Vés al contingut

Leopold Querol i Roso

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLeopold Querol i Roso
Nom original(es) Leopoldo Querol Roso Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 novembre 1899 Modifica el valor a Wikidata
Vinaròs (Baix Maestrat) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 agost 1985 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Benicàssim (Plana Alta) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de València
Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo
Institut Lluís Vives Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsEduard López-Chávarri i Marco, Josep Bellver i Abells i Ricard Viñes i Roda Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano
Família
GermansLuís Querol Roso Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: 6d205b38-60c2-460d-98b2-8be9c2d83691 Discogs: 3537162 Modifica el valor a Wikidata

Leopold Querol i Roso (Vinaròs, 15 de novembre de 1899[1]Benicàssim, 26 d'agost de 1985) va ser un pianista valencià.

Va estudiar al Conservatori de València com a deixeble d'Eduard López Chavarri i Josep Bellver[2] i on va ser company de Josep Iturbi i Francesc Cuesta Gómez. Al mateix temps va llicenciar-se en Filosofia i Lletres per la Universitat de València, on es va doctorar amb la tesi La poesía del cancionero de Uppsala en 1929. Va ampliar els seus estudis musicals a Bolònia i a París amb Ricard Viñes, qui el va posar en contacte amb diverses figures de la música francesa del seu temps, com ara Francis Poulenc o Maurice Ravel. També va escriure Las obras teóricas de Juan Tinctoris, según el manuscrito de la Universidad de Valencia (1965) i obres de divulgació d'història de la música.

Es va establir a Madrid, on va ser catedràtic al Conservatori Nacional, director musical a l'Institut Ramiro de Maeztu i catedràtic d'educació secundària de francès, activitat que també va realitzar a Las Palmas, Albacete i València. No obstant això, mai va abandonar la seua carrera de concertista internacional, amb freqüents visites a València i a Barcelona. Joaquín Rodrigo va compondre per a ell el Concierto heroico per a piano i orquestra. Igualment, va compondre Preludio en si bemol i Danza valenciana i va publicar Historia de la música i Estilo y significación del romanticismo de Chopin, entre d'altres. Fundà el premi Francesc Tàrrega de guitarra.

L'any 1966 va rebre la Gran Creu de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio.[3] Quan va morir en 1985 era membre de Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la de Sant Carles.

Referències i notes

[modifica]
  1. Masó Agut, Mario. Leopoldo Querol Roso : una vida al piano (1899-1985) (en castellà). Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, Servei de Comunicació i Publicacions : Diputació de Castelló, Servei de Publicacions, 2023, p. 29 (Biblioteca de les aules. Maior ; 11). ISBN 9788418951923. 
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 138. (ISBN 84-7291-226-4)
  3. Butlletí Oficial de l'Estat: Gaseta de Madrid núm. 193, de 13/08/1966

Bibliografia

[modifica]
  • (castellà) Diversos Autors, Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0