Les Diamants de la couronne
Forma musical | òpera |
---|---|
Compositor | Daniel Auber |
Llibretista | Eugène Scribe i Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges |
Llengua original | francès |
Data de publicació | segle XIX |
Gènere | opéra comique |
Parts | tres |
Catalogació | S 30[1] |
Estrena | |
Estrena | 6 de març de 1841 |
Escenari | Opéra-Comique de París, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena a Catalunya | 20 d'octubre de 1866 al Teatre Principal de Barcelona |
Les Diamants de la couronne és una òpera en tres actes composta per Daniel Auber sobre un llibret en francès de Eugène Scribe i Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges. S'estrenà a l'Opéra-Comique de París el 6 de març de 1841.[2] A Catalunya s'estrenà el 20 d'octubre de 1866 al Teatre Principal de Barcelona.
L'òpera es va representar a l'Opéra-Comique de París 379 vegades fins al 1889,[3] amb el títol Les diamants de la reine,[4] i va ser reestrenada a Marsella el 20 de març de 1896.[3]
A Catalunya es va estrenar al Teatre Principal de Barcelona el 20 d'octubre de 1866,[5] amb els intèrprets Gasc (Catarina), Chabert (Diana), Alexander (Sandoval) i Decré, entre altres.[6]
A Espanya va ser adaptada en forma de sarsuela de tres actes, amb llibret de Francesc Camprodon i Safont i música de Francisco Asenjo Barbieri, que van treballar directament sobre el llibre original de Scribe i Saint-Georges. La sarsuela, anomenada Los diamantes de la Corona, va ser estrenada el 15 de setembre de 1854 al Teatre-Circ de Madrid.
Personatges
[modifica]Rol[7] | Tessitura | Estrena, (6 de març de 1841) |
---|---|---|
Catarina | Soprano | Anna Thillon |
Diana | Soprano | Célestine Darcier |
Don Henrique de Sandoval | Tenor | Joseph-Antoine-Charles Couderc |
Rebolledo | Baríton | François-Louis Henry |
Don Sébastien d'Aveyro | Tenor | Toussaint-Eugène-Ernest Mocker |
Comte de Campo Mayor | Tenor | Achille Ricquier |
Mugnoz | Tenor | Charles-Louis Sainte-Foy |
Barbarigo | Baix | Louis Palianti |
Argument
[modifica]La història tracta d'una princesa portuguesa, de nom Catarina, que intriga amb una banda de lladres després que es veu obligada a vendre els diamants de la corona, que donen títol a l'obra.
Referències
[modifica]- ↑ Les Diamants de la couronne: Partitura lliure a l'IMSLP.
- ↑ Dades a operone.de
- ↑ 3,0 3,1 Loewenberg 1978, columns 814–815.
- ↑ Wild and Charlton 2005, p. 222.
- ↑ «Espectacles - Teatre Principal». Diari de Barcelona, 20-06-1866, pàg. 1.
- ↑ Fargas i Soler, A. «Teatro de Santa Cruz». Diari de Barcelona, 23-10-1866, pàg. 3-4.
- ↑ El llistat de personatges es troba al llibret de 1841 que es pot veure a WorldCat (OCLC 81981919). L'ordre dels rols i els tipus de veu són els del llibret que acompanya la gravació de Mandala.
Fonts
[modifica]- Amadeus Almanac
- Holden, Amanda, editor (1993). The Viking Opera Guide. Londres: Viking. ISBN 9780670812929.
- Kutsch, K. J.; Riemens, Leo (2003). Grosses Sängerlexikon (fourth edition, in German). Múnic: K. G. Saur. ISBN 9783598115981.
- Lawrence, Vera Brodsky (1988). Strong on Music: The New York Music Scene in the Days of George Templeton Strong, 1836–1875. Volume I: Resonances 1836–1850. Nova York: Oxford University Press. ISBN 9780195041996.
- Loewenberg, Alfred (1978). Annals of Opera 1597–1940 (third edition, revised). Totowa, New Jersey: Rowman and Littlefield. ISBN 9780874718515.
- Macdonald, Hugh (2001). "Daniel Auber" in Holden, Amanda, editor. The New Penguin Opera Guide, pp. 24–26. Londres: Penguin Books. ISBN 9780140514759.
- Wild, Nicole; Charlton, David (2005). Théâtre de l'Opéra-Comique Paris: répertoire 1762-1972. Sprimont, Bèlgica: Editions Mardaga. ISBN 9782870098981.