Lin Zhao
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (zh) 彭令昭  23 gener 1932 Suzhou (RP Xina) | ||
| Mort | 29 abril 1968 (36 anys) Shanghai Longhua Airport (RP Xina) (en)  | ||
| Causa de mort | pena de mort, ferida per arma de foc | ||
| Religió | Cristianisme | ||
| Formació | Universitat Renmin de la Xina (1958–1960) Universitat de Pequín - notícies (1954–1958) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | poetessa, escriptora | ||
| Família | |||
| Pare | Peng Guoyan | ||
| |||
- A la Xina els cognoms precedeixen el nom (en aquest cas Zhao)
Lin Zhao (xinès simplificat: 林昭, pinyin: Lín Zhāo) era el pseudònim literari Peng Lingzhao (xinès simplificat: 彭令昭, pinyin: Péng Lìngzhāo; Suzhou, Jiangsu, 16 de desembre de 1932 - Xangai, 29 d'abril de 1968), poetessa xinesa, que va morir afusellada durant la Revolució Cultural.[1]
Començà a utilitzar el pseudònim Lin Zhao per atacar el govern dels nacionalistes. La seva família era d'origen burgès i el 1949, amb 17 anys, se n'anà a Pequín a estudiar periodisme a l'escola del Partit Comunista. L'estiu de 1950 participa en les tasques de distribució de terres arran de la reforma agrària. Fanàtica maoista, és testimoni de brutalitats contra els denominats reaccionaris i fins i tot arribarà a perpetrar accions humiliants contra les víctimes dretanes justificades per tractar-se d'una lluita de classes.
El 1957, en La Campanya de les Cent Flors, destinada a animar els ciutadans a assenyalar els errors dels responsables de l'Administració per tal de corregir-los; el PCX, veient el caire que tenien les denúncies que s'efectuaven (que no es limitaven a simples crítiques sinó que també apareixien denúncies d'abús de les autoritats) decideix acabar amb aquesta campanya i castigar els crítics.
Lin va ser una de les portaveus de la dissidència intel·lectual. Llavors formava part del Departament de Literatura de la Universitat de Pequín i, com a represàlia, fou obligada a tasques de neteja en el centre i va haver de participar en la matança de mosquits amb motiu de la Campanya contra les Quatre Pestes. Més endavant va ser destinada a tasques burocràtiques com endreçar diaris a la biblioteca.
A la universitat coneix Gan Cui i quan decideixen casar-se no van rebre l'autorització per fer-ho. Gan és enviat a un laogai (camp de treball) en el Xinjiang per a reeducar-se; en sortirà el 1979.
L'octubre de 1960 mentre es trobava a Suzhou en llibertat condicional per motius de salut, fou detinguda i acusada, amb altres companys, d'haver ajudat a la publicació d'una revista clandestina crítica amb Mao amb motiu de les conseqüències negatives del Gran Salt Endavant, i fou condemnada a vint anys de presó.[2] Va sofrir pallisses i tortures diverses. Es va negar a fer-se una autocrítica o retractar-se. A la presó de Tilanqiao, Xangai, va continuar escrivint crítiques amb la seva sang, punxant-se amb una agulla de cap perquè li havien prohibit utilitzar una ploma. Als 35 anys mor afusellada a Xangai durant la Revolució Cultural.[3] La família es va assabentar de la notícia quan un policia va reclamar el cost de la bala que la va matar.[4]
Les autoritats xineses la van rehabilitar el 1981.[5] El 2004, el cineasta xinès Hu Jie va realitzar un documental sobre la seva vida.
Referències
[modifica]- ↑ Xi, Lian. Blood Letters: The Untold Story of Lin Zhao, a Martyr in Mao's China, 2018-03-20. ISBN 978-1541644236.
- ↑ Zhong, Jin [2012-07-20]. In Search of the Soul of Lin Zhao. HRI China, 2004.
- ↑ Pan, Philip P. Out of Mao's Shadow. Simon & Schuster, 2008. ISBN 978-1-41653705-2.
- ↑ Marquand, Robert «Tiananmen Anniversary: Memory of executed poet resonates». Christian Science Monitor, 5-2009 [Consulta: 25 juny 2014].
- ↑ Boehler, Patrick. «Remembrance of dissident Lin Zhao obstructed on 45th execution anniversary». SCMP. [Consulta: 25 juny 2014].
Bibliografia
[modifica]Les cartes i diaris d'aquesta activista es troben a la Hoover Institution Archives