Vés al contingut

Levyclaudita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralLevyclaudita
Fórmula químicaPb₈Sn₇Cu₃(Bi,Sb)₃S₂₈
EpònimClaude Lévy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Agios Philippos, mines de Kirki, Evros, Macedònia Oriental i Tràcia, Grècia
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.HF.25a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.2.HF.25a Modifica el valor a Wikidata
Dana3.1.3.1
Heys6.1.19
Propietats
Colorgris
Duresa (Mohs)2,5 a 3
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegre
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1989-034
SímbolLvc Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La levyclaudita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la cilindrita. Rep el nom en honor de Claude Levy de la Universitat de París VI, en reconeixement a les seves contribucions a la mineralogia dels sulfurs complexos.

Característiques

[modifica]

La levyclaudita és una sulfosal de fórmula química Pb₈Sn₇Cu₃(Bi,Sb)₃S₂₈. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional i publicada per primera vegada el 1990.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la levyclaudita pertany a «02.HF: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb SnS i unitats d'estructura de l'arquetip PbS» juntament amb els següents minerals: vrbaïta, cilindrita, franckeïta, incaïta, potosiïta, coiraïta, abramovita i lengenbachita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a la mina Agios Philippos, situada a les mines de Kirki, a Evros (Macedònia Oriental i Tràcia, Grècia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Lévyclaudite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 maig 2021].
  2. Moëlo, Yves; Makovicky, Emil; Karup-Moller, Sven; Cervelle, Bernard; Maurel, Colette «La lévyclaudite, Pb8Sn7Cu3(Bi,Sb)3S28, une nouvelle espèce à structure incommensurable, de la série de la cylindrite». European Journal of Mineralogy, 2, 5, 04-10-1990, pàg. 711–724. DOI: doi:10.1127/ejm/2/5/0711 [Consulta: 1r març 2024].