Vés al contingut

Libertad Lamarque

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLibertad Lamarque
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 novembre 1908 Modifica el valor a Wikidata
Rosario (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 desembre 2000 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpneumònia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, actriu de televisió, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1924 Modifica el valor a Wikidata - 2000 Modifica el valor a Wikidata
GènereTango Modifica el valor a Wikidata
InstrumentSoprano lleugera Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficRCA Victor Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAlfredo Malerba Modifica el valor a Wikidata
GermansAmelia Lamarque Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0482840 Allocine: 14878 Allmovie: p40113 TMDB.org: 187235
Musicbrainz: 0a021b7f-5635-4bff-87c3-f8a3e9adc09a Discogs: 392782 Find a Grave: 6950888 Modifica el valor a Wikidata

Libertad Lamarque Bouza (Rosario, Argentina, 24 de novembre de 1908[1] - Ciutat de Mèxic, 12 de desembre de 2000) va ser una actriu argentina que va viure gran part de la seva vida a Mèxic.

Els seus inicis en l'actuació van ocórrer a l'edat de set anys en actes de la seva escola primària Juana Blanco al carrer Pasco. En 1924, instal·lada a Buenos Aires, va ser contractada per actuar en el Teatre El Nacional i gravar discos amb la companyia RCA Víctor, convertint-se en una de les primeres cantants de tango sorgides en la dècada de 1920 que van crear la modalitat vocal femenina en el rubro. El seu debut en cinema va ocórrer en 1930 quan va protagonitzar un film mut, Adiós, Argentina, de Mario Parpagnoli, mentre que en 1933 va intervenir en la primera pel·lícula sonora argentina, Tango!, al costat de Tita Merello.[2][3] Qualificada com «la reina del tango», a l'any següent va ser triada «Miss Ràdio» per votació popular en la revista Sintonia. La seva consagració com a actriu melodramàtica va ocórrer després que protagonitzés El alma del bandoneón (1935), després de la qual va ser contractada per José Ferreyra per encapçalar Ayúdame a vivir (1936) —on també va ser guionista—, La ley que olvidaron (1937) i Besos Brujos (1938), que li van donar popularitat a Argentina i la resta d'Amèrica Llatina. La seva labor en Puerta cerrada (1939) li va merèixer el premi a la millor actriu estrangera a Croàcia.

Un nou contracte amb els Estudis San Miguel va significar el seu traspàs a la comèdia i va ser així com va filmar Eclipse de sol (1942) i Romance musical (1946).[2] Després d'un altercat amb l'actriu Eva Duarte —posteriorment primera dama— durant el rodatge de La cabalgata del circo (1945), va haver d'exiliar-se a Mèxic, on va viure fins a la seva mort i va desenvolupar una àmplia trajectòria cinematogràfica, en gairebé cinquanta pel·lícules com Otra primavera (1949), Ansiedad (1952), Escuela de música (1955) i El pecado de una madre (1960).[4][5] Durant els anys de 1960, va protagonitzar un film a Espanya, Así era mi madre i va encapçalar un espectacle teatral a Argentina, Hello Dolly!, que va tenir una àmplia repercussió. Les seves variades presentacions en gran part del continent americà li van valer l'apel·latiu de «la núvia d'Amèrica».[2]

Considerada com l'actriu argentina amb major trajectòria en l'àmbit internacional, Lamarque va filmar La sonrisa de mamá (1972) i es va retirar del cinema en 1978. La resta de la seva carrera va estar lligada al tango i al mitjà televisiu, en el qual va participar de diverses telenovel·les com a Mamà, Soledad o Amada. Cap al final de la seva vida, va obtenir importants premis i reconeixements en diversos països.[6] Va ser designada «Ciutadana il·lustre de la Ciutat de Buenos Aires» en 1990 i «Personalitat Emèrita de la Cultura Argentina» el 1995. A l'edat de 92 anys va rebre el premi Ariel d'Or per la seva trajectòria. Al moment de la seva mort en 2000, es trobava gravant el cicle infantil Carita de ángel.[7]

Filmografia

[modifica]

Pel·lícules principals:

  • ¡Tango! (1933)
  • Ayúdame a vivir (1936)
  • Besos brujos (1938)
  • Madreselva (1938)
  • Puerta cerrada (1939)
  • La casa del recuerdo (1940)
  • Una vez en la vida (1941)
  • Yo conocí a esa mujer (1942)
  • La cabalgata del circo (1945)
  • Otra primavera (1949)
  • La loca (1951)
  • Ansiedad (1952)
  • Cuando me vaya (1953)
  • Yo, pecador (1959)
  • La sonrisa de mamá (1972)

Discografia

[modifica]
  • Canciones de María Grever (1956)
  • Delicias Musicales (1958)
  • Amor en la Sombra (1959)
  • Era un Rey de Chocolate (1960)
  • Tangos Inmortales (1963)
  • Canta mi corazón, Los hijos que yo soñé, Canción del Alma (1965)
  • La Novia de América (1966)
  • Hello, Dolly! (1967)
  • Tangos de Agustín Lara (1969)
  • Tangos en el mundo (1970)
  • La Sonrisa de Mamá con Palito Ortega(1972)
  • Somos Novios con Pedro Vargas (1973)
  • Bodas de Oro (1976)
  • Tango Ranchero (1979)
  • Así canta en 1988 (1988)
  • Nadie se va del todo (1990)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Libertad Lamarque, "Brazil, Rio de Janeiro, Immigration Cards, 1900-1965"» Family Search.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Blanco Pazos y Clemente (2008), pp. 131-132.
  3. ↑ García Oliver, Ricardo. «Un arma para conquistar mercados». Argentina: Clarín. Arxivat de l'original el 2011-12-15. [Consulta: 18 agost 2010].
  4. ↑ «Libertad Lamarque - El cine». Libertadlamarque.net. Arxivat de l'original el 2011-03-16. [Consulta: 4 gener 2011].
  5. ↑ Gottling, Jorge. «Una cantante creíble y dramática». Argentina: Clarín. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 18 agost 2010].
  6. ↑ «La artista». Sitio web oficial. Arxivat de l'original el 2013-03-02. [Consulta: 26 agost 2010].
  7. ↑ «Falleció Libertad Lamarque». Fotograma.com. Arxivat de l'original el 2011-05-05. [Consulta: 18 agost 2010].

Bibliografia

[modifica]

Llibres:

Publicacions:

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Libertad_Lamarque&oldid=34276178»