d'aquests acords».[11] El 30 de març de 2018, també va declarar: «la nostra experiència pot ajudar a totes les regions d'Ucraïna a obtenir la llibertat i la independència, i llavors podrem declarar junts una nova Ucraïna en la qual viuran lliurement representants de diferents nacionalitats i cultures».[12] Al 2018 va ser nomenat President de la República Popular pel partit Pau per Luhansk.
L'estiu de 2019, mentre es trobava amb persones que viuen al territori independent, va manifestar que: «No vol dir que tornarem a Ucraïna. Aquesta és l'única manera d'aturar aquesta bogeria, aquesta guerra. Hauríeu d'entendre que nosaltres, com a estat sobirà, serem un estat dins de l'estat; aquest serà el nostre estatus especial».[13]
Referències
[modifica]
- ↑ «Леонид Пасечник стал и.о. главы ЛНР» (en rus). TASS.ru, 25-11-2017. [Consulta: 16 novembre 2021].
- ↑ «Анатолий Антонов возглавил Министерство госбезопасности ЛНР» (en rus). Lug-Info.com. Arxivat de l'original el 2020-02-23. [Consulta: 16 novembre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Бывший СБУшник, которому дал медаль Ющенко. Кто такой новый главарь "ЛНР" ("Former SBU agent, whom Yushchenko gave a medal. Who is the new leader of "LPR")» (en rus). Espreso.tv, 24-11-2017. [Consulta: 16 novembre 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Кто такой Пасечник и какой конфликт был у него с Плотницким ("Who is Pasechnik and what type of conflict he had with Plotnitsky")» (en rus). DNR24.su, 24-11-2017. Arxivat de l'original el 25 novembre 2017. [Consulta: 16 novembre 2021].
- ↑ «Kremlin 'Following' Situation in Ukraine's Russia-Backed Separatist-Controlled Luhansk» (en anglès). Radio Free Europe/Radio Liberty, 22-11-2017. [Consulta: 16 novembre 2021].
- ↑ «Luhansk coup attempt continues as rival militia occupies separatist region» (en anglès). The Independent, 22-11-2017. [Consulta: 16 novembre 2021].
- ↑ 7,0 7,1 «Ukraine rebel region's security minister says he is new leader» (en anglès). Reuters.com, 24-11-2017. [Consulta: 16 novembre 2021].
- ↑ «Separatist Leader In Ukraine's Luhansk Resigns Amid Power Struggle» (en anglès). Radio Free Europe/Radio Liberty, 24-11-2017. [Consulta: 16 novembre 2021].
- ↑ «Захар Прилепин встретил главу ЛНР в самолете в Москву» (en rus). Meduza.io. [Consulta: 16 novembre 2021].
- ↑ «Народный совет ЛНР единогласно проголосовал за отставку Плотницкого» (en rus). MK.ru, 25-11-2017. [Consulta: 16 novembre 2021].
- ↑ «Lugansk People’s Republic head resigns» (en anglès). TASS.com, 24-11-2017. [Consulta: 16 novembre 2021].
- ↑ «В ЛНР заявили о готовности поделиться опытом с другими областями Украины» (en rus). RIA.ru, 30-03-2018. [Consulta: 16 novembre 2021].
- ↑ «Donbas: The new repertoire» (en anglès). UkrainianWeek.com, 28-09-2019. [Consulta: 16 novembre 2021].