Les portes de la nit
Aparença
(S'ha redirigit des de: Les Portes de la nuit)
Les Portes de la nuit | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Marcel Carné |
Protagonistes | |
Director artístic | Alexandre Trauner |
Producció | Pierre Laurent Raymond Borderie (productor executiu) |
Dissenyador de producció | Sándor Trauner |
Guió | Jacques Prévert (adaptació de l'argument del seu ballet Le Rendez-vous) |
Música | Joseph Kosma |
Fotografia | Philippe Agostini André Bac Émile Savitry |
Muntatge | Jean Feyte Marthe Gottie |
Vestuari | Antoine Mayo |
Productora | Pathé Consortium Cinéma (França) |
Distribuïdor | Pathé Distribution |
Dades i xifres | |
País d'origen | França |
Estrena | 1946 |
Durada | 120 minuts |
Idioma original | francès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | París |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | Drama poètic |
Lloc de la narració | París |
Les portes de la nit (títol original en francès: Les Portes de la nuit) és una pel·lícula francesa dirigida per Marcel Carné, estrenada el 1946. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]A finals de la Segona Guerra Mundial i en una nit parisenca, el «Destí» orquestra l'aventura amorosa i tràgica entre el jove resistent Diego i la bella Malou casada amb un col·laboracionista.[2][3]
Repartiment
[modifica]- Nathalie Nattier: Malou Sénéchal
- Yves Montand: Diego
- Pierre Brasseur: Georges
- Serge Reggiani: Guy Sénéchal
- Raymond Bussières: Raymond Lécuyer
- Sylvia Bataille: Claire Lécuyer
- Saturnin Fabre: M. Sénéchal
- Jean Vilar: el rodamons / el Destí
- Dany Robin: Étiennette
- Mady Berry: Sra. Quinquina
- Julien Carette: M. Quinquina
- Jane Marken: Sra. Germaine
- Gabrielle Fontan: la vella
- Christian Simon: Cri-Cri Lécuyer
- Fabien Loris: el cantant de carrer
- René Blancard: El veí
- Michel Salina: el cirurgià
- Jean Maxime: Riquet
- Colette Mareuil
- Brigitte Auber
- Émile Genevois
Rebuda
[modifica]- La pel·lícula no va tenir un gran èxit en la seva estrena i va ser mal rebuda per les critiques.[4] Va estrenar-se quatre anys més tard als Estats Units sota el títol Gates of the night.[5]
- Les portes de la nit... o Les Portes de l'Avorriment de Henri Jeanson.[6]
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]- La pel·lícula ha estat l'última col·laboració entre Marcel Carné i Jacques Prévert.
- Quan s'estava definint el projecte, la parella protagonista havia de ser interpretada per Jean Gabin i Marlene Dietrich. Aquesta va refusar i Marcel Carné escull llavors Yves Montand, jove cantant en ple triomf al Teatre de l'Étoile, segons els consells de Édith Piaf.
Referències
[modifica]- ↑ esadir.cat. Les portes de la nit. esadir.cat.
- ↑ Anàlisi de la pel·lícula apareguda a la revista Fitxer et Son el desembre de 1965[Enllaç no actiu], a marcel-carne.com
- ↑ «Les Portes de la nuit». The New York Times.
- ↑ Acollida crítica de les pel·lícules de Marcel Carné - Les Portes de la nit Arxivat 2013-09-22 a Wayback Machine., a cinematheque.fr .
- ↑ (anglès) Nota de la pel·lícula «Les Portes De La Nit (1946) - Gates of the Night», a movies.nytimes.com.
- ↑ Marcel Carné per Henri Jeanson o el cinema a la pell , article aparegut a Cinemonde el 1939, a marcel-carne.com