Vés al contingut

Margarida de la nit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaMargarida de la nit
Margherita della notte
Fitxa
DireccióClaude Autant-Lara
Protagonistes
Michèle Morgan
Yves Montand
Jean-François Calvé
Director artísticMax Douy
ProduccióAlain Poiré
Pierre Bochart
Cino Del Duca
GuióGhislaine Autant-Lara
Gabriel Arout,
adaptació de la novel·la homònima de Pierre Mac Orlan
MúsicaRené Cloërec
Dissenyador de soPierre Calvet
Pierre Bertrand
FotografiaJacques Natteau
MuntatgeMadeleine Gug
VestuariRosine Delamare
Paulette Coquatrix
Léon Zay
ProductoraGaumont (França)
Cino Del Duca
DistribuïdorGaumont
Dades i xifres
País d'origenFrança
Itàlia
Estrena1955
Durada125 minuts
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama poètic
fantàstic
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0048353 FilmAffinity: 983844 Allocine: 3731 Letterboxd: marguerite-of-the-night Allmovie: v148730 TCM: 505720 TMDB.org: 85902 Modifica el valor a Wikidata

Margarida de la nit (títol original en anglès: Margherita della notte) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Claude Autant-Lara i estrenada el 1955 a Itàlia i el 1956 a França. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

A París, a la sortida d'una vesprada a l'òpera, el vell Doctor Faust és abordat per un cert Sr. Leon, enigmàtic i elegant individu que li ofereix una cigarreta, i encara que no fumi mai, Faust ho accepta i, estupefacte, s'adona que frisa sense consumir-se. Com sota la influència d'un encant, Faust segueix l'estrany personatge al cabaret Pigall's on torna a faltar als seus costums consumint l'alcohol que li proposa el Sr. Leon.

Al cabaret, el vell doctor és enlluernat per Marguerida, una seductora ballarina. Lamenta llavors amargament la seva vida d'asceta i la seva joventut que li ha fugit. No li cal més a Mefistòfil per treure's la màscara i li ofereix trobar els seus vint anys mitjançant un pacte amb el diable signat amb la seva sang. L'endemà, el jove doctor Georges Faust va al Pigall's per tornar a veure Margarida. Comença un idil·li, però quan l'ancià promès de Marguerite s'interposa, Faust el mata en la baralla que té lloc a continuació.

Els amants es refugien a casa del germà de Margarida, un sacerdot. Informat del pacte, i després de parlar amb el seu germà, Margarida troba Mefistòfil per redimir l'ànima de Faust. Mefistòfil no coneix més que un tracte: una ànima a canvi d'una altra. Margarida signa llavors la seva pròpia condemna per alliberar el seu amant. Al tren que ha de portar Margarida cap a les tenebres eternes, Mefistòfil l'allibera del pacte, ja que s'ha educat espiritualment mentre que Faust és condemnat a acabar els seus dies a l'infern per la seva mediocritat.[2]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ esadir.cat. Margherita della notte. esadir.cat. 
  2. ↑ «Margherita della notte». The New York Times.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Margarida_de_la_nit&oldid=31214242»