Leptíctids
Leptictidae  | |
|---|---|
 | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Leptictida |
| Família | Leptictidae Gill, 1872 |
| Gèneres | |
.svg){kind=icon}
Els leptíctids (Leptictidae) són una família extinta d'euteris prehistòrics. Fou descrita per Theodore Gill el 1872 i comprèn nou gèneres. Forma part de l'ordre dels leptíctides.
Encara no es coneixen amb certesa les seves relacions taxonòmiques intrafamiliars i suprafamiliars. Físicament, haurien recordat les musaranyes.
Igual que les musaranyes elefant d'avui en dia —amb les quals no tenen un parentesc directe—, tenien el musell llarg, les dents adaptades per a una dieta insectívora i potes aptes per excavar i saltar.[1]
Gèneres
[modifica]La família Leptictidae comprèn vuit gèneres:
Blacktops
[modifica]Descrit per Meehan i Martin el 2010.
Ictops
[modifica]Descrit per Meehan i Martin el 2010.
Leptictis
[modifica]Descrit per Leidy el 1868. Estava emparentat amb Leptictidium, un gènere de leptíctid molt més conegut.
Megaleptictis
[modifica]Descrit per T. J. Meehan i L. D. Martin el 2012 a partir de material trobat a Dakota del Sud.
Myrmecoboides
[modifica]Descrit per Gidley el 1915. Eren animals petits de la mida d'un ratolí, i representen un llinatge de Leptictidae amb una relació més llunyana amb els altres gèneres que componen la família.[2]
Ongghonia
[modifica]Descrit per Kellner i McKenna el 1996. Se n'han trobat restes fòssils al jaciment d'Ulaan Khongil (Mongòlia).[3]
Palaeictops
[modifica]Descrit per Matthew el 1899. Aparegué al Danià i s'extingí al Lutecià. Podrià ser l'avantpassat de Leptictis.[4]
Prodiacodon
[modifica]Descrit per Matthew el 1929. Era un mamífer herbívor semblant als porcs espins d'avui en dia. Aparegué al Danià i s'extingí a l'Ipresià. Tenia un pes que variava entre trenta i dos-cents grams i una mida entre la d'un ratolí i la d'una rata. Les seves dents tenien cúspides grans i afilades, típiques dels animals insectívors. L'estructura de les seves potes s'assemblava a la dels animals de la família Pseudorhyncocyonidae, amb potes davanteres curtes i potes darreres llargues però, a diferència de Leptictidium, la tíbia i el peroné de Prodiacodon estaven fusionats en la meitat de la seva llargària. L'anatomia de les potes davanteres mostra que podrien haver estat animals excavadors.[4]
Xenacodon
[modifica]Descrit per Matthew i Granger el 1921.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Meehan i Martin, 2010, p. 103.
- ↑ Novacek, Michael J. A review of Paleocene and Eocene Leptictidae (Mammalia: Eutheria) from North America. Berkeley: University of California Museum of Paleontology, 1977 [Consulta: 23 febrer 2007].
- ↑ http://earth.unh.edu/clyde/PDF%20of%20Papers/2003%20Science%20Supplementary%20Info.pdf Arxivat 2010-07-21 a Wayback Machine.
- ↑ 4,0 4,1 Jehle, Martin. «Insectivore-like mammals: Tiny teeth and their enigmatic owners». Paleocene Mammals. Martin Jehle, 2007. [Consulta: 30 desembre 2007].
- ↑ Matthew i Granger «New genera of Paleocene mammals». American Museum Novitates, 13, 1921, pàg. 1-7.
Bibliografia
[modifica]- Meehan, T. J.; Martin, L. D. «New leptictids (Mammalia: Insectivora) from the Early Oligocene of Nebraska, USA» (en anglès). Neues Jahrbuch Für Geologie Und Paläontologie — Abhandlungen, 256, 1, 2010, pàg. 99-107. DOI: 10.1127/0077-7749/2010/0035.
- Novacek, M. J.. A review of Paleocene and Eocene Leptictidae (Mammalia: Eutheria) from North America. University of California Museum of Paleontology, 1977.