6 de març
| << | Març 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 300 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1523, Palma, Mallorca: després de la capitulació de la ciutat, les forces reialistes empresonen Joanot Colom al castell de Bellver, el qual, com a cap de les Germanies de Mallorca, havia dirigit la resistència de la ciutat; fou mort el 3 de juny.[1]
- 1926, Barcelona: Per ordre governamental és destituïda la Junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona pel fet de publicar una llista en català.
- 1997, Badalona, Barcelonès: Neixen els Castellers de Badalona.
- Resta del món
- 12 aC, Roma, Imperi Romà: August és nomenat Pontifex Maximus, títol més important de la religió romana.[2]
- 1447, Roma, Estats Pontificis: és elegit el papa Nicolau V
- 1460, Alcaçovas, Portugal: se signa el Tractat d'Alcaçovas pel qual Portugal cedeix les Illes Canàries a Castella com a intercanvi pels ajuts a l'Oest d'Àfrica.
- 1665, Londres (Anglaterra): comença a publicar-se a Philosophical transactions, revista científica de la Royal Society encara viva i, per tant, la revista científica més antiga del món.
- 1836, San Antonio, Texas: els mexicans, comandats pel seu president, Antonio López de Santa Anna, ocupen la ciutat durant el setge d'El Álamo, en la guerra d'independència de Texas, en una batalla en què tots els defensors menys dues persones van morir.
- 1853, Venècia, Regne Llombardovènet: s'estrena l'òpera La Traviata, de Giuseppe Verdi.
- 1957: Ghana assoleix la independència. Va deixar de ser la Costa d'Or, una de les colònies britàniques És el primer país de l'Àfrica subsahariana que assoleix la independència.
- 1869, Imperi Rus: Dmitri Mendeléiev presenta la seva primera taula periòdica a la Societat Química de Rússia.
- 1899, Bayer registra l'aspirina com una marca comercial.
- 1940, Estats Units: es produeix la primera aparició del personatge de ficció Robin, el company juvenil de Batman al nº38 de Detective Comics, creat per Bob Kane, Bill Finger i Jerry Robinson.
- 1953, Unió Sovièticaː Gueorgui Malenkov succeeix a Stalin al capdavant del govern soviètic.
- 1964, Atenes, Grècia)ː Constantí II és coronat rei de Grècia.
- 1980, París: l'Acadèmia Francesa anuncia que ha escollit Marguerite Yourcenar nova membre de l'acadèmia, i la primera dona.[3]
- 1983, Alemanya: en les Eleccions federals alemanyes els ecologistes alemanys obtenen per primer cop representació en el Bundestag.
- 1992 - El virus d'ordinador 'Michelangelo' comença a infectar màquines.
- 1997, Londres: roben el quadre Tete de Femme, de Picasso, de la London Gallery, i és recuperat una setmana després.
- 2004, Xina: la Xina reconeix el dret a la propietat privada.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1493 - València: Joan Lluís Vives i March, humanista i filòsof.
- 1786 - Barcelona, Reus o Fulleda: Agustina d'Aragó, heroica defensora de Saragossa contra els francesos a la Guerra del Francès.[4]
- 1854 - Castelló d'Empúriesː Pilar Nouvilas i Garrigolas, pintora catalana.[5]
- 1855 - Barcelona: Joana Valls, modista catalana, una de les més rellevants del tombant del s. XX (m. 1935).[6]
- 1887 - Barcelonaː Consol Pastor Martínez, bibliotecària catalana, de la primera promoció de l'Escola de Bibliotecàries.[7]
- 1902 - l'Ametlla de Mar: Milagros Consarnau i Sabaté, mestra catalana (m. 1981).
- 1918 - Barcelona: Maria Mercader, actriu catalana de cinema i teatre.[8]
- 1920 - Sabadell: Josep Capmany i Casamitjana, bisbe auxiliar de Barcelona.
- 1926 - Cesena, Emília-Romanya: Marietta Alboni, contralt italiana.[9]
- 1927 - Barcelona: Maria Teresa Codina i Mir, mestra i pedagoga.[10]
- 1957 - Manresaː Pilar Parcerisas i Colomer, historiadora i crítica d'art, periodista, curadora d'exposicions independent i guionista.[11]
- 1959 - Alcoi: Francisco José Carrasco Hidalgo, conegut com a Lobo Carrasco, jugador de futbol valencià.
- 1963 - Granollers, Vallès Oriental: Eulàlia Canal i Iglésias, psicòloga de professió, autora de literatura infantil i juvenil, i poetessa.[12]
- 1973 - Onda, Plana Baixa: Carme Juan Verdià, actriu i cantautora valenciana, llicenciada en Art Dramàtic i diplomada en Treball Social.[13]
- Resta del món
- 1405, Toro: Joan II de Castella, príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella i Lleó (1406-1454).
- 1475, Caprese: Miquel Àngel, escultor, pintor, poeta i arquitecte renaixentista.[14]
- 1514, Florència: Lorenza Strozzi, compositora, escriptora i religiosa dominica, italiana.[15]
- 1619, París: Cyrano de Bergerac, escriptor francès [16]
- 1716, Ångermanland, Suècia: Pehr Kalm, explorador i botànic finlandès, primer a descriure les Cascades del Niàgara
- 1806, Durham (Anglaterra)ː Elizabeth Barret Browning, destacada poeta en anglès de l'era victoriana [17]
- 1870, Viena, Àustria: Oscar Straus ,compositor austríac d'operetes, ballets i música de pel·lícules[18]
- 1872,
- Halstead, Essexː Agnes Morton, tennista britànica que va competir a començaments del segle xx [19]
- Zvolenská Slatina: Mikuláš Mojžiš, compositor eslovac.
- 1876, Duisburg: Hedda Eulenberg, traductora alemanya.[20]
- 1881, Santander: María Blanchard, pintora cubista espanyola que desenvolupà la seva activitat artística a París [21]
- 1892, Màlaga: Victoria Kent Siano, primera dona advocada a exercir a Espanya [22]
- 1903, Tòquio, Japó: Emperadriu Kōjun, consort de l'emperador Hirohito [23]
- 1904, Bilbao, País Basc: José Antonio Aguirre, polític. Fou el primer Lehendakari escollit l'octubre de 1936
- 1907, Erfurtː Grete Reichardt, artista tèxtil i dissenyadora alemanya, alumna de la Bauhaus (m. 1984).[24]
- 1917, Brooklyn. Nova York, EUA: Will Eisner, dibuixant i guionista de còmics estatunidenc[25]
- 1926, Suwałki, Polònia: Andrzej Wajda, director de cinema de polonès [26]
- 1927, Aracataca: Gabriel García Márquez, escriptor i periodista colombià.[27]
- 1937, Bolxoie Màslennikovo: Valentina Tereixkova, cosmonauta, enginyera, militar i política russa.[28]
- 1940, Carcassona, França: Claudi Martí, cantautor i un dels màxims exponents de la Nova Cançó occitana.[29]
- 1942, Moscou: Svetlana Gànnuixkina, matemàtica i activista pels drets humans russa.[30]
- 1944:
- Gisborne, Nova Zelanda: Kiri Te Kanawa, la més famosa soprano neozelandesa.[31]
- Greenville, Mississipi (EUA): Mary Wilson, cantant estatunidenca, cofundadora i membre de The Supremes (m. 2021).[32]
- 1946, Cambridge, Anglaterra: David Gilmour, guitarrista, cantant i compositor del grup de rock progressiu Pink Floyd.
- 1949, Groningen: Henk Ebbinge, futbolista neerlandès que jugava en la demarcació de migcampista.
- 1953, Bronx, Estat de Nova York, U.S.: Carolyn Porco, científica planetària americana.[33]
- 1954, Nanjing, Jiangsu, Xina: Wang Anyi, escriptora xinesa, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2000.[34]
- 1963, Ribadavia, província d'Ourenseː Ángela Rodicio, periodista gallega.[35]
- 1965, Moscou, Rússia: Marina Tchebourkina, organista i musicòloga amb nacionalitat francesa i russa, doctora en ciències de les arts.
- 1967, Lastrupː Özlem Türeci, metgessa, immunòloga i empresària alemanya, que desenvolupà la vacuna Pfizer contra el Covid-19.[36]
- 1968, Queens, (Nova York, EUA: Moira Kelly, actriu estatunidenca.
- 1972, Nova Jersey: Shaquille O'Neal, jugador de bàsquet.
- 1977, Guadix: Paquillo Fernández, atleta espanyol.
- 1987, Berlín, Alemanya Occidental)ː Kevin-Prince Boateng, futbolista ghanès.
- 1988, Vänersborg, Suècia)ː Agnes Carlsson, cantant.
- 1990, Madrid: Clara Lago, actriu de cinema, teatre i televisió madrilenya.[37]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1610 - Roma, Itàlia: Benet Perera, filòsof, lingüista i teòleg i exegeta valencià.
- 1924 - Barcelona: August Font i Carreras, arquitecte català.
- 1934 - Barcelona: Concepció Ginot i Riera, pianista, professora de música i compositora catalana.[38]
- 1963 - Bellaterra, Vallès Occidental: Joan Vila Puig, pintor paisatgista català.
- 2006 - Igualadaː Maria del Rio i Montfort, professora de música, directora de coral i compositora igualadina.[39]
- 2016 - Barcelona: Joaquín Yarza Luaces, historiador de l'art especialitzat en medieval, catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona.
- 2022 - Tiana: Pau Riba i Romeva, músic, compositor i escriptor català (n. 1948).
- Resta del món
- 1052, Winchester, Anglaterra: Emma de Normandia, reina consort d'Anglaterra i, després, de Dinamarca
- 1616, Londres: Francis Beaumont, actor i dramaturg anglès del teatre elisabetià, conegut sobretot per haver escrit peces teatrals en col·laboració amb John Fletcher [40]
- 1851, Copenhaguenː Emma Hartmann, compositora danesa que va fer servir el pseudònim Frederick H. Palmer [41]
- 1888, Boston, EUA: Louisa May Alcott, escriptora estatunidenca, reconeguda per la novel·la Donetes.[42]
- 1895, Kristianiaː Camilla Collett, escriptora noruega introductora del realisme i primera intel·lectual feminista del país [43]
- 1918, Londres, Anglaterra: John Redmond, advocat i polític irlandès [44]
- 1919: Gialdino Gialdini, compositor italià.
- 1927, Londres: Marie Spartali Stillman, pintora prerafaelita britànica, per a molts la millor artista d'aquest moviment [45]
- 1950, París, França: Albert Lebrun, enginyer, 15è president de la República Francesa, 14è de la Tercera República [46]
- 1965, Hollywoodː Margaret Dumont, actriu còmica nord-americana que va fer cine amb els germans Marx [47]
- 1967
- Miami Beach, Florida, Estats Units: Nelson Eddy, cantant d'òpera i actor estatunidenc.
- Budapest, Hongria: Zoltán Kodály, compositor, etnomusicòleg i pedagog musical hongarès [48]
- 1973, Danby, Vermont: Pearl S. Buck, escriptora nord-americana, Premi Nobel de Literatura 1938 [49]
- 1986, Santa Fe (Nou Mèxic), EUA: Georgia O'Keeffe, pintora estatunidenca d'art abstracte.[50]
- 1992, París: Maria Helena Vieira da Silva, pintora portuguesa que va desenvolupar la seva carrera a França[51]
- 1994:
- Tiblisi o Kutaisi, Geòrgia: Tenguiz Abuladze, director de cinema
- Nova York, Estats Units: Melina Merkuri, actriu, cantant i política grega.[52]
- 2004, Madrid, Espanya: Fernando Lázaro Carreter, filòleg espanyol.
- 2005:
- Ithaca, Nova York, EUA: Hans Bethe, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1967 [53]
- New Haven, Connecticut: Teresa Wright, actriu de cinema estatunidenca[54]
- 2006, Nova York, Estats Units: Dana Reeve, actriu i cantant, es va fer famosa per defensar fins a la seva mort el seu marit, l'actor Christopher Reeve conegut pel paper de Superman.[55]
- 2007, Madrid, Espanya: José Luis Coll, humorista espanyol.[56]
- 2009, Brussel·les, Bèlgica: Henri Pousseur, compositor, professor i teòric de música[18]
- 2016, Bel-Air (Los Angeles)ː Nancy Reagan, advocada, actriu i primera dama dels Estats Units de 1981 a 1989 [57]
- 2017, Edegem, Bèlgica: Eddy Pauwels fou un ciclista belga que fou professional entre 1958 i 1966.
Festes i commemoracions
[modifica]- Onomàstica: sants Basili de Bolonya, bisbe; Ciril de Constantinoble, bisbe; Evagri de Constantinoble, bisbe; Oleguer de Barcelona, bisbe de Barcelona i de Tarragona; Fridolí de Säckingen, abat; santa Coleta de Corbie, reformadora clarissa, fundadora de les clarisses coletines (o clarisses descalces) i dels franciscans coletins; beat Jordà de Pisa.
Referències
[modifica]- ↑ «6 de març». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Kaplan, Michel. Le monde romain (en francès). Éditions Bréal, 1995. ISBN 9782853948098.
- ↑ Castellani, Jean-Pierre. «Una vuelta al mundo con Marguerite Yourcenar» (en castellà), 26-01-2014. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Agustina Saragossa i Domènec | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ Pous Tenas, Rosa. L'art a Girona als segles XIX i XX. Empremtes de creació demenina 1872-1960, 1 de març de 2010, pàg. 19 i 20 [Consulta: 31 gener 2021]. Arxivat 2017-10-31 a Wayback Machine.
- ↑ Casal-Valls, Laura «Joana Valls: el ressò de la modernitat». Datatèxtil, 33. Circuit de Museus Tèxtils i de Moda a Catalunya, 01-12-2015.
- ↑ «Consol Pastor i Martínez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Maria Mercader i Fordada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Marietta Alboni». HistoricOpera.com. Arxivat de l'original el 2021-09-24. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Bisquerra i Alzina, R. Maria Teresa Codina i Mir. Una aproximació biobibliogràfica. Temps d'Educació, (1997). 17, 293-323
- ↑ «Pilar Parcerisas Colomer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ xtec Biografia Eulàlia Canal http://www.xtec.cat/centres/c5008212/projectescentre/biblioteca/Eulalia%20Canal.htm
- ↑ «Carme Juan». e-cartelera. [Consulta: 28 març 2020].
- ↑ Gombrich, E. H. (Ernst Hans), 1909-2001.. La historia del Arte. Madrid: Debate, 1997. ISBN 84-8306-044-2.
- ↑ «Strozzi, Lorenza» (en anglès). The Cyclopedia of Biblical, Theological, and Ecclesiastical Literature. James Strong and John McClintock, 1880. [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ Pujol, Clàudia «La veritable història de Cyrano de Bergerac». Sàpiens [Barcelona], núm. 77, 3-2009, p. 30-33. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «Elizabeth Barrett Browning | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ 18,0 18,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Agnes Morton Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 2012-12-18. [Consulta: 16 juliol 2016].
- ↑ «Biografie Herbert Eulenberg». Haus Freiheit. Herbert und Hedda Eulenberg. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La belleza deseada, María Blanchard (1881-1932)». Mujeres en la historia. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ de la Nuez Sánchez-Cascado, Paloma. «Victoria Kent Siano» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ «Empress Kojun» (en anglès). kunaicho.go. Arxivat de l'original el 2016-10-18. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Margaretha Reichardt» (en alemany). Bauhaus Kooperation. [Consulta: 13 març 2024].
- ↑ «Will Eisner (American artist and authOR)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 02-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Gabriel García Márquez. Biografía». Departamento de Bibliotecas y Documentación del Instituto Cervantes. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Valentina Tereshkova». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «LE CÉLÈBRE CHANTEUR OCCITAN CLAUDE MARTI À CARMABLEU» (en francès). Le Petit Journal, 10-06-2018. [Consulta: 14 setembre 2023].
- ↑ Holm-Hansen, Jørn «Svetlana Gannusjkina». Store norske leksikon, 11-11-2016.
- ↑ «Kiri Te Kanawa». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Mary Wilson, Co-Founder of the Supremes, Dies at 76» (en anglès americà). Variety, 09-02-2021. [Consulta: 12 febrer 2021].
- ↑ «Carolyn Porco. The planetary scientist headed the imaging team for the Cassini mission to Saturn.». The American Institute of Physics, 06-03-2018.
- ↑ Leung, Laifong, 1948-. Contemporary Chinese fiction writers : biography, bibliography, and critical assessment. ISBN 978-1-317-51619-4.
- ↑ «La otra verdad de la periodista» El Mundo, 11/1/2004 (castellà)
- ↑ «Los impulsores de las vacunas contra el COVID-19, Premio Princesa de Investigación Científica y Técnica». Europa Press, 23-06-2021. [Consulta: 12 juliol 2021].
- ↑ «Clara Lago - Biografía». De Cine 21. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Esquela». La Vanguardia, 11-03-1934, pàg. 3.
- ↑ «Maria del Rio Monfort». Diccionari Biogràfic de Dones. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Francis Beaumont (English dramatist)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 02-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Jensen, Lisbeth Ahlgren. «Emma Hartmann». MUGI - Musik und Gender im internet. [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑ «Louisa May Alcott». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Camilla Collett | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Mujeres Pintoras: La Prerrafaelita Marie Spartali Stillman». Trianarts, 10-03-2019. [Consulta: 5 març 2020].
- ↑ «Albert Lebrun» (en francès). Larousse. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Margaret Dumont» (en castellà). La Vanguardia, 13-04-2022. [Consulta: 18 agost 2022].
- ↑ «Zoltán Kodály». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Pearl S. Buck». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Georgia O’Keeffe | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 setembre 2022].
- ↑ «Maria Elena Vieira da Silva». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Melina Mercouri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Hans Bethe. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Teresa Wright». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Dana Reeve dies of lung cancer at 44» (en anglès). CNN, 06-03-2007. Arxivat de l'original el 2010-10-20. [Consulta: 26 abril 2011].
- ↑ «El humorista José Luis Coll fallece a los 75 años» (en castellà). El País, 06-03-2007. [Consulta: 26 abril 2011].
- ↑ Boyd Caroli, Betty. «Nancy Reagan» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 02-03-2020. [Consulta: març 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 6 de març
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:6 de març.