Lev Psakhis

Lev Psakhis
	;
Nom original	Лев Борисович Псахис; לב בוריסוביץ' פסחיס; Lev Boríssovitx Psakhis
Biografia
Naixement	29 novembre 1958 (65 anys); Tver (Unió Soviètica)
Nacionalitat	Unió Soviètica; Rússia; Israel
Activitat
Ocupació	Jugador i escriptor d'escacs
Nacionalitat esportiva	Israel ; Unió Soviètica
Esport	escacs
Títol d'escaquista	Mestre dels Esports de la Unió Soviètica en Escacs (1977); Mestre Internacional d'escacs (1980); Gran Mestre Internacional (1982); FIDE Senior Trainer (2004)
Punts Elo (màx.)	2.625 (1995)<
Identificador FIDE	2800012
Participà en
2002	Olimpíada d'escacs de 2002
2000	Olimpíada d'escacs de 2000
1998	Olimpíada d'escacs de 1998
1996	Olimpíada d'escacs de 1996
1994	Olimpíada d'escacs de 1994
1992	Olimpíada d'escacs de 1992
1990	Olimpíada d'escacs de 1990
Altres
Títol	Gran Mestre (1982); 2 cops Campió de l'URSS; 2 cops Campió d'Israel
Lloc web	gmsquare.com…

Lev Boríssovitx Psakhis (en hebreu: לב בוריסוביץ' פסחיס; en rus: Лев Борисович Псахис), (Krasnoiarsk, 29 de novembre de 1958), és un jugador, escriptor, i entrenador d'escacs jueu de Rússia, que va jugar sota bandera soviètica, i posteriorment nacionalitzat israelià; té el títol de Gran Mestre des de 1982, any en què va arribar a ser el 7è millor jugador mundial.^[1]

Tot i que s'ha mantingut pràcticament inactiu des de 2007, a la llista d'Elo de la FIDE d'agost de 2015, hi tenia un Elo de 2517 punts, cosa que en feia el jugador número 20 d'Israel.^[2] El seu màxim Elo va ser de 2625 punts, a la llista de gener de 1995 (posició 34 al rànquing mundial).^[3]

Resultats destacats en competició

En Psakhis es proclamà el 1977 Campió de la RSFS de Rússia, a Volgograd (empatat al primer lloc amb Valērijs Žuravļovs).^[4] Va obtenir els títols de Mestre Internacional i de Gran Mestre el 1980 i el 1982 respectivament, tot just abans i després de les seves dues victòries el Campionat de l'URSS,^[1] el 1980 (Vílnius - ex aequo amb Aleksandr Beliavski)^[5] i el 1981 (Frunze - ex aequo amb Garri Kaspàrov, a qui va derrotar a la segona ronda).^[6]

En torneigs internacionals, ha obtingut diversos bons resultats, incloses victòries en solitari o empatat a Naleczow 1980, Sarajevo 1981, Cienfuegos 1983, Troon 1984, Sverdlovsk 1984, Szirak 1986, Sarajevo 1986, Sebastòpol 1986, Lugano Open 1988, Belgrad 1988, Lugano 1988, Amsterdam "B" 1989, Tel-Aviv 1990 (i novament el 1999), Londres MSO 1999 i Andorra 2002. També ha obtingut segons llocs destacats al torneig Zonal d'Erevan 1982, (empatat amb Vladímir Tukmàkov, el campió fou Iussúpov),^[7] a Tallinn 1983, Sotxi 1985, Trnava 1988, Calcutta 1988, Erevan 1988 i Herzliya 1998. El 1994 va guanyar la 14a edició de l'Obert Vila de Benasc.^[8]

Ha estat Campió d'Israel el 1997 en solitari, i el 1999 compartint el títol.

Pel que fa a participacions en el cicle pel Campionat del món, fou finalista al Zonal d'Erevan de 1982 i es va classificar per l'Interzonal de Las Palmas posteriorment el mateix any, tot i que hi va obtenir un resultat pobre i no va poder avançar al Torneig de Candidats.

Participació en competicions per equips

En Psakhis ha representat Israel a les Olimpíades d'escacs set cops en el període 1990-2002. Al Campionat d'Europa per equips, hi jugà representat l'equip soviètic a Plòvdiv el 1983, on hi guanyà medalles tant individuals com per equips. Posteriorment, hi participà representant Israel, i hi obtingué una medalla d'or individual al quart tauler, a Batumi el 1999.

Tarannà i estil de joc

Alguns companys professionals han dit de Psakhis que la seva pobra condició psicològica i baix nivell d'energia han estat hàndicaps importants per no haver tingut una carrera més brillant. El GM d'elit Borís Guélfand, per exemple, mai no l'ha pogut vèncer. En Psakhis mateix és més aviat modest sobre les seves habilitats, indicant que pot oferir bons consells sobre tècnica defensiva degut precisament a les moltes posicions terribles de les quals ha hagut d'empescar-se la manera de sortir-se'n.

Pel que fa al seu estil de joc, en la seva joventut li agradaven les posicions agudes i complicades, però actualment prefereix el joc posicional.

Entrenador i escriptor d'escacs

Al llarg dels anys, ha col·laborat en molts programes d'entrenament, ja des de les darreries dels 1980, quan va treballar amb en Kaspàrov i n'Artur Iussúpov. El 1990 va jugar un matx d'entrenament contra en Kaspàrov, que va perdre (1-5). També ha fet de segon de Susan Polgar, Judit Polgár,^[9] i Emil Sutovsky.

És un reputat expert en la defensa francesa, i va escriure The Complete French (i també The Complete Benoni) per l'editorial B.T. Batsford a començaments dels anys 1990. Posteriorment ha editat també amb Batsford un tractat sobre la defensa francesa en quatre volums, el 2003/4, titulats Vol.1 French Defence: 3. Nd2 (Tarrasch), Vol.2 French Defence: Advance and Anti-French Variations, Vol.3 French Defence: 3. Nc3 Bb4 (Winawer) i Vol.4 French Defence: Steinitz, Classical and Other Variations.

Notes i referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Nota biogràfica de Lev Psakhis» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 10 agost 2011].
↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Israel"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 3 agost 2015].
↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Lev Psakhis «benoni.de». Arxivat de l'original el 2014-01-09. [Consulta: 10 agost 2011]. (alemany)
↑ ^{[enllaç sense format]} http://al20102007.narod.ru/ch_repub/1977/ch_rus77.html
↑ «Quadre de creuaments i classificació del 48è Campionat d'escacs de l'URSS, Vílnius 1980». [Consulta: 10 agost 2011].
↑ «Quadre de creuaments i classificació del 49è Campionat d'escacs de l'URSS, Frunze 1981». [Consulta: 10 agost 2011].
↑ «Classificació i partides del Zonal d'Erevan de 1982» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 28 setembre 2013].
↑ «Fulletó de l'edició de 2010 de l'obert Vila de Benasc, amb el quadre històric de guanyadors entre 1981 i 2009» (en castellà). Arxivat de l'original el 2011-12-19. [Consulta: 11 maig 2014].
↑ «Entrevista: Judit Polgar - I just can't live without chess» (en anglès). Chessdom.com, 2009. Arxivat de l'original el 2010-02-27. [Consulta: 10 agost 2011].

Bibliografia

Hooper, David i Whyld, Kenneth. The Oxford Companion to Chess. Oxford University, 1984. ISBN 0192175408.
Bernard Cafferty i Mark Taimanov. The Soviet Championships. Cadogan Chess, 1998. ISBN 1-85744-201-6.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lev Psakhis

Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com» (en anglès). [Consulta: 10 agost 2011].

Títols
Precedit per: Iefim Hèl·ler	Campió de l'URSS 1980 (amb Aleksandr Beliavski) 1981 (amb Garri Kaspàrov)	Succeït per: Anatoli Kàrpov
Precedit per: Leonid Yudasin	Campió d'Israel 1996	Succeït per: Eran Liss

[CGbio-1] 1,0 ^1,1 «Nota biogràfica de Lev Psakhis» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 10 agost 2011].

[2] «"Rànquing d'escaquistes per federació: Israel"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 3 agost 2015].

[3] Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Lev Psakhis «benoni.de». Arxivat de l'original el 2014-01-09. [Consulta: 10 agost 2011]. (alemany)

[4] {[enllaç sense format]} http://al20102007.narod.ru/ch_repub/1977/ch_rus77.html

[5] «Quadre de creuaments i classificació del 48è Campionat d'escacs de l'URSS, Vílnius 1980». [Consulta: 10 agost 2011].

[6] «Quadre de creuaments i classificació del 49è Campionat d'escacs de l'URSS, Frunze 1981». [Consulta: 10 agost 2011].

[7] «Classificació i partides del Zonal d'Erevan de 1982» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 28 setembre 2013].

[Fulleto-8] «Fulletó de l'edició de 2010 de l'obert Vila de Benasc, amb el quadre històric de guanyadors entre 1981 i 2009» (en castellà). Arxivat de l'original el 2011-12-19. [Consulta: 11 maig 2014].

[9] «Entrevista: Judit Polgar - I just can't live without chess» (en anglès). Chessdom.com, 2009. Arxivat de l'original el 2010-02-27. [Consulta: 10 agost 2011].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]