Lina Ramann

Lina Ramann

Biografia
Naixement	24 juliol 1833 Mainstockheim (Alemanya)
Mort	30 març 1912 (78 anys) Múnic (Alemanya)
Activitat
Ocupació	musicòloga, biògrafa, pianista, professora de música, escriptora
Instrument	Piano

Lina Ramann (Mainstockheim, 24 de juliol de 1833 - Múnic, 30 de març de 1912) va ser una escriptora i professora alemanya coneguda pels seus llibres sobre el compositor i pianista hongarès Franz Liszt. Era cosina germana de Bruno Ramann (1832-1897).

Va rebre les seves primeres lliçons de música de la mestra de l'escola i va adquirir les primeres habilitats al piano en gran part de manera autodidacta. En traslladar-se la família a Leipzig, quan tenia 17 anys, va rebre lliçons regulars de Lysinka i Franz Brendel, que la van presentar al cercle de Liszt a Weimar.

Es dedicà a l'ensenyança, primer a Gera i després a Amèrica. El 1858 fundà a Glückstadt una escola per la formació de professors de música i el 1865 es traslladà a Nuremberg, on, en unió d'Ida Volkmann, establí una acadèmia de música que assolí gran prosperitat i de la qual el 1890 es feu càrrec August Göllerich. Des de llavors es dedicà exclusivament als treballs de crítica i història de la música. Durant els anys 1874-1894, va escriure la seva biografia "oficial", encara que inexacta, "Franz Liszt, l'artista i l'home" (Franz Liszt als Künstler und Mensch), publicada entre 1880 i 1894.

Se li deuen:

• Die Musik als Gegenstand der Erziehung (1866);
• Allgemeine Erzieh-und Uterrichtslehre der Jugend (1869; 3.ª ed., 1898);
• Aus der Gegenwart (1868);
• Bach und Händel (1869);
• Fr, Liszt als Psalmensänger, Liszt Pädagogium, Lists Christus;
• Franz Lizst als Künstler und Mensch.

A més publicà, i traduí en part, una edició alemanya completa de l'obra literaria de Liszt (1880-1883). Finalment va compondre, quatre sonates per a piano i les obres didàctiques Erste Elementarstufe des Klavierspiels i Grundiss der Technik des Klavierspiels.

A petició de Ramann, Liszt va reactivar en part una de les seves sonates per a piano perdudes que havia compost en la seva joventut

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa, vol. 49, pàg. 484. (ISBN-84-239-4549-9)