Leyli və Məcnun
  | |
| Títol original | Leyli və Məcnun (az) |
|---|---|
| Forma musical | òpera |
| Compositor | Üzeyir Hacıbəyov |
| Llibretista | Üzeyir Hacıbəyov Jeyhun Hajibeyli |
| Llengua | àzeri |
| Basat en | Leyli və Məcnun ↔(Fuzūlī) |
| Creació | 1907 |
| Data de publicació | segle XX |
| Gènere | tragèdia i Mugham opera (en)  |
| Parts | 4 actes |
| Època d'ambientació | dècada del 1900 |
| Estrena | |
| Estrena | 12 gener 1908 (Julià) |
| Escenari | Bakú |
Leyli və Məcnun (en àzeri, també conegut com a Leili i Medjnun a partir de la transcripció de la versió en rus (Лейли и Меджнун), és la primera òpera azerbaidjana amb música d'Uzeyir Hajibeyov i la primera òpera de l'Orient musulmà.[1][2] El llibret està escrit pel mateix autor, basat en la tragèdia de Fuzûlî ''Leyli və Məcnun''.[3] Es va estrenar el 12 de gener de 1908 a Bakú, al teatre d'H. Z. Taghiyev, magnat petrolier azerbaidjà. Huseyngulu Sarabsky va interpretar el paper de Mäcnum/Madjnoun.
L'òpera està formada per 5 actes. És la primera òpera estrenada a força de síntesi de la música lírica clàssica i de mugham azerbaidjà. En l'escriptura de l'òpera, l'autor va utilitzar les maneres següents de mugham: seygah, mansurya, tchahargah, chour, simaï-chams, sarendj.[4]
Referències
[modifica]