Vés al contingut

Lidia Poët

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLidia Poët

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 agost 1855 Modifica el valor a Wikidata
Perier (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 1949 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Diano Marina (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
ReligióValdesos Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Torí Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocada Modifica el valor a Wikidata
Lloc weblidiapoet.it Modifica el valor a Wikidata

Lidia Poët (26 d'agost de 1855 - 25 de febrer de 1949) va ser la primera advocada italiana moderna. La seva inhabilitació va provocar un moviment per permetre a les dones exercir l'advocacia i ocupar càrrecs públics a Itàlia.

Carrera

[modifica]

Nascuda l'any 1855 al poble de Traverse, comuna de Perrero, a la Vall Germanasca, va aprovar els exàmens de dret a la Universitat de Torí, Facultat de Dret i es va llicenciar el 17 de juny de 1881.[1] Durant els dos anys següents, va "assistir a la pràctica forense" al despatx d'advocat i va assistir a les sessions dels tribunals. Aleshores es va sotmetre a l'examen teòric i pràctic de l'Ordre dels Advocats de Torí i, aprovat per 45 de 50 vots, va ser inscrita al cens dels advocats (albo degli avvocati) el 9 d'agost de 1883.

No obstant això, la inscripció d'una dona al quadern "no va agradar" a l'oficina del fiscal general (procuratore general), que va presentar una querella davant el Tribunal d'Apel·lació de Torí. Malgrat les rèpliques, arguments i exemples de dones advocades d'altres països (com Clara S. Foltz), el fiscal general va argumentar que la llei i l'ordre públic prohibien a les dones entrar a la milizia togata. Posteriorment, el Tribunal d'Apel·lació va considerar que la inscripció de Poët era il·legal. Va recórrer davant el Tribunal Suprem de Cassació, però la decisió del tribunal inferior es va confirmar.[2]

Debat sobre les dones i la professió jurídica a Itàlia

[modifica]

Es va produir un debat públic, amb 25 diaris italians que van donar suport als papers públics de les dones i només tres en contra. Els que estaven en contra van fer declaracions dient que els únics homes que donaven suport als rols públics de les dones eren celibats solters. Un professor de la Universitat de Pàdua anomenat Taverni va entrevistar al polític nord-americà, William Waldorf Astor, i va informar que digué que "l'opinió pública dels nord-americans no era favorable a l'exercici de les professions per part de les dones, ja que les dones metgesses, advocats, etc., que exerceixen a Amèrica, no pertanyen ni a l'aristocràcia dels diners ni a la de l'intel·lecte". Tanmateix, el mateix Taverni va afavorir la vida pública de les dones, ja que salvaria les 250.000 dones italianes solteres que, si la societat no els donava un paper, es passarien la vida com a nihilistes.

Poët va treballar al despatx d'advocats del seu germà després que la Corte Suprema di Cassazione va impedir la seva admissió com a advocada al col·legi d'advocats de Torí el 1884.[3] Curiosament, Poët va fer la feina d'advocada tot i que no podia signar cartes ni advocar als tribunals. Quan el seu germà marxava a Vichy cada any, es va fer càrrec de la pràctica per complet i, quan era necessari, va buscar companys masculins per declarar-se als tribunals en nom dels seus clients.[4]

Tot això a banda, les qüestions centrals van ser si un marit incorreria en responsabilitat per l'exercici de l'advocacia de la seva dona i si en la construcció dels estatuts, les paraules en gènere masculí s'havien d'aplicar només als homes. Fins i tot avui, als tribunals italians, no és estrany que les advocades siguin adreçades com a "signorina" o "signora" (senyoreta o senyora), mentre que als advocats sempre s'adrecen com a "avvocato" (advocat).[5]

Vida posterior

[modifica]

Les fonts informen que, durant la resta de la seva vida, Poët va ser activa en el moviment internacional de dones.

Segons la Llei n. 1176 del 17 de juliol de 1919, les dones podien exercir determinats càrrecs públics. Un any més tard, als 65 anys, Poët va ser finalment inscrit al llistat d'advocats de Torí. No va ser fins a l'any 1920 que Lidia Poët, com a dona de 64 anys, va ser inscrita a l'expedient dels membres del Consell d'Advocats i reconeguda oficialment com a advocada.[6]

[modifica]

La vida de Lidia Poët està estilitzada a la sèrie de televisió de Netflix La Lege de Lidia Poët i interpretada per Matilda De Angelis.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lidia Poët Biografia www.studivaldesi.org, accessed 27 February 2023
  2. ↑ ESSERE DONNE NELL’ITALIA REPUBBLICANA STORIA DI UN PERCORSO IMPERVIO: L’ACCESSO ALLA MAGISTRATURA www00.unibg.it, archived at archive.wikiwix.com, accessed 27 February 2023
  3. ↑ Il Foro Italiano, 341-342, 18-04-1884 [Consulta: 27 febrer 2023].
  4. ↑ Kay, Fiona M. «Còpia arxivada». Osboode Hall Law Journal, 45, 2, Summer 2007, pàg. 410. Arxivat de l'original el 2020-03-22 [Consulta: 1r març 2023].
  5. ↑ Ceschini, Roberta «Còpia arxivada». Georgia State University Law Review, 21, 2, 1-1996, pàg. 434. Arxivat de l'original el 27 de febrer 2023 [Consulta: 27 febrer 2023].
  6. ↑ Skuza, Sylwia. Mackowicz. The social and legal status of women in Italy between the XIX and XXI centuries. Pedagogical University of Cracow, 2014, p. 35. ISBN 978-83-7850-685-0. 
  7. ↑ «Lidia Poët». IMDb. Arxivat de l'original el 10 de març 2022. [Consulta: 10 març 2022].

Fonts

[modifica]
  • Cristina Ricci, "Lidia Poët. Vita e battaglie della prima avvocata italiana, pioniera dell'emancipazione femminile", (tr. "Lidia Poët. Vida i batalles de la primera advocada italiana, pionera de l'emancipació femenina") Graphot & LAR Editori, Torino 
  • Ferdinando Santoni de Sio, La Donna e l'Avvocatura, (tr. "Dones i advocacia") Roma, 1884 (2 vol.)
  • Montgomery H. Throop, "Woman and the Legal Profession", Albany Law Journal (13 de desembre de 1884), 464-67
  • Marino Raichich, "Liceo, università, professioni: un percorso difficile", a Simonetta Soldani, ed., L'educazione delle donne: Scuole e modelli di vita femminile nell'Italia dell'Ottocento (tr. "Secundària, universitat, professions: un camí difícil", a Simonetta Soldani, ed., "L'educació de les dones: escoles i models de vida femenina a l'Itàlia del segle XIX" (Milà, 1989,ISBN 9788820431822), pàgs. 151–53
  • Clara Bounous, La toga negata. Da Lidia Poët all'attuale realtà torinese (tr. "La toga va negar. De Lidia Poët a la realitat actual de Torí") (Pinerolo 1997,ISBN 9788881700363)
  • James C. Albisetti, "Portia ante portas. Dones i la professió jurídica a Europa, ca. 1870-1925", Journal of Social History (estiu, 2000) Còpia en línia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lidia_Poët&oldid=34253781»