Vés al contingut

Lev Kaluznin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLev Kaluznin
Biografia
Naixement(ru) Лев Аркадьевич Калужнин Modifica el valor a Wikidata
31 gener 1914 Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 desembre 1990 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Moscou (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París (1938–1939)
Universitat d'Hamburg (1936–1938)
Universitat Frederic Guillem de Berlín (1933–1936) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaLa structure des p-groupes de Sylow des groupes symétriques finis Modifica el valor a Wikidata (1948 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballTeoria de grups Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Kíiv (1955–1985)
Universitat Humboldt de Berlín (1951–1955)
Centre Nacional de Recerca Científica (1946–1951) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsIssai Schur i Emil Artin Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralMikhail Klin, Reinhard Pöschel, Vitali Sustxanski, Naum Aizenberg i Èberto Morgado Morales Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeZoia Mikhailovna Volotskaia Modifica el valor a Wikidata
ParesArkadi Rubin i Maria Pavlovna Kaluznina


Lev Kaluznin (rus: Лев Аркадьевич Калужнин) (Moscou, 31 de gener de 1914 - Moscou, 6 de desembre de 1990), també conegut, sobre tot a França, com Leo Kaloujnine, va ser un matemàtic soviètic.

Vida i Obra

[modifica]

Nascut a Moscou, els seus pares es van divorciar poc després del seu naixement i el pare, Arkadi Rubin, un conegut home de negocis, va marxar a Anglaterra, perdent el contacte amb la seva família. La mare, Maria Pavlovna Kaluznina, de família noble i instruïda, va criar el seu fill a Sant Petersburg fins al 1923, quan van marxar a Alemanya i ella va fer d'institutriu mentre el seu fill feia els estudis secundaris.[1] El 1933 va ingressar a la universitat de Berlín, on va ser deixeble d'Issai Schur, i el 1936 va passar a la universitat d'Hamburg, on va ser deixeble d'Emil Artin.[2] El 1938 van marxar a França, on va començar a estudiar a la Sorbona, però l'esclat de la Segona Guerra Mundial i, sobre tot, la caiguda de França en mans nazis va paralitzar la seva activitat acadèmica. El juny de 1941 va ser detingut, com molts altres ciutadans russos residents a França i empresonat al camp de concentració de Royallieu a Compiègne, on encara va poder seguir estudiant pel seu compte teoria de Galois. El juny de 1942 va ser transferit al Ilag-XIII-A,[3] a la fortalesa de Wülzburg, on les condicions de vida eren molt més dures i va sobreviure gràcies a les atencions de la seva mare que li feia arribar aliments subreptíciament.[4]

En ser alliberat la primavera de 1945, va retornar a París on va treballar al Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) i va encetar una col·laboració molt fruitosa amb el matemàtic francès Marc Krasner. El 1948 va defensar la seva tesi doctoral i ells i la seva mare van començar a pensar en el retorn al seu país.[5] Les autoritats soviètiques només li van autoritzar anar a la República Democràtica d'Alemanya com pas previ pel retorn i des de 1951 fins a 1956, va ser professor de la universitat Humboldt de Berlín.[6] El 1956 va ser nomenat professor de la universitat de Kíiv, en la qual va romandre fins a la seva retirada el 1985.

Kaluznin va publicar una quinzena de llibres i un centenar d'articles científics. A més, va editar un diccionari matemàtic rus-alemany en tres volums encara utilitzat actualment.[7] Els seus treballs de recerca van ser en els camps de l'àlgebra[8] i la lingüística matemàtica.[9]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lev Kaluznin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Вишенський, В.А. «Калужнін Лев Аркадійович». Інститут енциклопедичних досліджень НАН України, 2012. [Consulta: 19 juliol 2022]. (ucraïnès)