Vés al contingut

Leopold d'Estíria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLeopold d'Estíria
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
Mort24 octubre 1129 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRein Abbey (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Margrave of Styria (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatari, governant Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaOttokars Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSofia de Baviera Modifica el valor a Wikidata
FillsElisabeth of Styria, Ottokar III d'Estíria Modifica el valor a Wikidata
ParesOttokar II d'Estíria Modifica el valor a Wikidata  i Elisabet d'Àustria Modifica el valor a Wikidata

Leopold el Fort (+ 1129) fou marcgravi d'Estíria de 1122 a 1129. Era fill del marcgravi Ottokar II d'Estíria i d'Elisabet d'Àustria (de la casa de Babenberg), i va succeir al seu pare quan aquest va morir. El nom del Fort li va donar l'església pel seu suport als arquebisnes de Salzburg contra l'emperador Enric V durant la querella de les Investidures.

Fou l'hereu efectiu d'Enric III, el darrer membre de la nissaga dels Eppenstein (que era cosí del seu pare), ja que va morir el 1122 deixant rics alous i la comarca de Graslupp, és a dir tota la Neumarkt i l'àrea de St Lambrecht, i Murau, fins a Caríntia; així Estíria es va estendre fins al riu Mur, el Leoben i Bruck Gösting al sud, el Mürztal amb Mariazell, i el conjunt del districte de Voitsberg. Aquest llegat va impulsar el desenvolupament del país.

Leopold va construir el palau de Traungauer, i va establir el primer mercat; va promoure la construcció del primer monestir cistercenc del país, Rein, prop de Graz, vers 1123, i va ser cofundador del monestir benedictí de Gleink.

Es va casar amb Sofia de Baviera (+1145) amb la que va tenir un fill (Ottokar) i dues filles, Elisabet i Margarida. A la seva mort el va succeir el seu fill Ottokar III d'Estíria.

Referències

[modifica]

Franz Xaver Pritz: Geschichte der steirischen Ottokare in ihrer Vorfahren, bis zum Aussterben dieses Stammes im Jahre 1192. 1844