Leucaspius delineatus
Aparença
♂ | |
Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 11873 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Cypriniformes |
Família | Cyprinidae |
Gènere | Leucaspius |
Espècie | Leucaspius delineatus (Heckel, 1843)[1][2][3] |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Leucaspius delineatus és una espècie de peix cipriniforme de la família dels ciprínids.
Morfologia
[modifica]Reproducció
[modifica]Té lloc entre abril i maig. La posta es diposita enmig de la vegetació i és protegida pel mascle.[7]
Alimentació
[modifica]Menja fitoplàncton, zooplàncton i insectes voladors.[8]
Depredadors
[modifica]A Alemanya és depredat per Anguilla anguilla, Aspius aspius, Cyprinus carpio, Tinca tinca, Lota lota, Perca fluviatilis, Sander lucioperca, Oncorhynchus mykiss, Salmo trutta fario, Salvelinus fontinalis, Esox lucius i Gymnocephalus cernua.[9]
Hàbitat
[modifica]És un peix pelàgic i de clima temperat (2 °C-32 °C).[5][10]
Distribució geogràfica
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Heckel J. J. & Kner R., 1858. Die Süsswasserfische der Österreichischen Monarchie, mit Rücksicht auf die angränzenden Länder. Leipzig. Süsswasserfische Osterr. Monarchie . i-xii + 1-388.
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Heckel, J. J., 1843. Ichthyologie (von Syrien). A: J. von Russegger. Reisen in Europa, Asien und Africa, mit besonderer Rücksicht auf die naturwissenschaftlichen Verhältnisse der betreffenden Länder unternommen in den Jahren 1835 bis 1841, etc. Stuttgart. Ichthyol. von Syrien v. 1 (pt 2): 990-1099.
- ↑ «Leucaspius delineatus». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 FishBase (anglès)
- ↑ Muus, B.J. i P. Dahlström, 1968. Süßwasserfische. BLV Verlagsgesellschaft, Múnic. 224 p.
- ↑ Billard, R., 1997. Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausana, Delachaux & Niestlé, 192p.
- ↑ Gerstmeier, R. i T. Romig, 1998. Die Süßwasserfische Europas: für Naturfreunde und Angler. Franckh-Kosmos Verlag, Stuttgart, Alemanya. 368 p.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Arnold, A. i H. Längert, 1995. Das Moderlieschen. Westarp Wisenschaften, Magdeburg, Alemanya, 121 p.