Limfografia
 Diagrama d'un capil·lar limfàtic. | |
| Tipus | radiografia  |
|---|---|
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0119387 |
| MeSH | D008220 |
La limfografia és un mitjà de diagnosi que consisteix en l'obtenció d'imatges radiològiques dels ganglis i vasos limfàtics que es vulguin estudiar mitjançant l'ús d'una font emissora de radiació ionitzant (raigs X), una fluoroscòpia o una font emissora de radiació ionitzant contínua. Es necessita també un mitjà de contrast radiològic iodat, un monitor i un ordinador.
La limfangiografia és el mateix procediment, s'utilitza només per visualitzar els vasos limfàtics.[1] La pel·lícula o imatge de raigs X dels vasos limfàtics i dels ganglis limfàtics s'anomena limfograma o limfangiograma .
Etimologia
[modifica]El nom prové de les paraules gregues "Λέμφος" ("Lemphos") ("limfa"), "limfa d'aigua" i "graphien" "Γραφή" ("Grafia"), "escriure o gravar".
Ús
[modifica]La limfografia s'utilitza per visualitzar les estructures del sistema limfàtic, inclosos els ganglis limfàtics, els conductes limfàtics, els teixits limfàtics, els capil·lars limfàtics i els vasos limfàtics. Es pot utilitzar durant l'embolització del conducte toràcic.[2]
La limfografia no s'utilitza habitualment a la medicina moderna des de l'adopció de les tecnologies d'exploració de TC i PET.[3]
Riscos
[modifica]La limfografia es considera generalment un procediment molt segur.[4] La reacció adversa més greu sol ser una possible reacció al·lèrgica a l'agent de contrast injectat.[4]
La limfografia és sovint un procediment invasiu.[5] Pot ser difícil accedir als vasos limfàtics, ja que solen ser molt estrets i difícils de localitzar. El procediment també triga molt a realitzar-se.[5]
Tècnica
[modifica]S'introdueix una agulla o un catèter en un vas limfàtic al peu o al braç. S'injecta un agent de contrast al vas limfàtic.[6] Això pot ser al voltant de 2 a 4 mil·lilitres de solució de iotrolan o iodixanol.[7] Això es realitza a una velocitat molt lenta d'uns 0,1 mil·lilitres per minut.[7] Això evita danys al vas limfàtic i altera la velocitat normal del flux limfàtic. Pot trigar aproximadament entre 60 i 90 minuts perquè s'injecti tot el medi de contrast. Un cop s'injecta el medi de contrast, s'elimina el catèter i les incisions es cusen i s'embenen.
S'utilitza un fluoroscopi per tal de seguir el colorant mentre s'estén pel sistema limfàtic a través de les cames, a l'engonal i al llarg de la part posterior de la cavitat abdominal. Es fan radiografies de les cames, la pelvis, l'abdomen i el tòrax. L'endemà, es pot fer un altre conjunt de raigs X.
Si s'està estudiant un lloc de càncer (càncer de mama o melanoma) per avaluar la propagació, s'injecta una barreja de colorant blau i un traçador radioactiu al costat de la massa.[8] Les càmeres especials detecten la propagació del traçador al llarg dels canals limfàtics fins als ganglis limfàtics perifèrics. A continuació, un cirurgià utilitzarà el colorant blau visible o la radioactivitat dins dels nodes per guiar la biòpsia dins dels teixits adjacents (com l'aixella per al càncer de mama) per determinar les possibles rutes de propagació del càncer.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Lymphography. Elsevier, 2018, p. 294–297. DOI 10.1016/b978-0-323-52481-0.50042-2. ISBN 978-0-323-52481-0.
- ↑ Thoracic Duct Embolization. Elsevier, 2018, p. 298–301. DOI 10.1016/b978-0-323-52481-0.50043-4. ISBN 978-0-323-52481-0.
- ↑ Lymphography. Elsevier, 2018, p. 294–297. DOI 10.1016/b978-0-323-52481-0.50042-2. ISBN 978-0-323-52481-0.
- ↑ 4,0 4,1 . DOI 10.1016/b978-0-444-53717-1.00910-0. ISBN 978-0-444-53716-4 [Consulta: 4 març 2021].
- ↑ 5,0 5,1 Lymphography. Elsevier, 2018, p. 294–297. DOI 10.1016/b978-0-323-52481-0.50042-2. ISBN 978-0-323-52481-0.
- ↑ Lymphography. Elsevier, 2018, p. 294–297. DOI 10.1016/b978-0-323-52481-0.50042-2. ISBN 978-0-323-52481-0.
- ↑ 7,0 7,1 . DOI 10.1016/b978-0-444-53717-1.00910-0. ISBN 978-0-444-53716-4 [Consulta: 4 març 2021].
- ↑ 8,0 8,1 . DOI 10.1016/b978-0-444-53717-1.00910-0. ISBN 978-0-444-53716-4 [Consulta: 4 març 2021].
Bibliografia
[modifica]- Radiographics, 23, 6, 2003, pàg. 1541–58; discussion 1559–60. DOI: 10.1148/rg.236035704. PMID: 14615563. Full text
