Vés al contingut

Lepidonotothen nudifrons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lindbergichthys nudifrons)
Infotaula d'ésser viuLepidonotothen nudifrons Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaNototheniidae
GènereLepidonotothen
EspècieLepidonotothen nudifrons Modifica el valor a Wikidata
((Lönnberg, 1905)[1][2][3])
Nomenclatura
Sinònims
  • Lindbergichthys nudifrons (Lönnberg, 1905)
  • Notothenia mizops nudifrons (Lönnberg, 1905)
  • Notothenia nudifrons (Lönnberg, 1905)
  • Nototheniops nudifrons (Lönnberg, 1905)[4]
ProtònimNotothenia mizops nudifrons Modifica el valor a Wikidata

Lepidonotothen nudifrons és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids.[5]

Descripció

[modifica]
  • Pot arribar a fer 19,5 cm de llargària màxima.
  • Cos de color vermell groguinós, blanquinós al dors i als flancs, i blanc argentat per sota.
  • Presenta taques i punts irregulars i negrosos.
  • 4-6 espines i 36-40 radis tous a l'aleta dorsal i 33-36 radis tous a l'anal.[6][7]

Alimentació

[modifica]

A les illes Shetland del Sud menja amfípodes (el 6,80% de la seua dieta), gastròpodes (el 3,20%), isòpodes (el 2,60%), briozous (el 6,30%), poliquets (el 10,30%) i d'altres invertebrats (el 70,80%).[8][9]

Depredadors

[modifica]

A les illes Shetland del Sud és depredat pel corb marí imperial (Phalacrocorax atriceps).[10][11]

Hàbitat

[modifica]

És un peix d'aigua marina, demersal i de clima polar (55°S-72°S) que viu entre 3 i 400 m de fondària.[6][12]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'oceà Antàrtic: la dorsal del Scotia i les illes Geòrgia del Sud,[13][14] Shetland del Sud, Òrcades del Sud i Sandwich del Sud.[6][15][16][17]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Balushkin A. V., 1976. A short revision of notothenids (Notothenia Richardson and related species) from the family Nototheniidae. Pp. 118-134. A: Skarlato, O. A. (ed.). Zoogeography and systematics of fish. Akad. Nauk USSR, Zool. Inst., Leningrad. Revision Notothenids . 1-195.
  2. ↑ «Entrada a uBio» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2020].
  3. ↑ Lönnberg, E., 1905. The fishes of the Swedish South Polar Expedition. Wiss. Ergebn. Schwed. Südpolar-Exped. 5(6):1-69.
  4. ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. ↑ Miller, R.G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada.
  8. ↑ FishBase (anglès)
  9. ↑ Linkowski, T.B., P. Presler i C. Zukowski, 1983. Food habits of nototheniid fishes (Nototheniidae) in Admiralty Bay (King George Island, South Shetland Islands). Pol. Polar Res. 4 (1-4):79-95.
  10. ↑ FishBase (anglès)
  11. ↑ Barrera-Oro, E.R. i R.J. Casaux, 1996. Fish as diet of the blue-eyed shag, Phalacrocorax atriceps bransfieldensis at Half-Moon Island, South Shetland Islands. Cybium 20(1):37-45.
  12. ↑ Miller, R.G., 1993.
  13. ↑ Morris, D.J. i A.W. North, 1984. Oxygen consumption of five species of fish from South Georgia. J. Exp. Mar. Biol. Ecol. 78:75-86.
  14. ↑ Mc Kenna, J.E. Jr., 1991. Trophic relationships within the Antarctic demersal fish community of South Georgia Island. Fish. Bull. 89:643-654.
  15. ↑ Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  16. ↑ Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385. A: W. Fischer i J.C. Hureau (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Southern Ocean (Fishing areas 48, 58 and 88). Roma. Vol. 2:233-470.
  17. ↑ Kellermann, A. (ed.), 1990. Identification key and catalogue of larval Antarctic fishes. Ber. Polarforsch. 67:1-136.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Christiansen, J.S., S.E. Fevolden, O.V. Karamushlo i L.I. Karamushko, 1997. Reproductive traits of marine fish in relation to their mode of oviposition and zoogeographic distribution. ICES CM 1997/CC. 14 p.
  • Clarke, A. i N.M. Johnston, 1999. Scaling of metabolic rate with body mass and temperature in teleost fish. J. Anim. Ecol. 68:893-905.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings. Vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lepidonotothen_nudifrons&oldid=32890169»