Vés al contingut

Les Bonnes femmes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLes Bonnes femmes
Les Bonnes Femmes Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióClaude Chabrol Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRobert and Raymond Hakim Modifica el valor a Wikidata
GuióClaude Chabrol Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPaul Misraki i Pierre Jansen Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHenri Decaë Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1960 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeParís, Ménagerie del Jardí de les Plantes, boulevard Beaumarchais (en) Tradueix i Concert Pacra (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, comèdia dramàtica i nouvelle vague Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0053666 FilmAffinity: 767912 Allocine: 7648 Rottentomatoes: m/bonnes_femmes Letterboxd: the-good-girls-1960 Allmovie: v151620 TCM: 336271 TV.com: movies/les-bonnes-femmes AFI: 22173 TMDB.org: 27419 Modifica el valor a Wikidata

Les Bonnes femmes és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Claude Chabrol, estrenada el 1960.

Argument

[modifica]

Quatre venedores s'avorreixen a la petita botiga d'electrodomèstics del senyor Belin. Quan acaba la feina, busquen l'evasió: Ginette canta d'amagat en un cabaret; Rita intenta casar-se amb un petit burgès avorrit; Jane, quan no flirteja amb el seu soldat, arrossega i es deixa lligar per vells maldestres; Jacqueline somia amb el gran amor. I, després de fixar-se en aquest motorista en bigoti que la segueix, pensa haver trobat el seu príncep blau...[1]

Repartiment

[modifica]

Crítiques

[modifica]

D'una excel·lent realització tècnica, aquesta pel·lícula delimita amb una lentitud voluntària i penetrant la psicologia d'aquestes quatre noies, el no-res de la seva existència quotidiana, la vanitat de les seves distraccions, el fracàs de la seva investigació de l'amor. Continuació de quadres diversos molt raspallats, escandalosos de veritat. L'aventura de la més atractiva, la més sola d'aquestes heroïnes recorda el drama final de Cabiria. Hi ha d'altra banda, a tota la pel·lícula un lligam amb els temes més estimats per Fellini: festes nocturnes, escenes de cabaret, music-hall, però la nota d'esperança, sempre expressada pel director italià, és aquí absolutament absent.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Les bonnes femmes». The New York Times.
  2. Répertoire Général des Films 1960, edició Penser-Vrai, dipòsit legal n°691 - 3r trimestre 1960