Les Amants de Vérone
Fitxa | |
---|---|
Direcció | André Cayatte |
Protagonistes | Anouk Aimée Serge Reggiani Pierre Brasseur Martine Carol Charles Blavette Charles Dechamps Claude Nicot Franck Maurice Frédéric O'Brady Guy Favières Louis Salou Lucien Raimbourg Marcel Dalio Marcel Pérès Marianne Oswald Max Dalban Palmyre Levasseur Philippe Lemaire René Génin Robert Rollis Roland Armontel Solange Sicard Yves Deniaud |
Producció | Robert and Raymond Hakim |
Guió | André Cayatte |
Música | Joseph Kosma |
Fotografia | Henri Alekan |
Muntatge | Christian Gaudin |
Dades i xifres | |
País d'origen | França |
Estrena | 1949 |
Durada | 105 min |
Idioma original | francès |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | drama |
Lloc de la narració | Venècia |
Les Amants de Vérone és una pel·lícula dramàtica francesa dirigida el 1949 per André Cayatte basada en una adaptació lliure en l'obra de William Shakespeare, Romeu i Julieta. La pel·lícula va ser un projecte conjunt del guionista Jacques Prévert i el director André Cayatte i va tenir un gran èxit internacional. es va estrenar a Itàlia el 1949, i el 1951 a nivell internacional.[1]
Va ser rodat als estudis de Billancourt de París i a Venècia. El muntatge de la pel·lícula van ser dissenyat pel director artístic René Moulaert.
Argument
[modifica]La història està ambientada a la Itàlia de la postguerra i en la que Angelo, un bufador de vidre de Murano, s'enamora de Geòrgia Maglia, filla d'un magistrat feixista. Angelo i Geòrgia coneixen quan es converteixen en protagonistes d'una versió cinematogràfica de Romeo i Julieta rodada a Venècia. Inevitablement, s'enamoren i la seva aventura és paral·lela a la tragèdia de Shakespeare. La principal dificultat és el traçat de Rafaële, el despietat consigliere de la família Magia. Al final, Angelo és assassinat i Geòrgia mor al seu costat.
Repartiment
[modifica]- Serge Reggiani - Angelo (Romeo)
- Anouk Aimée - Georgia (Julieta)
- Martine Carol - Bettina Verdi,
- Pierre Brasseur - Rafaële
- Marcel Dalio - Amedeo Maglia
- Marianne Oswald - Laetitia
- René Génin - El guardià de la tomba
- Yves Deniaud - Ricardo,
- Charles Blavette - Cap dels bufadors de vidre
- Marcel Pérès - Domini, bufador de vidre
Recepció crítica
[modifica]TV Guide la va qualificar de "romanç intrigant",[2] però a Bosley Crowther no li va agradar la pel·lícula, considerant-la "una història ambientada dins d'un estrany i grotesc quadre de morbositat contemporània a Venècia i una feixuga producció cinematogràfica a Itàlia."[3] Pauline Kael va dir, "L'elegància poètica sensual de la pel·lícula contrasta amb els elements bruts que engloba ... Potser sentireu que heu estat massa conscients de les intencions artístiques de la pel·lícula i que el romanticisme us pot portar una mica de derisió."[4]
Referències
[modifica]- ↑ Les Amants De Verone, Review Summary Arxivat 2012-11-04 a Wayback Machine., New York Times
- ↑ The Lovers Of Verona Arxivat 2012-06-04 a Wayback Machine. TV Guide, 1949 Movie Review
- ↑ Review by Bosley Crowther 'The Lovers of Verona,' Modern Paraphrase of Romeo and Juliet, at Cinema 48, New York Times, 12 March 1951
- ↑ 5001 nights at the movies by Pauline Kael
Bibliografia
[modifica]- Arnaud Laster, Le cinéma dans le cinéma. À propos des Amants de Vérone de Jacques Prévert et André Cayatte, dans Le Théâtre dans le théâtre / Le cinéma au cinéma, Centre d'études et de recherches francophones du Centre universitaire de Luxembourg, Lansman Éditeur, 1998.
- Carole Aurouet, Le Cinéma dessiné de Jacques Prévert, Textuel, 2012