Lesbia Urquía
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Lesbia Yaneth Urquía  1967 |
| Mort | 2016 (48/49 anys) |
| Causa de mort | homicidi |
| Activitat | |
| Ocupació | activista pels drets humans |
| Lloc web | copinh.org |
Lesbia Yaneth Urquía (1967 - 2016) fou una activista política hondurenya, defensora del medi ambient i la comunitat indígena, motiu pel qual fou assassinada.[1][2][3]
Trajectòria
[modifica]Fou dirigent comunitària del Consell Cívic d'Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures (COPINH), la mateixa organització a la qual pertanyia Berta Càceres. Urquía s'oposà a les privatitzacions dels rius perquè eren desviats i deixaven de donar aigua a les comunitats indígenes. A més, la construcció de preses promovien la desforestació d'aquestes zones per empreses i afectaven a la flora i fauna d'aquestes terres. Combaté la construcció d'una central hidroelèctrica d'inversors internacionals a La Paz.[1] Els lenques consideraren que les preses afectarien el seu accés a aigua, menjar i materials per a medicina, per la qual cosa la seva forma de vida tradicional es posava en perill.[4] La construcció d'aquesta presa feu que el riu Gualcarque deixés de subministrar-los aigua.[5]
El 6 de juliol de 2016 trobaren el seu cadàver a la ciutat de Marcala, prop de l'abocador.[6] Fou assassinada d'un cop de matxet al cap per dos sicaris.[5] El Consell responsabilitzà al Govern de la seva mort, específicament a la presidenta de Partit Nacional i el seu espòs.[2] S'estima que entre 2006 i 2016 foren assassinats 114 activistes ambientals a Hondures.
Urquía tenia tres fills i 49 anys al moment de ser assassinada.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «El brutal asesinato en Honduras de Lesbia Urquía, activista ambientalista compañera de la fallecida Berta Cáceres» (en anglès). BBC News, 08-07-2016. [Consulta: 21 desembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 Ahrens, Jan Martínez «Asesinada en Honduras otra dirigente ecologista, compañera de Berta Cáceres» (en castellà). El País, 08-07-2016 [Consulta: 21 desembre 2018].
- ↑ Gómez-Barris, Macarena. The Extractive Zone: Social Ecologies and Decolonial Perspectives (en anglès). Duke University Press, 3 novembre 2017. ISBN 9780822372561 [Consulta: 21 desembre 2018].[Enllaç no actiu]
- ↑ Malkin, Elisabeth; Arce, Alberto. «Berta Cáceres, indigenous activist, is killed in Honduras». The New York Times, 03-03-2016. [Consulta: 21 agost 2017].
- ↑ 5,0 5,1 Berumen, Sergio A. ¿Cañones o mantequilla? Respuestas de economía para no economistas (en castellà). ESIC, 19 gener 2018. ISBN 9788417129460.[Enllaç no actiu]
- ↑ Janssen, Sarah. The World Almanac and Book of Facts 2017 (en anglès). Simon and Schuster, 6 desembre 2016. ISBN 9781600572074.[Enllaç no actiu]
- ↑ Verbos, Amy Klemm; Peredo, Henry. Indigenous Aspirations and Rights: The Case for Responsible Business and Management (en anglès). Routledge, 20 juliol 2017. ISBN 9781351270168.[Enllaç no actiu]