Vés al contingut

Leopold August Abel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLeopold August Abel
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 març 1718 Modifica el valor a Wikidata
Köthen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1794 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Ludwigslust (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Schwerin
Ludwigslust Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector d'orquestra, pintor, compositor, miniaturista Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 1782 Modifica el valor a Wikidata)
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsWilhelm August Christian Abel, August Christian Andreas Abel, Friedrich Ludwig Aemilius Abel Modifica el valor a Wikidata
PareChristian Ferdinand Abel Modifica el valor a Wikidata
GermansKarl Friedrich Abel
E. H. Abel
Ernst August Abel Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 3341fc20-c104-47d0-b368-6b0c99efaaec Discogs: 2542220 Modifica el valor a Wikidata

Leopold August Abel (Köthen, 24 de març de 1718 - Ludwigslust, 25 d'agost de 1794),[1] fou un compositor, violinista i pintor alemany.

Biografia

[modifica]

Abel provenia d'una família d'artistes i era el fill gran del virtuós de la gamba Christian Ferdinand Abel, que va treballar a Köthen com a "músic primer" a l'orquestra de la cort de Johann Sebastian Bach. Els pintors Ernst August Abel i Ernst Heinrich Abel i el violista Karl Friedrich Abel van ser els seus germans.

Va ser alumne del seu pare i el 1735 de Georg Benda a Dresden. El 1745 esdevingué membre del conjunt Nicolinis de l'orquestra de la cort de Braunschweig. Del 1757 al 1765 va ser concertista a l'orquestra del príncep de Schwarzburg-Sondershausen i el 1766 a Berlín a la capella del margravi de Brandenburg-Schwedt. Des de 1769 fins a la seva mort va ser primer violinista a la Mecklenburg-Schwerinsche Hofkapelle de Ludwigslust ciutat en la que va morir.

Abel va ser el mestre dels seus fills Wilhelm Anton Christian Carl Abel (Abelgaard) (1749-1795), August Christian Andreas Abel i Friedrich Ludwig Aemilius Abel (1770-1842).

Dels quadres que va pintar s'han conservat un autoretrat, un retrat d'Antonio Rosetti[2] i una representació al guaix de la capella de la cort de Ludwigslust (1770).[3]

Entre les seves escasses composicions cal destacar:

  • Sinfonie für Streichquartett, Oboen, Flöten und Corni. Musikaliensammlung der Landesbibliothek Mecklenburg-Vorpommern in Schwerin
  • -1766- Sinfonia à 8 voci, Viol. I. II., Oboe I. II., Flauto Travers I. II., Corno I. II., Viola, Violoncello, Basso continuo e Cembalo

Referències

[modifica]
  1. Grete Grewolls: Wer war wer in Mecklenburg und Vorpommern. Das Personenlexikon. Hinstorff Verlag, Rostock 2011, ISBN 978-3-356-01301-6, S. 12.
  2. Sterling E. Murray: The Career of an Eighteenth-Century Kapellmeister. The Life and Music of Antonio Rosetti (= Eastman Studies in Music Series) Boydell & Brewer 2014, ISBN 978-1-58046-467-3, S. 171, sowie Abb. 1,
  3. (2011)/http://www.sothebys.com/en/auctions/ecatalogue/2011/music-and-continental-books-and-manuscripts/lot.136.html

Bibliografia

[modifica]
  • Johann George Meusel: Abel (Leopold August). In: Teutsches Künstlerlexikon … 2., umgearbeitete Auflage. Band 1. Meyersche Buchhandlung, Lemgo 1808, S. 3 (Textarchiv – Internet Archive).
  • Otto Kade: Abel, Leopold August. In: Die Musikalien-Sammlung des Grossherzoglichen Mecklenburg-Schweriner Fürstenhauses aus den letzten zwei Jahrhunderten. Hinstorff, Wismar 1893, S. 93 (Textarchiv – Internet Archive).
  • Gustav Pauli: Abel, Leopold August. In: Ulrich Thieme, Felix Becker (Hrsg.): Allgemeines Lexikon der Bildenden Künstler von der Antike bis zur Gegenwart. Begründet von Ulrich Thieme und Felix Becker. Band 1: Aa–Antonio de Miraguel. Wilhelm Engelmann, Leipzig 1907, S. 19 (Textarchiv – Internet Archive – Hier ist 1714 als Geburtsjahr und Zerbst als Geburtsort angegeben).
  • Grete Grewolls: Wer war wer in Mecklenburg und Vorpommern. Das Personenlexikon. Hinstorff Verlag, Rostock 2011, ISBN 978-3-356-01301-6, S. 12. (content.schweitzer-online.de PDF).

Enllaços externs

[modifica]