És difícil descriure amb claredat l'estructura de l'edifici originari perquè aquest ha estat molt reformat en alguns sectors i se li han afegit noves estructures auxiliars. És de destacar el que sembla la part més antiga conservada del conjunt: un tros de paret bombat fet amb aparell de carreus irregulars més petits que a la resta de la construcció. Els angles de les parets, però mostren blocs rectangulars de pedra més ben tallada. És de notar que, a l'interior d'aquest sector, la casa conserva més de 9 arcs apuntatsarrebossats).[1]
El 1160 el bisbe de Barcelona lliurà, a la comunitat cistercenca d'Ancosa, els delmes de Sant Pere (...), de les Solanes i d'Olzina (o Alzina) Lunar. L'explotació de les Solanes fou possessió de Santes Creus.[1] Segons M.Valls: "el 1187 Gelabert de Granada dona el mas de Solanes al monestir".[1] De fet, les restes visibles actualment ens permeten parlar del segle xiii cosa que ve confirmada pels documents gòtics que parlen d'aquesta possessió i que encara conserva la família.[1]
↑ 1,01,11,21,3«Les Solanes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 setembre 2015].
_-_1.jpg)
