Vés al contingut

Pogrom d'Aden

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Levies d'Aden)
Plantilla:Infotaula esdevenimentPogrom d'Aden
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 12° 48′ N, 45° 02′ E / 12.8°N,45.03°E / 12.8; 45.03
Tipuspogrom Modifica el valor a Wikidata
Data4 desembre 1947 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAden (Iemen) Modifica el valor a Wikidata
EstatIemen Modifica el valor a Wikidata

El pogrom d'Aden va tenir lloc el 3 de desembre de 1947 en la iemenita ciutat d'Aden, que fins llavors havia estat una ciutat portuària britànica, de fet encara no s'havia acabat el protectorat britànic. En aquest pogrom hi van morir 82 jueus,[1] 33 àrabs, quatre indígenes musulmanes i un somali,[2] i també es va produir la devastació a gran escala de la comunitat jueva local d'Aden.

Els disturbis van ser una vergonya significativa per al govern britànic, sobretot tenint en compte que els "Levies", tropes regulars natives responsables de la seguretat del Protectorat d'Aden van ser acusats de causar moltes morts innecessàries.[3]

Levies d'Aden

[modifica]

Els Levies del Protectorat d'Aden (APL) eren una força militar àrab creada per a la defensa local del Protectorat d'Aden sota el domini britànic. Els Levies eren aplegats de totes les parts del protectorat i armats oficialment pels militars britànics. Van usar l'emblema de Lahej de Jambiyah creuada (daga corba tradicional de doble tall) com a distinció.[4]

Esdeveniments

[modifica]
Port d'Aden el 1949

Hi havia al voltant de 1.500 jueus que vivien a la ciutat. Després de la votació al Consell de Seguretat de l'ONU el 29 de novembre de 1947 sobre la divisió del mandat britànic de Palestina, la violència va esclatar el 3 de desembre de 1947.[5] Després de l'acusació de l'assassinat de dues noies locals, 82 jueus van ser assassinats en els disturbis i 76 ferits Es van robar 106 de les 170 botigues jueves d'Aden. Es van cremar quatre sinagogues (inclosa la Gran Sinagoga d'Aden), així com 220 cases jueves.[6]

A la dècada de 1940, les visites dels àrabs palestins a Aden i les expressions dels sentiments anti-jueus es van fer molt comunes. La població àrab educada d'Aden havia quedat exposada a la premsa d'Egipte, així com a les emissores de ràdio de "La veu dels àrabs" del Caire, que va incitar a la consciència política i va preparar els motius de la revolta antijueva de novembre de 1947 i posteriorment, el 1967, l'expulsió de les forces britàniques.[7]

Conseqüències

[modifica]
Jueus ieminites de camí cap a Israel el 1950

En el moment del pogrom, un dels pogroms més sagnants després de la Segona Guerra Mundial, gairebé no hi havia tropes britàniques a la ciutat. Hi havia les tropes del Protectorat d'Aden, una unitat militar, els "Levies", formada per àrabs musulmans, que es trobaven a la ciutat, no van protegir els jueus, sent responsables de moltes morts.[6]

El govern d'Aden va establir una investigació, sota el magistrat K. Bochgaard, per considerar les reclamacions de compensació. Es van presentar reclamacions de més d'un milió de lliures, que superaven els ingressos anuals totals de la colònia. Sobre la base que la majoria dels danys van ser causats per no residents d'Aden, Bochgaard va atorgar 240,000 £ amb un màxim de 7,500 £ per reclamació.[8]

Després de la massacre, com a conseqüència immediata, molts residents jueus van fugir del país, principalment a Israel. Entre el mes juny de 1949 i el mes de setembre de 1950, l'operació "Magic Carpet" va portar aproximadament 49.000 jueus iemenites cap a Israel.[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Jews of Aden recall the pogrom sparked by UN vote on Palestine partition plan». Haaretz, 30-11-2016 [Consulta: 2 desembre 2016].
  2. ↑ Parfitt, Tudor. The Road to Redemption: The Jews of the Yemen 1900-1950. Brill's Series in Jewish Studies vol. XVII, 1996. ISBN 9789004105447. 
  3. ↑ Parfitt, 1996.
  4. ↑ British Government report on the 1947 riots, quoted in: Ahroni, Reuben. The Jews of the British Crown Colony of Aden : history, culture, and ethnic relations. Nova York: E.J. Brill, 1994, p. 214. ISBN 978-9-00410-110-4. 
  5. ↑ «A/RES/181(II) of 29 novembre 1947». domino.un.org, 1947. Arxivat de l'original el 24 de maig 2012. [Consulta: 11 gener 2012].
  6. ↑ 6,0 6,1 Harry Trusted. Report of the Commission of Enquiry into Disturbances in Aden, desembre 1947. Londres: His Majesty's Stationery Office, 1948. 
  7. ↑ Secretary of State for India, House of Commons debates of maig 30, 1932 Arxivat de desembre 24, 2012, a Wayback Machine. and juny 1, 1932[Enllaç no actiu]. However, John Willis «Colonial Policing in Aden, 1937-1967». The Arab Studies Journal, 5, 1997, pàg. 57–91. says there was one fatality.
  8. ↑ Tudor Parfitt. The Road to Redemption—The Jews of the Yemen 1900-1950. E. J. Brill, 1996, p. 165–168. 
  9. ↑ Reuben Ahroni. The Jews of the British Crown Colony of Aden. E.J. Brill, 1994, p. 224–226. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pogrom d'Aden
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pogrom_d%27Aden&oldid=32619251#Levies_d'Aden»