Vés al contingut

Lethrinus mahsena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLethrinus mahsena Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Espècie amenaçada
UICN16720057 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaLethrinidae
GènereLethrinus
EspècieLethrinus mahsena Modifica el valor a Wikidata
(Forsskål, 1775)[1][2]
Nomenclatura
Sinònims
  • Lethrinus abbreviatus (Valenciennes, 1830)
  • Lethrinus caeruleus (Valenciennes, 1830)
  • Lethrinus sanguineus (Smith, 1955)
  • Sciaena mahsena (Forsskål, 1775)[3]

Lethrinus mahsena és una espècie de peix pertanyent a la família dels letrínids.[4]

Descripció

[modifica]
  • Pot arribar a fer 65 cm de llargària màxima (normalment, en fa 40).
  • 10 espines i 9 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 8 radis tous a l'anal.
  • El cos és de color groc amb tonalitats verdes i blaves (més clar a la zona ventral) i, en general, amb nou o deu franges fosques de color groc-verd o marró.
  • El cap és gris violaci, de vegades amb una taca vermella al bescoll.
  • La base de l'aleta pectoral presenta una franja vermella, mentre que la base i les puntes de les aletes pèlviques són sovint de color vermell.
  • Les membranes de l'aleta dorsal són de color vermell.
  • L'aleta anal és de color blanquinós amb les membranes que hi ha entre els radis sovint de color vermell. L'aleta caudal, especialment les puntes, és vermellosa.[5][6]

Reproducció

[modifica]

És hermafrodita.[7]

Alimentació

[modifica]

Menja principalment equinoderms (sobretot, eriçons de mar),[8] crustacis i peixos, i, en menor grau, mol·luscs, tunicats, porífers, poliquets i d'altres cucs.[5]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, associat als esculls[9] i de clima tropical (28°N-25°S) que viu entre 2 i 100 m de fondària.[5][10]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba des del mar Roig[11] i l'Àfrica oriental[12][13][14][15][16][17][18][19] fins a Sri Lanka.[5][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34]

Longevitat

[modifica]

La seua esperança de vida és de 27 anys.[35]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans i a moltes zones del mar Roig és considerat un aliment excel·lent, tot i que en determinades àrees de l'oceà Índic hom diu que té un desagradable gust de corall. Es comercialitza fresc i és consumit rostit o cuit.[36][5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cuvier G., 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2. i-xv + 1-406.
  2. ↑ Forsskål, P., 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Copenhaguen. Descriptiones animalium quae in itinere ad Maris Australis terras per annos 1772 1773 et 1774 suscepto, ...: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map.
  3. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  4. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Lethrinus mahsena» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  6. ↑ Carpenter, K.E. i G.R. Allen, 1989. FAO Species Catalogue. Vol. 9. Emperor fishes and large-eye breams of the world (family Lethrinidae). An annotated and illustrated catalogue of lethrinid species known to date. FAO Species Synop. Núm. 125(9):118 p.
  7. ↑ Allsop, D.J. i S.A. West, 2003. Constant relative age and size at sex change for sequentially hermaphroditic fish. J. Evol. Biol. 16(2003):921-929.
  8. ↑ McClanahan, T.R., 1995. Fish predators and scavengers of the sea urchin Echinometra mathaei in Kenyan coral-reef marine parks. Env. Biol. Fish. 43:187-193.
  9. ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  10. ↑ Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p.
  11. ↑ Khalaf, M.A., 2005. Fish fauna of the Jordanian Coast, Gulf of Aqaba, Red Sea. Journal of King AbdulAziz University-Marine Sciences. Vol. 15.
  12. ↑ Sommer, C., W. Schneider i J.-M. Poutiers, 1996. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Somalia. FAO, Roma, Itàlia. 376 p.
  13. ↑ Smith, J.L.B., 1969. Fishes of Inhaca. p. 131-136. A: W. Macnae i M. Kalk (eds.) A natural history of Inhaca Island, Moçambique. Witwatersrand University Press, Johannesburg.
  14. ↑ Pereira, M.A.M., 2000. Preliminary checklist of reef-associated fishes of Mozambique. Maputo, Ministry for the Coordination of Environmental Affairs (MICOA). 21 pp.
  15. ↑ Obura, D.O., S. Wells, J. Church i C. Horrill, 2002. Monitoring of fish and fish catches by local fishermen in Kenya and Tanzania. Mar. Freshwater Res. 53:215-222.
  16. ↑ Gell, F.R. i M.W. Whittington, 2002. Diversity of fishes in seagrass beds in the Quirimba Archipelago, northern Mozambique. Mar. Freshwat. Res. 53:115-121.
  17. ↑ Garpe, K.C. i M.C. Öhman, 2003. Coral and fish distribution patterns in Mafia Island Marine Park, Tanzania: fish-habitat interactions. Hydrobiologia 498: 191-211.
  18. ↑ Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  19. ↑ Bianchi, G., 1985. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine and brackish-water species of Tanzania. Prepared and published with the support of TCP/URT/4406 and FAO (FIRM) Regular Programme. FAO, Roma. 199 p.
  20. ↑ Aldonov, V.K. i A.D. Druzhinin, 1979. Some data on scavengers (Family Lethrinidae) from the Gulf of Aden region. J. Ichthyol. 18:527-535.
  21. ↑ Bouhlel, M., 1988. Poissons de Djibouti. Placerville (Califòrnia, els Estats Units): RDA International, Inc. 416 p.
  22. ↑ Cornic, A., 1987. Poissons de l'Ile Maurice. Editions de l'Océan Indien, Stanley Rose Hill, Maurici. 335 p.
  23. ↑ De la Paz, R.M., N. Aragones i D. Agulto, 1988. Coral-reef fishes off western Calatagan, Batangas (Luzon Island, Philippines) with notes on new and rare captures and controversial taxa. Philipp. J. Sci. 117:237-318.
  24. ↑ Fouda, M.M. i G.V. Hermosa, Jr., 1993. A checklist of Oman fishes. Sultan Qaboos University Press, Oman. 42 p.
  25. ↑ Glaesel, H., 1997. They're not just 'Samaki': Towards an understanding of fisher vocabulary on the Kenya Coast. AAP 51:165-179.
  26. ↑ Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources Lucknow, Índia. 775 p.
  27. ↑ Letourneur, Y., P. Chabanet, P. Durville, M. Taquet, E. Teissier, M. Parmentier, J.-C. Quéro i K. Pothin, 2004. An updated checklist of the marine fish fauna of Reunion Island, south-western Indian Ocean. Cybium 28(3):199-216.
  28. ↑ Opic, P., F. Conand i P. Bourret, 1994. Poissons commerciaux du sud-ouest de l'océan Indien. ORSTOM Éditions, 91 p.
  29. ↑ Pilling, G.M., R.S. Miller, M.W. Easey, C.C. Mees, S. Rathacharen i R. Azemia, 2000. Validation of annual growth increments in the otoliths of the lethrinid Lethrinus mahsena and the lutjanid Aprion virescens from sites in the tropical Indian Ocean, with notes on the nature of growth increments in P. filamentosus. Fish. Bull. 98:600-611.
  30. ↑ Randall, J.E., 1995. Coastal fishes of Oman. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 439 p.
  31. ↑ Randall, J.E. i C. Anderson, 1993. Annotated checklist of the epipelagic and shore fishes of the Maldives Islands. Ichthyol. Bull. of the J.L.B. Smith Inst. of Ichthyol. 59:47.
  32. ↑ Smith, J.L.B. i M.M. Smith, 1963. The fishes of Seychelles. Rhodes University, Grahamstown. 215 p.
  33. ↑ Taquet, M. i A. Diringer, 2007. Poissons de l'Océan Indien et de la Mer Rouge. Éditions Quæ, Versalles, França.
  34. ↑ Zajonz, U., M. Khalaf i F. Krupp, 2000. Coastal fish assemblages of the Socotra Archipelago. p.127-170. A Conservation and sustainable use of biodiversity of Socotra Archipelago: marine habitat, biodiversity and fisheries surveys and management. Progress Report of Phase III. Senckenberg Research Institute and Natural History Museum, Frankfurt, Alemanya.
  35. ↑ Grandcourt, E.M., 2002. Demographic characteristics of a selection of exploited reef fish from the Seychelles: preliminary study. Mar. Freshwat. Res. 53:123-130.
  36. ↑ Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lethrinus mahsena
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lethrinus_mahsena&oldid=33868512»