Leonor María de Silva y Mendoza
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 gener 1636  Madrid |
| Mort | 1660 (23/24 anys) província de Guadalajara (Castella - la Manxa) |
| Activitat | |
| Ocupació | monja |
| Orde religiós | Carmelites descalces |
| Família | |
| Parents | Ana de Mendoza de la Cerda, besàvia |
Leonor María de Silva y Mendoza (Madrid, 12 de gener de 1636 - província de Guadalajara, 1660) va ser una noble i religiosa castellana.
Va a néixer a Madrid el 12 de gener de 1636, filla de Rodrigo de Silva i de Catalina de Mendoza, prínceps de Mélito i Éboli i ducs d'El Infantado i de Pastrana.[1] Va rebre el sagrament del baptisme a casa seva, de la mà d'Alonso Pérez de Guzmán, Patriarca de les Índies Occidentals,[1] i després fou confirmada a l'església parroquial de Santa Maria.[2][3]
El mateix any de naixement, els seus pares van oposar-la, a través d'un curador, a un plet per obtenir un majorat de 15.000 ducats de renda del comte de Saldaña, el seu avi.[2] Quan va arribar el moment d'heretar, i en estar en edat núbil, els seus pares van disposar el seu casament amb Francisco Manrique de Cárdenas, comte de Treviño i fill únic dels ducs de Nájera.[1] Amb tot, va renunciar a la seva herència i al matrimoni en sentir la vocació religiosa. L'octubre de 1654 va ingressar com a religiosa al convent de San José de carmelites descalces de Guadalajara, que havia fundat la seva besàvia, Ana de Mendoza.[2] El 1655 oficialitzà la renúncia a la seva herència legítima.[4] Des d'aleshores va tenir una vida exemplar i va ser un model per a la comunitat fins a la seva mort el 1660, quan només tenia 24 anys.[1][3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ballesteros Robles, Luis. Diccionario biográfico matritense (en castellà). Madrid: Ajuntament de Madrid, 1912, p. 602.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Salazar y Castro, Luis de. Historia genealógica de la Casa de Silva... (en castellà). vol. 2, 1685, p. 613-614.
- ↑ 3,0 3,1 Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid: ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1790, p. 346.
- ↑ Cuartero y Huerta, Baltasar; Vargas-Zúñiga y Montero de Espinosa, Antonio de. Índice dela colección de don Luis de Salazar y Castro (en castellà). vol. 28. Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 1961, p. 145.