Vés al contingut

Lianna Haroutounian

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLianna Haroutounian
Biografia
Naixement28 juliol 1975 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Metsamor (Armènia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori Estatal Komitas d'Erevan Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Lloc webliannaharoutounian.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6065719 TMDB.org: 1570191
Musicbrainz: eeefec87-31e8-4974-9cc9-e4ac8a62fecf Modifica el valor a Wikidata

Lianna Haroutounian, en armeni Լիաննա Հարությունյան, AFI [liánna haɾutuɲán][1] nascuda a Metsamor[2] [3] és una soprano armènia resident a França.[4]

Biografia

[modifica]

Nascuda a Armènia, va estudiar piano i cant al Conservatori Komitas d'Erevan[5]on obtingué el seu diploma d'estudis superiors de cant en la classe de Serguei Danelian. Al mateix lloc, va conèixer el seu futur marit, el baríton Armen Karapetyan[6][7] amb qui actuava sovint en representacions estudiantils.

Admesa al Centre de Formació Lírica de l'Opéra Bastille, va perfeccionar notablement la seva tècnica amb Janine Reiss, James Vaughan, Robert Kettelson i participà en classes magistrals amb Christa Ludwig, Renata Scotto, Luigi Alva, Yvonne Minton i Ievgueni Nesterenko.[8][9]

Carrera

[modifica]

El 2009 debutà com a Marguerite de Faust a Massy (Essonne).

El 2012 fou Mimì de La bohème a Tours i Violetta de La traviata a Sanxay.

El 2013 fou Elena a I vespri siciliani a Atenes, Hélène a Les vêpres siciliennes dirigida per John Mauceri, amb Gregory Kunde en el debut a Bilbao, Amelia de Simon Boccanegra a Tours. Tanmateix, Haroutounian va aconseguir reconeixement internacional aquell mateix any, quan va substituir una col·lega malalta en el paper d'Elisabetta a l'òpera Don Carlo de Verdi (Royal Opera House, sota la direcció de Sir Antonio Pappano). Després del seu èxit instantani com a Elisabetta, la Royal Opera House la va convidar a interpretar el paper d'Hélène en la nova producció de Stefan Herheim de Les vêpres siciliennes.[10][8][7]

El 2014 feu d'Elisabetta a Don Carlo, dirigida per Fabio Luisi a l'Òpera de Zúric i a Verbier dirigida per Daniel Harding, de Desdemona a Otello, dirigida per Nicola Luisotti, amb Marco Berti i Roberto Frontali al Teatro San Carlo de Nàpols (funció retransmesa per la Rai 5); fou la protagonista de Tosca, sota la direcció de Riccardo Frizza, en el seu debut a l'Òpera de San Francisco[2]i feu de Leonora a Il trovatore, dirigida per Luisotti, amb Berti, a Nàpols.

El 2015 debutà a la Metropolitan Opera House de Nova York com a Elisabetta a Don Carlo dirigida per Yannick Nézet-Séguin amb Ferruccio Furlanetto, Luca Salsi i James Morris; a Bilbao fou Desdemona a Otello, dirigida per Riccardo Frizza, amb Marco Berti i a Londres Mimì a La bohème amb Piotr Beczała.

El 2016 interpretà Cio-Cio-San (Madama Butterfly) al Concertgebouw d'Amsterdam amb Marie-Nicole Lemieux i Angelo Veccia i a San Francisco fou la protagonista d'Adriana Lecouvreur amb Daniela Barcellona i Carlo Cigni; al Théâtre de la Monnaie de Brussel·les amb Roberto Frontali; Amelia a Simon Boccanegra dirigida per James Levine amb Plácido Domingo, Ferruccio Furlanetto i Joseph Calleja al Metropolitan, Mimì a La bohème dirigida per Andrea Molino amb Gianluca Terranova a Melbourne, Leonora a Il trovatore dirigida per Gianandrea Noseda, amb Francesco Meli a Londres, i Desdemona a Otello dirigida per Renato Palumbo a Madrid. També va interpretar aquest personatge a l'Òpera de Sydney[10][11](dirigida per Christian Badea); fou Elisabeth de Valois (Don Carlo) al Festival de Verbier (dirigida per Daniel Harding) entre d'altres.

La temporada 2018-2019 va debutar, amb gran èxit, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, interpretant altre cop Cio-Cio-San (Madama Butterfly)[12][13][14]al costat de Jorge de León, Damián del Castillo i Ana Ibarra.[15][16]

Referències

[modifica]
  1. «Fitxa a "Esadir"». CCMA. [Consulta: 12 febrer 2019].
  2. 2,0 2,1 «Lianna Haroutounian» (en anglès). Òpera de San Francisco. [Consulta: 13 febrer 2019].
  3. «Lianna Haroutounian» (en anglès). IMG Artists. [Consulta: 13 febrer 2019].[Enllaç no actiu]
  4. «Իմ ամուսինն էր իմ թիկունքը, ուրիշ աջակցություն չեմ ունեցել. Լիաննա Հարությունյան (տեսանյութ)» (en armeni). www.a1plus.am, 27-06-2014. [Consulta: 12 febrer 2019].
  5. «Lianna Haroutounian» (en anglès). Royal Opera House. [Consulta: 12 febrer 2019].
  6. Armen Karapeyan a operabase.com
  7. 7,0 7,1 «Лиана Арутюнян: Я обожаю когда ты приходишь к этому уровню учто ты можешь завораживать людей вокруг себя прямо сумасшествие понимаете» (en rus). musicseaons.org, 31-08-2016. [Consulta: 13 febrer 2019].
  8. 8,0 8,1 «LIANNA HAROUTOUNIAN» (en anglès). musicofarmenia.com. Arxivat de l'original el 14 de febrer 2019. [Consulta: 13 febrer 2019].
  9. «Lianna Haroutounian» (en anglès). Filharmonia de Sant Petersburg. [Consulta: 13 febrer 2019].
  10. 10,0 10,1 «Lianna Haroutounian replaces disgraced soprano Tamar Iveri» (en anglès). limelightmaganize.com, 25-06-2014. [Consulta: 13 febrer 2019].[Enllaç no actiu]
  11. «Lianna Haroutounian» (en anglès). Òpera de Sidney. [Consulta: 13 febrer 2019].
  12. «Lianna Haroutounian enlaira una Madama Butterfly rutinària». Ara (diari), 13-01-2019. [Consulta: 13 febrer 2019].
  13. «Lianna Haroutounian». Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 13 febrer 2019].
  14. «Lianna Haroutounian debuta al Liceu amb 'Madama Butterfly'». El Periódico de Catalunya. [Consulta: 13 febrer 2019].
  15. «Lianna Haroutounian segella una ‘Butterfly’ musicalment brillant». Revista Musical Catalana, 15-01-2019. [Consulta: 13 febrer 2019].
  16. «'Madama Butterfly': Una gran soprano en una producció correcta». El Nacional, 14-01-2019. [Consulta: 13 febrer 2019].