Leopoldo Federico
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 gener 1927  Once (Argentina) | ||
| Mort | 28 desembre 2014 (87 anys) Palermo (Argentina) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, director d'orquestra, bandoneonista | ||
| Activitat | 1944 - | ||
| Gènere | Tango argentí i tango | ||
| Instrument | Bandoneó | ||
| Premis | |||
| |||
   
| |||
Leopoldo Federico (Buenos Aires, 12 de gener de 1927 - Buenos Aires, 28 de desembre de 2014)[1] fou un director d'orquestra, compositor i bandoneonista argentí.[2]
Biografia
[modifica]Federico va començar a tocar de molt jove. Als 17 anys ja interpretava el bandoneó al cabaret Tabarís de Buenos Aires. Més tard tocà a les orquestres de Carlos Di Sarli, Ástor Piazzolla, Horacio Salgán i Mariano Mores. Va dirigir l'Orquesta Estable de Radio Belgrano durant més d'una dècada i el 1958 en va formar una de pròpia, amb la qual va tocar fins que es va morir, malgrat que els últims anys de vida tenia dificultats per caminar. Com a compositor, destaquen les obres Que me juzgue Dios, Cabulero i Al galope.[2] Va rebre nombrosos premis, entre els quals el Gardel a la trajectòria, el Grammy llatí en dues ocasions i el Premio Senador Domingo Faustino Sarmiento que atorga la Cambra Alta del Congrés argentí.[3] El 2002 el van declarar ciutadà il·lustre de Buenos Aires.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «Murió Leopoldo Federico, leyenda del tango» (en castellà). La Nación. Arxivat de l'original el 28 de desembre 2014. [Consulta: 29 desembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Santos Coelho, Guillermo dos. «Murió Leopoldo Federico, una de las máximas figuras del tango» (en castellà). Clarín. [Consulta: 29 desembre 2014].
- ↑ «Leopoldo Federico fue distinguido por el Senado» (en castellà). La Nación. Arxivat de l'original el 28 de desembre 2014. [Consulta: 29 desembre 2014].