Leopold Vietoris

Leopold Vietoris

Vietoris en el seu 110é aniversari (2001)
Biografia
Naixement	4 juny 1891 Bad Radkersburg (Àustria)
Mort	9 abril 2002 (110 anys) Innsbruck (Àustria)
Sepultura	Cementiri de l'Oest d'Innsbruck, Feld C, Grab 77-78 47° 15′ 33″ N, 11° 23′ 08″ E
Formació	Universitat de Viena (1911–1919) Universitat Tècnica de Viena (1910–1911) Escola de l'Abadia de Melk (1902–1910)
Tesi acadèmica	Stetige Mengen  (1920 )
Director de tesi	Gustav von Escherich i Wilhelm Wirtinger
Activitat
Camp de treball	Topologia
Ocupació	matemàtic, topòleg, professor d'universitat
Ocupador	Universitat d'Innsbruck (1930–) Universitat Tècnica de Viena (1928–1930) Universitat d'Innsbruck (1927–1928) Universitat de Viena (1922–1927) Universitat Tecnològica de Graz (1920–1922)
Membre de	Acadèmia Austríaca de Ciències Societat Matemàtica Austríaca (membre honorari) Societat Alemanya de Matemàtics (membre honorari)
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial
Obra
Obres destacables seqüència de Mayer-Vietoris teorema de Vietoris-Begle complex de Vietoris-Rips
Estudiant doctoral	Kurt Hellmich, Helmut Grömer (en) , Kurt Hellmich (en) , Martha Petschacher (en) , Hiltrud Jochum (en) , Johann Leicht (en) , Walter Dürk (en) , Eva Ambach (en) , Gerhard Riege (en) , Fortunat Pescolderung (en) , Egon Steuer (en) i Klemens Hackl (en)
Família
Cònjuge	Klara Riccabona von Reichenfels (1927-1935†) Maria Riccabona von Reichenfels (1936-2002)
Pares	Hugo Vietoris   i Anna Diller
Cronologia
octubre 1918-agost 1919	presoner de guerra
Premis
(1994)  doctor honoris causa per la Universitat d'Innsbruck (1984)  doctor honoris causa per la Universitat Tècnica de Viena (1981)  Medalla d'Or d'Honor pels Serveis a la República d'Àustria (1981)  Premi de la Societat Austríaca de Matemàtiques (1973)  Condecoració Austríaca de les Ciències i les Arts

Leopold Vietoris (Bad Radkersburg, 4 de juny de 1891 - Innsbruck, 9 d'abril de 2002) va ser un matemàtic austríac.

Vida i Obra

El pare de Vietoris era un enginyer ferroviari que va acabar sent el planificador de la ciutat de Viena. Vietoris va fer el seus estudis secundaris al institut dels benedictins de l'Abadia de Melk. A partir de 1910 va estudiar matemàtiques a la universitat de Viena i, tot i ser mobilitzat el 1914 per la Primera Guerra Mundial, va continuar estudiant pel seu compte. El 1918 va ser fet presoner per l'exèrcit italià i va aprofitar aquest temps empresonat per preparar la seva tesi doctoral, obtenint el títol el 1920.

Durant els dos cursos següents va ser professor ajudant a la universitat de Graz. El 1922 es va incorporar a la universitat de Viena, però el 1927 va acceptar una plaça a la universitat d'Innsbruck, tot i que només hi va estar un curs, ja que l 1928 tornava a Viena per ser professor de la universitat Tècnica de Viena. Finalment el 1930 va ser nomenat professor titular a Innsbruck on va fer la resta de la seva llarga carrera acadèmica, dedicant-se no solament a les matemàtiques sinó també a l'esquí i al muntanyisme. Encara esquiava amb noranta anys i el seu últim article publicat el va escriure amb més de cent anys.

Els treballs més importants de Vietoris van ser en topologia, disciplina que va estudiar a Amsterdam el 1925 amb L. E. J. Brouwer. A ell se li deuen els conceptes de hiperespai de Vietoris, de homologia dels espais compactes, functor de Vietoris i altres conceptes fonamentals de topologia algebraica.

També se li deuen aportacions originals en altres camps com el de les equacions diferencials, la probabilitat o les sumes de les sèries trigonomètriques. Per la seva afició a la muntanya i l'esquí, també va fer treballs interessants en matemàtiques aplicades, referents, per exemple, a l'orientació dels excursionistes a la muntanya o al moviment del gel de les glaceres.

Bibliografia

• Charatonik, Janusz J. «Recent research in hyperspace theory» (en anglès). Extracta Mathematicae, Vol. 18, Num. 2, 2003, pàg. 235-262. ISSN: 0213-8743.
• Helmberg, Gilbert «Leopold Vietoris (109). Der älteste lebende Österreicher» (en alemany). Mitteilungen der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 8, Num. 3, 2000. DOI: 10.1515/dmvm-2000-0084. ISSN: 0942-5977.
• Kaufmann, Viktor «The evolution of rock glacier monitoring using terrestrial photogrammetry: the example of Äußeres Hochebenkar rock glacier (Austria)» (en anglès). Austrian Journal of Earth Sciences, Vol. 105, Num. 2, 2012, pàg. 63-77. ISSN: 2072-7151.
• Mac Lane, Saunders «Topology becomes algebraic with Vietoris and Noether» (en anglès). Journal of Pure and Applied Algebra, Vol. 39, 1986, pàg. 305-307. DOI: 10.1016/0022-4049(86)90150-7. ISSN: 0022-4049.
• Reitberger, Heinrich. «The Contributions of L. Vietoris and H. Tietze to the Foundations of General Topology». A: C. E. Aull, R. Lowen (eds.). Handbook of the History of General Topology (en anglès). Springer, 1997, p. 31-40. ISBN 978-90-481-4820-2. 
• Reitberger, Heinrich «Leopold Vietoris (1891-2002)» (en anglès). Notices of the AMS, Vol. 49, Num. 10, 2002, pàg. 1232-1236. ISSN: 0002-9920.
• Sigmund, Karl; Dawson, John; Mühlberger, Kurt. Kurt Gödel: Das Album - The Album (en anglès i alemany). Vieweg & Sohn Verlag, 2006. ISBN 978-3-8348-0173-9. 
• Venema, Yde; Vosmaer, Jacob. «Modal logic and the Vietoris functor». A: Guram Bezhanishvili (ed.). Leo Esakia on Duality in Modal and Intuitionistic Logics (en anglès). Springer, 2014, p. 119-154. ISBN 978-94-017-8859-5. 
• Vietoris, Leopold. «Reminiscences». A: M. Husek, J. van Mill (eds.). Recent Progress in General Topology II (en alemany). North Holland, 2002, p. 573-575. ISBN 0-444-50980-1. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Leopold Vietoris» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• «Leopold Vietoris: ¿El matemàtico más longevo de la historia?». Gaussianos, 2009. [Consulta: 7 octubre 2020]. (castellà)
• Karlich, Barbara. «Entrevista a Leopold Vietoris (110 anys) a la TV pública austríaca». Youtube, 2002. [Consulta: 7 octubre 2020]. (alemany)