Les bonhomies
| Tipus | llibre  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Josep Carner |
| Llengua | català |
| Publicació | 1925 |
| Dades i xifres | |
| Tema | Recull d'articles |
Les bonhomies és un recull de quaranta-un[1] articles periodístics de Josep Carner, provinents dels que va escriure des de Gènova el 1923 i va anar publicant a La Veu de Catalunya. Va ser publicat l'any 1925.[2]
Contingut
[modifica]
 |
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/les-bonhomies Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Les bonhomies|url=https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/les-bonhomies}}--~~~~ |
Els textos evoquen i comenten críticament l'experiència personal de l’autor sobre la vida quotidiana de Barcelona, sobretot la dels barris de Sarrià i Sant Gervasi,[1] reflexions de les quals es desprenen uns valors morals exemplars.[2] En els quaranta-un articles, l’observació d’ambients, de personatges o d’objectes de cada dia suscita el descobriment de valors de la realitat més pròxima i domèstica que sovint passen desapercebuts. Així, de l’observació se n’extreu un ideal de vida feliç, el qual és condicionat per l’acceptació de les coses tal com són, el reconeixement de les pròpies limitacions, l’apartament de la rutina sense oblidar l’ordre, i el recolzament en les il·lusions com a motor de l’activitat humana.[2] D’aquí que es proposin com a directrius per al govern de l’activitat de les persones, essencialment, la implicació activa en el món particular de cadascú i un equilibri entre el risc i la responsabilitat cívica. Les proses del volum són breus assaigs en què les opinions que la veu en primera persona sosté acaben creant una personalitat moral, la del bon home.[2] L'estratègia persuasiva de Carner és la de crear discursivament per al bon home una imatge atractiva, a través de la qualitat lírica de les seves descripcions, el to col·loquial però de registre elevat estilísticament i l’humorisme còmplice. Tot i una certa proximitat al model de prosa de Baudelaire, la vinculació més directa s’estableix amb l’assaig familiar, gènere nascut a Anglaterra al s. XIX, però assimilat per Carner a través del periodisme italià. El llibre comparteix molts dels motius de la poesia de l’autor (en especial de llibres com Auques i ventalls) i una reflexió sobre la condició humana paral·lela a la d’El cor quiet. Constitueix, paral·lelament a les gloses d'Eugeni d’Ors i altres reculls propis, un model paradigmàtic de prosa noucentista.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Les bonhomies i altres proses». Associació d'escriptors en llengua catalana. [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Les bonhomies». Diccionari de la literatura catalana. Enciclopèdia.cat. [Consulta: 17 abril 2020].