Vés al contingut

Lino Brocka

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLino Brocka
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(bcl) Catalino Brocka y Ortiz Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 abril 1939 Modifica el valor a Wikidata
Pilar (Filipines) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 maig 1991 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Quezon City (Filipines) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, accident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHimlayang Pilipino (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSorsogon Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de les Filipines Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, actor Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0110653 Allocine: 19815 Allmovie: p83083 TMDB.org: 535191 Modifica el valor a Wikidata

Catalino Ortiz Brocka, conegut artísticament com Lino Brocka (3 d'abril de 1939 – 22 de maig de 1991) va ser un director de cinema filipí. És considerat àmpliament com un dels cineastes més influents i significatius de la història del cinema filipí. Va ser cofundador de l'organització Concerned Artists of the Philippines (CAP), dedicada a ajudar els artistes a abordar els problemes amb què s'enfronta el país, i el Free the Artist Movement.[1][2] Va ser membre de la Coalició per la Restauració de la Democràcia.[3]

Va dirigir pel·lícules de referència com Tinimbang Ka Ngunit Kulang (1974), Maynila sa mga Kuko ng Liwanag (1975), Insiang (1976), Bayan Ko: Kapit sa Patalim (1984), i Orapronobis (1989). Després de la seva mort en un accident de cotxe el 1991, va rebre pòstumament el premi d'Artista Nacional de Cinema de Filipines per "haver fet contribucions significatives al desenvolupament de les arts filipines". El 2018, la Junta de Reclamacions de Víctimes de Drets Humans va identificar a Brocka com a víctima de violacions dels drets humans de Motu Proprio de l'Era de la llei marcial.[4]

Primers anys

[modifica]

Brocka va néixer a Pilar (Sorsogon).[5] Va créixer i viure a San Jose (Nueva Ecija)[6][7] i es va graduar a Nueva Ecija High School el 1956.[8]

Carrera

[modifica]

Va dirigir la seva primera pel·lícula, Wanted: Perfect Mother, basada en The Sound of Music i una sèrie de còmics locals, l'any 1970. Va guanyar un premi al millor guió al Festival de Cinema de Manila de 1970. Més tard aquell mateix any també va guanyar el premi al millor director del Consell Ciutadà de Mitjans de Comunicació per la pel·lícula Santiago!

El 1974, Brocka va dirigir Tinimbang Ka Ngunit Kulang ("Has estat pesat i trobat desitjós"),[9] que explicava la història d'un adolescent que creixia en un poble petit enmig de les seves petites i greus injustícies. Va ser un èxit de taquilla i li va valer a Brocka un altre premi al millor director, aquesta vegada de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències del Cinema de Filipines (FAMAS).

L'any següent, va dirigir Maynila sa mga Kuko ng Liwanag ("Manila a les urpes de la llum"), que és considerada per molts crítics, inclòs el crític i historiador de cinema britànic Derek Malcolm,[10] la millor pel·lícula filipina mai feta. La pel·lícula explica la història al·legòrica d'un jove de províncies anomenat Julio Madiaga que va a Manila a buscar el seu amor perdut, Ligaya Paraiso. La trama episòdica el fa anar d'una aventura a una altra fins que finalment troba a Ligaya. Gran part de l'aclamació de la pel·lícula es dirigeix a l'excel·lent cinematografia de Mike de Leon, que més tard dirigiria pel·lícules de referència com ara Kisapmata i Batch '81. La pel·lícula va guanyar els premis FAMAS a la millor pel·lícula, millor director, millor actor i millor actor secundari el 1976.

Insiang (1976) va ser la primera pel·lícula filipina que es va mostrar mai al Festival de Cinema de Canes.[11] Es va projectar a la secció de la Quinzena de Realizadors del 31è Festival Internacional de Cinema de Canes.Es considera una de les millors pel·lícules de Brocka — alguns diuen la seva obra mestra. La pel·lícula se centra en una dona jove anomenada Insiang que viu a l'infame barri de Manila, Tondo. És una tragèdia Shakespeariana que tracta de la violació d'Insiang per part de l'amant de la seva mare, i la seva venjança posterior.

La pel·lícula Jaguar (1979) va ser nominada a la Palma d'Or al 33è Festival Internacional de Cinema de Canes, convertint-se en la primera pel·lícula filipina a competir. a la competició principal del festival.[12] Va guanyar la millor pel·lícula i el millor director als Premis FAMAS de 1980.[13][11] També va guanyar cinc Premi Gawad Urian, incloent Millor pel·lícula i Millor Direcció.

El 1981, Brocka va tornar a la Quinzena del Director de Cannes amb la seva tercera entrada, Bona, una pel·lícula sobre l'obsessió.[14]

El 1983, Brocka va crear l'organització Concerned Artists of the Philippines (CAP),[3] que va dirigir durant dos anys. La seva posició va ser que els artistes eren abans que res ciutadans i, com a tals, han d'abordar els problemes amb què s'enfronta el país. El seu grup es va activar en manifestacions antigovernamentals després de l'assassinat de Benigno Aquino Jr., convertint-se finalment en una de les organitzacions progressistes que representaven artistes i treballadors culturals del país. El 28 de gener de 1985, Brocka i el també cineasta Behn Cervantes van ser arrestats en una vaga de transport nacional organitzada per conductors de transport públic.[15] Se'ls va acusar d'organitzar reunions il·legals i se'ls va denegar la llibertat sota fiança. Tots dos directors van negar ser líders de la vaga, afirmant que hi assistien en simpatia amb els conductors.[16] Van ser alliberats 16 dies després,[17] després de la pressió pública perquè el president Ferdinand Marcos alliberés els directors. Es va unir a la Coalició per a la Restauració de la Democràcia després del seu alliberament.[3]

El 1984, Bayan Ko ("El meu país") va ser considerada subversiva pel govern de Ferdinand Marcos, i va viure una batalla legal perquè es mostrés sense tallar. Al 37è Festival Internacional de Cinema de Canes de 1984, però, va ser nominat a la Palma d'Or. Va obtenir quatre honors als premis Gawad Urian de 1986, inclosa la millor pel·lícula.

El 1986, Brocka va ser membre del jurat al 39è Festival Internacional de Cinema de Canes.

Brocka va dirigir més de quaranta pel·lícules. Macho Dancer (1988) es va projectar a les Filipines en el moment del seu llançament, però va ser molt censurada a causa del seu contingut polític i sexual.[18] Brocka va introduir de contraban en secret una impressió de 35 mm sense censura de la pel·lícula per evadir la censura del govern; l'impressió es troba ara a la col·lecció del Museu d'Art Modern.[18] Altres obres notables inclouen Orapronobis (títol internacional: Fight for Us) (1989) i Gumapang Ka sa Lusak (1990). El 1990, el director de fotografia habitual de Brocka, Pedro Manding Jr., va ser trobat mort apunyalat en un canal de Quezon City, i les autoritats van identificar més tard l'autor com una persona de Labrador (Pangasinan).[19]

Per la seva oposició contra el règim de Marcos, el 1986 va ser nomenat per la presidenta Corazon Aquino membre de la Comissió Constitucional de 1986 per redactar una nova constitució per al país. Finalment va dimitir l'agost de 1986. La seva principal contribució a la Constitució de 1987 és l'article III, secció 4. Segons el jutge Adolfo Azcuna, va ser l'únic delegat que havia aconseguit modificar la Carta de Drets.

Una de les últimes coses per les quals Brocka va fer campanya va ser l'eliminació de les bases dels Estats Units a les Filipines. Continuaria fent-ho, instant als senadors i al govern a retirar la presència militar dels EUA al país, fins a la seva mort.[20]

Brocka era obertament gai i es va convertir al mormonisme.[21][22]

Mort

[modifica]

El 22 de maig de 1991, Brocka i l'actor William Lorenzo van abandonar el Spindle Music Lounge, on van veure un espectacle protagonitzat per Malu Barry, en un Toyota Corolla de 1991 conduït per Lorenzo, cap a casa a Tandang Sora a Quezon City, Metro Manila. Cap a les 1:30 a.m., el cotxe va xocar contra un pal elèctric fet de formigó al llarg de l'avinguda East, després que Lorenzo intentés evitar que un tricicle es desviés sobtadament cap al seu camí. Tant Brocka com Lorenzo van ser traslladats d'urgència al centre mèdic de l'East Avenue, on Brocka va ser declarat mort a l'arribada, amb Lorenzo en estat crític, però declarat fora de perill pels metges.[23] El 1997, Brocka va rebre la distinció pòstum d'Artista Nacional de Cinema.

Llegat

[modifica]
Detall del Mur del Record al Bantayog ng mga Bayani, que mostra noms del lot de Bantayog Honorees de 2007, inclòs el de Lino Brocka.

El nom de Lino Brocka s'ha inclòs al Mur del Record de Bantayog ng mga Bayani, reconeix quins són els herois i màrtirs que van lluitar contra la llei marcial a les Filipines sota Ferdinand E. Marcos.[24]

Brocka també va ser reconegut per la Universitat de les Filipines (U.P.), la seva alma mater, per la seva implicació en la lluita contra la llei marcial a les Filipines.[25][26] A les cerimònies de reconeixement celebrades a la U.P., l'aleshores presidenta de la universitat Emerlinda Roman va lamentar com la "La dictadura havia aixafat els somnis de futur [dels estudiants i antics alumnes de la U.P.]". Roman va dir que el reconeixement es va fer per "recordar el seu extraordinari valor". L'antic senador Jovito Salonga també va assenyalar els sacrificis fets pels homenatjats. En el seu discurs a l'audiència, Salonga va dir: "Prometem als seus familiars que mai oblidarem els seus sacrificis perquè la llum de la justícia no s'apagui mai en aquest país el sòl fèrtil del qual va ser rentat per la seva sang."[26]

El Consell de Desenvolupament de les Filipines va organitzar una retrospectiva de les pel·lícules de Brocka del 20 al 25 de setembre de 2016, "en record de la proclamació de la Llei Marcial fa 44 anys."[27] A la Cinemateca de Manila es van projectar les pel·lícules de Brocka i el documental Signed: Lino Brocka. També es va celebrar un simposi, una taula rodona amb supervivents de la llei marcial i un taller d'edició de pel·lícules com a part de la retrospectiva.[27]

Contestable Nation-Space Cinema, Cultural Politics, and Transnationalism in the Marcos-Brocka Philippines, un llibre del professor de la Universitat de les Filipines Rolando B. Tolentino, se centra en el compromís de Brocka amb la societat i la dictadura a les Filipines. El llibre explora "El compromís fílmic i la crítica de Brocka a la política de Marcos proporcionen la condició de possibilitat que permet que la dictadura es cohesioni i es fragmenti, i que el cinema filipí dels anys setanta i vuitanta sigui un important receptacle i símptoma de les negociacions amb la dictadura, permetent aquesta última posar en primer pla les subversions a l'estat i al seu ordre." [28]

El Centre Cultural de Filipines va commemorar el 70è aniversari del naixement de Brocka el 2009 amb "Remembering Brocka: Realities/Rarities", una sèrie de projeccions de les pel·lícules de Brocka i el públic després de les projeccions.[29]

El 1987 es va publicar el documental Signed: Lino Brocka dirigit per Christian Blackwood.[30] Va guanyar el 1988 Peace Film Award al Festival Internacional de Cinema de Berlín.

L'Associació de Teatre Educatiu de Filipines, on Brocka va ser director executiu,[31] a anomenar la seva sala polivalent Lino Brocka Hall, en memòria del director.[32]

El professor de dret Tony La Viña va assenyalar la importància de la decisió del Cort Suprema de Filipines de 1990 en el Brocka vs. Enrile, que, per a La Viña, "il·lustra... quina diferència fa la democràcia."[33] Brocka, Behn Cervantes, i Howie Severino van ser arrestats per agents del Districte de Policia del Nord en una manifestació de protesta el 1985 mentre Ferdinand Marcos encara era president.[34] Posteriorment, Brocka, Cervantes i Severino van ser acusats de reunions il·legals i d'incitació a la sedició. En una decisió emesa després de la revolució del Poder Popular, la Cort Suprema va dictaminar que el procés penal contra Brocka et al. van suposar persecució i van ser "empreses per funcionaris de l'estat de mala fe."[33]

Filmografia

[modifica]
Any Títol en anglès Títol original Director Guionista Notes
1970 Wanted: Perfect Mother - Primera pel·lícula; basada en una novel·la de Mars Ravelo
1970 The Arizona Kid - No Dirigida per Luciano B. Carlos
1970 Santiago! -
1970 Dipped in Gold Tubog sa Ginto Basat en la sèrie de còmics de Mars Ravelo
1971 Now - Pel·lícula perduda
1971 Lumuha pati mga anghel No Acreditat com a Lino O. Brocka
1971 Cadena de amor - No Acreditat com a Lino Brocka Ortiz
1971 Stardoom - No
1972 Villa Miranda - No
1972 Cherry Blossoms - Pel·lícula perduda
1974 Weighed But Found Wanting Tinimbang Ka Ngunit Kulang
1974 Three, Two, One Tatlo, Dalawa, Isa No
1975 Manila in the Claws of Light Maynila sa Mga Kuko ng Liwanag No Basada en la novel·la In the Claws of Brightness d’Edgardo M. Reyes
1975 Dung-aw No Adaptació musical de la vida de la heroïna filipina Gabriela Silang
1976 Lunes, Martes, Miyerkules, Huwebes, Biyernes, Sabado, Linggo Pel·lícula perduda
1976 Insiang - No Projectada sota la Quinzena de Cineastes del 31è Festival Internacional de Cinema de Canes
1977 Tahan na Empoy, tahan No
1977 Inay No
1978 Mananayaw No
1978 My Father, My Mother Ang Tatay Kong Nanay No
1978 Wake Up, Maruja Gumising Ka… Maruja No Basada den la novel·la Maruja de Mars Ravelo
1978 Hayop sa hayop No
1978 Rubia Servios - No Basada en la narració “Unforgettable Legal Story” d’Aida Sevilla Mendoza
1979 Init
1979 Ina, kapatid, anak No
1979 Jaguar - No Basada en l’assaig de 1961 “The Boy Who Wanted to Become Society” de Nick Joaquin; projectada en competició al 33è Festival Internacional de Cinema de Canes
1979 Whore of a Mother Ina Ka ng Anak Mo No Secció oficial del 1979 Metro Manila Film Festival
1980 Stolen Love Nakaw Na Pag-Ibig No
1980 Angela Markado - No
1980 Bona - No
1981 Kontrobersyal! No
1981 Burgis No
1981 Hello, Young Lovers - No
1981 Dalaga si misis, binata si mister No
1981 Caught in the Act - No
1982 PX - No
1982 In This Corner In Dis Korner No
1982 Palipat-lipat, papalit-palit No
1982 Mother Dear - No
1982 Cain and Abel Cain at Abel No
1983 Strangers in Paradise - No
1983 Hot Property - No
1984 This Is My Country Bayan Ko: Kapit sa Patalim No Projectada en competició al 37è Festival Internacional de Cinema de Canes
1984 Adultery - No
1984 Akin ang iyong katawan No
1984 Experience - No
1985 Miguelito Miguelito: Batang rebelde No
1985 White Slavery - No
1985 Ano ang kulay ng mukha ng Diyos? No
1986 Napakasakit, kuya Eddie No
1987 Maging akin ka lamang No Refeta el 2008 com a sèrie de televisió per GMA Network
1987 Pasan ko ang daigdig No Refeta el 2007com a sèrie de televisió per GMA Network
1988 Three Faces of Love Tatlong Mukha ng Pag-Ibig No Pel·lícula d’antologia amb Emmanuel Borlaza i Leroy Salvador; segment: "Ang Silid" (lit. "The Room")
1988 Macho Dancer - No Projectada fora de competició al Festival Internacional de Cinema de Toronto de 1988[35]
1988 God Is Still Sleeping Natutulog Pa ang Diyos No Basada en una novel·la de Ruben R. Marcelino; refeta el 2007 com a sèrie de televisió per ABS-CBN
1989 Kailan mahuhugasan ang kasalanan? No
1989 Fight for Us Orapronobis No Projectada fora de competició al 42è Festival Internacional de Cinema de Canes
1989 Babangon ako’t dudurugin kita No Refeta el 2008 com a sèrie de televisió per GMA Network
1990 Kung tapos na ang kailanman No
1990 Dirty Affair Gumapang Ka Sa Lusak No Refeta el 2010 com a sèrie de televisió per GMA Network
1990 All Be Damned Hahamakin Lahat No
1990 Victim Biktima No
1990 Ama… Bakit mo ako pinabayaan? No
1990 How Are the Kids? - No Pel·lícula d’antologia amb Jean-Luc Godard, Jerry Lewis, Anne-Marie Miéville, Rolan Bykov, Ciro Durán, i Euzhan Palcy; segment: "Oca"
1991 In Spite of Everything Sa Kabila ng Lahat No
1991 Spark in the Dark Kislap sa Dilim No
1991 A Plea to God Makiusap Ka Sa Diyos No Darrera pel·lícula
1991 Huwag mong salingin ang sugat ko No Dirigida per Christopher de Leon
1992 Lucia - No Dirigida per Mel Chionglo

Premis

[modifica]

Brocka va rebre el Premi Ramon Magsaysay per al periodisme, la literatura i les arts de la comunicació creativa el 1985, per "fer del cinema un comentari social vital, despertar la consciència pública de les inquietants realitats de la vida entre els filipins pobres".[36] Va ser nomenat pòstumament Artista Nacional de Cinema de Filipines el 1997.

Any Grup Categoria Treball Result
1984 British Film Institute Awards Trofeu Sutherland Bayan Ko: Kapit Sa Patalim Guanyador
1984 Festival de Cinema de Canes Palme d'Or Bayan Ko: Kapit Sa Patalim Nominat
1980 Festival de Cinema de Canes Palme d'Or Jaguar Nominat
1992 Premis FAMAS Saló de la Fama Director Guanyador
1991 Premis FAMAS Millor director Gumapang Ka Sa Lusak Guanyador
1990 Premis FAMAS Millor director Macho Dancer Nominat
1986 Premis FAMAS Millor director Bayan Ko: Kapit Sa Patalim Nominat
Millor director Miguelito: Batang Rebelde Nominat
1983 Premis FAMAS Millor director Cain at Abel Nominat
1980 Premis FAMAS Millor director Jaguar Guanyador
1979 Premis FAMAS Millor director Gumising Ka... Maruja Nominat
1978 Premis FAMAS Millor director Tahan na Empoy, tahan Nominat
1977 Premis FAMAS Millor director Insiang Nominat
1976 Premis FAMAS Millor director Maynila: Sa Mga Kuko Ng Liwanag Guanyador
1975 Premis FAMAS Millor director Tinimbang Ka Ngunit Kulang Guanyador
1973 Premis FAMAS Millor director Villa Miranda Nominat
1972 Premis FAMAS Millor director Stardoom Nominat
1971 Premis FAMAS Millor director Tubog Sa Ginto Guanyador
1991 Premis FAP, Filipines Millor director Gumapang Ka Sa Lusak Guanyador
1986 Premis FAP, Filipines Millor director Bayan Ko: Kapit Sa Patalim Guanyador
1992 Premis Gawad Urian Millor direcció (Pinakamahusay na Direksyon) Sa Kabila Ng Lahat Nominat
1991 Premis Gawad Urian Millor direcció (Pinakamahusay na Direksyon) Gumapang Ka Sa Lusak Nominat
1990 Premis Gawad Urian Millor direcció (Pinakamahusay na Direksyon) Macho Dancer Nominat
1986 Premis Gawad Urian Millor direcció (Pinakamahusay na Direksyon) Bayan Ko: Kapit Sa Patalim Nominat
Millor direcció (Pinakamahusay na Direksyon) Miguelito: Batang Rebelde Nominat
1984 Premis Gawad Urian Millor direcció (Pinakamahusay na Direksyon) Hot Property Nominat
1983 Premis Gawad Urian Millor direcció (Pinakamahusay na Direksyon) Cain at Abel Nominat
1981 Premis Gawad Urian Millor pel·lícula de la dècada (Natatanging Pelikula ng Dekada) Insiang Guanyador
Millor pel·lícula de la dècada (Natatanging Pelikula ng Dekada) Jaguar Guanyador
Millor pel·lícula de la dècada (Natatanging Pelikula ng Dekada) Maynila sa Mga Kuko ng Liwanag Guanyador
Millor pel·lícula de la dècada (Natatanging Pelikula ng Dekada) Tinimbang Ka Ngunit Kulang Guanyador
Millor direcció (Pinakamahusay na Direksyon) Bona Nominat
1980 Premis Gawad Urian Millor direcció (Pinakamahusay na Direksyon) Jaguar Guanyador
1979 Premis Gawad Urian Millor direcció (Pinakamahusay na Direksyon) Mananayaw Nominat
1978 Premis Gawad Urian Millor direcció (Pinakamahusay na Direksyon) Tahan na Empoy, tahan Nominat
1977 Premis Gawad Urian Millor direcció (Pinakamahusay na Direksyon) Insiang Nominat
1985 Metro Manila Film Festival Millor director Ano ang kulay ng mukha ng Diyos? Guanyador
1979 Metro Manila Film Festival[37] Millor director Ina Ka ng Anak Mo Guanyador
1983 Festival de Nantes Tres Continents Montgolfiere d’Or Angela Markado Guanyador
1992 Young Critics Circle, Filipines Millor pel·lícula Sa Kabila ng Lahat Guanyador
1991 Young Critics Circle, Filipines Premi de plata Hahamakin Lahat Guanyador

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Lacaba, Jose F. «Lino Brocka and Freedom of Expression Day», 22-05-2010. [Consulta: 22 abril 2019].
  2. ; Uy, Niña«Lino Brocka: The Artist of the People – Pandayang Lino Brocka Political Film and New Media Festival», 20-02-2016. Arxivat de l'original el 22 abril 2019. [Consulta: 22 abril 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 Manglinong, Dan. «Nat'l artist, freedom fighter Lino Brocka inspires from heaven» (en anglès americà), 03-04-2018. [Consulta: 22 abril 2019].
  4. «Motu Proprio» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 4 de gener 2023. [Consulta: 15 desembre 2022].
  5. The Magsaysay Award XI, 1985-1987, Manila, The Magsaysay Award Foundation, 1989, online via this link Arxivat September 14, 2016, a Wayback Machine.
  6. Hernando, Mario A.. Lino Brocka: The Artist and His Times (en anglès). Sentrong Pangkultura Ng Pilipinas, 1993, p. 78. ISBN 9789718546161 [Consulta: 26 agost 2019]. 
  7. Lanot, Marra Pl. The Trouble with Nick and Other Profiles (en anglès). University of the Philippines Press, 1999, p. 17. ISBN 9789715422253 [Consulta: 26 agost 2019]. 
  8. The National Artists of the Philippines (en anglès). Cultural Center of the Philippines, 1998, p. 68. ISBN 9789712707834 [Consulta: 26 agost 2019]. 
  9. «Lino Brocka – Tinimbang ka ngunit kulang AKA You Have Been Weighed and Found Wanting (1974) | Cinema of the World», 11-01-2015.
  10. Lino Brocka: Manila - In the Claws of Darkness
  11. 11,0 11,1 «Four classic Lino Brocka films you can livestream now», 01-06-2018. [Consulta: 23 octubre 2019].
  12. «Lino Brocka: The Philippines' Greatest Director», 16-11-2016. [Consulta: 23 octubre 2019].
  13. «Director Lino Brocka: Stronger than Life» (en anglès), 28-09-2007. [Consulta: 23 octubre 2019].
  14. Dimaculangan, Jocelyn. «Raya Martin's "Now Showing" will compete in Cannes Directors' Fortnight» (en anglès), 09-05-2008. [Consulta: 23 octubre 2019].
  15. Malcolm, Derek «From the archive, 8 February 1985: Marcos regime arrests outspoken Filipino film director» (en anglès). The Guardian, 08-02-2012 [Consulta: 7 agost 2017].
  16. Lohr, Steve «MARCOS ORDERS REVIEW ON JAILING OF DIRECTOR» (en anglès). The New York Times, 03-02-1985 [Consulta: 7 agost 2017].
  17. «BROCKA, Catalino O. – Bantayog ng mga Bayani» (en anglès). Bantayog ng mga Bayani, 23-05-2016 [Consulta: 7 agost 2017].
  18. 18,0 18,1 «Macho Dancer. 1988. Directed by Lino Brocka». [Consulta: 26 gener 2020].
  19. «Top 10 Crimes Solved Via Hotline sa Trese». Manila Standard. Kagitingan Publications, Inc., 20-03-1991, p. 13 [Consulta: 8 juliol 2023].
  20. Umali, Justin «Lino Brocka, the Director Who Scared Dictators With His Camera Lens». , 15-04-2021 [Consulta: 12 octubre 2021].
  21. «Lino Brocka: Manila - In the Claws of Darkness». The Guardian, 11-01-2001. [Consulta: 16 maig 2018].
  22. «Lino Brocka: Biography». [Consulta: 16 maig 2018].
  23. Lo, Ricky «Lino Brocka killed in car accident». The Philippine Star. Philstar Daily Inc., 22-05-1991 [Consulta: 29 juliol 2014].
  24. «Martyrs and Heroes». [Consulta: 7 abril 2018].
  25. «UP pays tribute to 72 martyrs and heroes» (en anglès). GMA News Online, 29-11-2008 [Consulta: 7 abril 2018].
  26. 26,0 26,1 Choudhury, Pinky. «UP honors alumni who died for motherland» (en anglès americà), 02-01-2009. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2018. [Consulta: 7 abril 2018].
  27. 27,0 27,1 «Lino Brocka retrospective opens at Cinematheque Manila» (en anglès). GMA News Online, 20-09-2016 [Consulta: 8 abril 2018].
  28. «Contestable Nation-Space Cinema, Cultural Politics, and Transnationalism in the Marcos-Brocka Philippines» (en anglès americà). [Consulta: 8 abril 2018].
  29. «Remembering Brocka at CCP», 20-04-2009. [Consulta: 8 abril 2018].
  30. «Films in context». [Consulta: 22 abril 2019].
  31. Dody, Lacuna. «Remembering PETA and Lino Brocka» (en anglès), 07-04-2017. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2018. [Consulta: 8 abril 2018].
  32. «Lino Brocka Hall» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2018].
  33. 33,0 33,1 La Viña, Tony. «The Ilagan and Brocka Cases», 20-02-2016. Arxivat de l'original el 8 abril 2018. [Consulta: 8 abril 2018].
  34. «'Litrato' (Documentary by Howie Severino)» (en anglès americà), 24-09-2012. [Consulta: 22 abril 2019].
  35. Peter Malone (editor)Through a Catholic Lens: Religious Perspectives of Nineteen Film Directors from around the World, p. 137, a Google Books
  36. «Brocka, Lino». [Consulta: 15 agost 2022].
  37. "Metro Manila Film Festival:1979". IMDB. Retrieved April 9, 2014.