Vés al contingut

Leonidas Iza

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLeonidas Iza
Imatge
(2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Segundo Leonidas Iza Salazar Modifica el valor a Wikidata
18 juny 1982 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
President Confederación de Nacionalidades Indígenas del Ecuador
27 juny 2021 –
President Movimiento Indígena y Campesino de Cotopaxi (es) Tradueix
1r octubre 2016 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversidad Técnica de Cotopaxi (en) Tradueix - enginyeria ambiental Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólíder amerindi, camperol, enginyer Modifica el valor a Wikidata
PartitPachakutik Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosé María Iza Modifica el valor a Wikidata
Facebook: LeoIzaSalazar X: LeonidasIzaSal1 Modifica el valor a Wikidata

Segundo Leonidas Iza Salazar és un dirigent indígena equatorià de nacionalitat kichwa-panzaleo, president del Moviment Indígena i Camperol de Cotopaxi (MICC). Al costat de Jaime Vargas, van liderar les manifestacions d'octubre de 2019 per part de la Confederación de Nacionalidades Indígena (CONAIE) contra les mesures econòmiques del govern de Lenín Moreno.[1][2][1]

Biografia

[modifica]

És fill de José María Iza Viracocha, històric dirigent indígena, i de Rosa Elvira Salazar. Igualment és cosí de Leonidas Iza Quinatoa, exdiputat i participant del primer aixecament indígena.[3]

Va estudiar Enginyeria en medi ambient a la Universitat Tècnica de Cotopaxi. A més d'això, declara haver llegit escrits de pensadors d'esquerra, destacant entre els que han influenciat el seu pensament l'assaig Las venas abiertas de América Latina d'Eduardo Galeano i l'obra de José Carlos Mariátegui.[3]

La seva activitat en el moviment indígena com a catequista als 15 anys, després de la lectura de l'obra de Galeano.[3] Arriba a la presidència de la comunitat San Ignacio de Toacaso al Cantó Latacunga el 2010, passant després a ser membre de la Comissió de Joves, sent el seu dirigent l'any 2013, i del Comitè Provincial de Pachakutik.[4][5] El 2012, va assenyalar l'oposició del seu partit a la precandidatura vicepresidencial d'Auki Tituaña com a binomi de Guillermo Lasso.[6]

Durant el Congrés del Moviment Indígena i Camperol de Cotopaxi (MICC), efectuat entre el 30 de setembre i l'1 d'octubre de 2016, és electe president d'aquesta organització. Representant a la Unió d'Organitzacions Camperoles del Nord de Cotopaxi (Unocan) i amb el suport de 22 organitzacions aconsegueix supera amb 102 vots als 75 vots de Manuel Vega i 18 de Gerardo Sacaa.[7]

Amb la segona volta de les eleccions de 2017, negarà el suport del MICC a Guillermo Lasso, acceptant l'existència de suports a títol personal de membres de l'organització.[8] El 2018 resultarà reelegit en el seu càrrec al MICC, sent aquest mateix any quan defensa la candidatura per la reelecció de Jorge Guamán a la prefectura de Cotopaxi, qüestionada malgrat la victòria del prefecte en les primàries de Pachakutik.[9][10]

Per agost d'aquest mateix any inicia un procés judicial contra seu pel delicte d'incitació a la discòrdia entre ciutadans que s'inclou als de segrest, intimidació, ocupació, ús il·legal de sòl o trànsit de terres i el d'usurpació i simulació de funcions públiques, acusacions que haurien estat afectades per la justícia indígena.[11][12] El 10 de setembre de 2019 és declarat innocent del delicte de trànsit de terres.[2]

Entre el 1 i el 13 d'octubre de 2019 aconsegueix fama a nivell nacional en liderar les manifestacions esdevingudes en aquestes dates, així com la seva participació en la taula de diàleg que va acabar amb les protestes, desmarcant al moviment indígena de les sol·licituds del Movimiento Revolución Ciudadana d'una renúncia del president Moreno i avançament d'eleccions.[13] Després d'això ha destacat la seva amenaça amb l'aplicació de la justícia indígena sobre el vicepresident Otto Sonnenholzner per les seves accions en els poblats indígenes, indicats com una manera de "dividir al moviment indígena".[14]

Professionalment es dedica a la producció de llet i a l'elaboració i gestió de projectes.[5]

Presidència de la CONAIE

[modifica]

Leonidas Iza és el nou president de la Confederación de Nacionalidades Indígenas del Ecuador (Conaie). Iza ra representar al Moviment Indígena i Camperol de Cotopaxi (MICC) i va aconseguir captar la votació d'una part dels delegats de Costa, de la Amazonía i de la Sierra. La seva designació es va confirmar el diumenge 27 de juny del 2021, en l'últim dia del VII Congrés Nacional de la Conaie, que es va realitzar al Poble de Salasaca, en la Província de Tungurahua, Equador.

Iza va aconseguir 821 vots, mentre que María Andrade, 287, i Marco Guatemal, 153.[15]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Leonidas Iza dice que elaboración de decreto debe sumar a más actores y tomará tiempo». [Consulta: 21 novembre 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Leonidas Iza fue declarado inocente por el supuesto delito de tráfico de tierras». [Consulta: 24 novembre 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «¿Cómo se hizo Iza?» (en castellà), 22-11-2019. [Consulta: 24 novembre 2019].
  4. ↑ «Leonidas Iza: “Conocemos nuestra historia, no vamos a ceder nuestros derechos por baratijas”» (en castellà), 17-10-2019. [Consulta: 24 novembre 2019].
  5. ↑ 5,0 5,1 Hora, Diario La. «Leonidas Iza, nuevo presidente del MICC - La Hora» (en castellà). [Consulta: 25 novembre 2019].
  6. ↑ «Leonidas Iza: En Cotopaxi las bases no apoyan a Tituaña». [Consulta: 25 novembre 2019].
  7. ↑ «Leonidas Iza busca la convergencia del movimiento indígena en Cotopaxi». [Consulta: 24 novembre 2019].
  8. ↑ «Leonidas Iza niega apoyo de Movimiento Indígena y Campesino de Cotopaxi a candiatura de Lasso». [Consulta: 25 novembre 2019].
  9. ↑ Hora, Diario La. «Presidente del MICC defiende primarias realizadas - La Hora» (en castellà). [Consulta: 24 novembre 2019].
  10. ↑ Hora, Diario La. «MICC posesionó a su nuevo gobierno - La Hora» (en castellà). [Consulta: 25 novembre 2019].
  11. ↑ «El presidente del Movimiento Indígena y Campesino de Cotopaxi es investigado por el delito de incitación a la discordia entre ciudadanos». [Consulta: 24 novembre 2019].
  12. ↑ «El Presidente del Movimiento Indígena de Cotopaxi será enjuiciado por el delito de tráfico de tierras». [Consulta: 24 novembre 2019].
  13. ↑ «Blu Radio señal en vivo | Noticias de Colombia y el Mundo» (en castellà). [Consulta: 24 novembre 2019].
  14. ↑ «Leonidas Iza, de Conaie, amenaza con 'justicia indígena' al Vicepresidente Otto Sonnenholzner» (en castellà), 12-11-2019. [Consulta: 24 novembre 2019].
  15. ↑ «Leonidas Iza es el nuevo presidente de la Conaie». El Comercio EC, 27-06-2021. [Consulta: 27 juny 2021].


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Leonidas_Iza&oldid=33111117»