Lipit-Ixtar
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Religió | Mitologia sumèria  | ||
| Família | |||
| Pare | Ishme-Dagan d'Isin | ||
Lipit-Ixtar o Lipit-Ištar; va ser el cinquè governant de la primera dinastia d'Isin, i va governar aproximadament entre el 1934 aC i el 1924 aC. Alguns documents i les inscripcions reials del seu temps han sobreviscut, però ell és principalment conegut per himnes en idioma sumeri escrits en el seu honor, i també per un codi legal anomenat "Codi de Lipit-Ixtar", escrit en el seu nom (precedint el famós Codi d'Hammurabi aproximadament en 200 anys), es va fer servir per a l'ensenyament a les escoles dels escribes durant centenars d'anys després de la seva mort. És una compilació de normes jurídiques, que s'inicia amb un "pròleg" i es tanca amb un "epíleg", i l'enumeració d'articles és similar a la del Codi d'Hammurabi. El "pròleg" diu que Lipit-Ixtar va voler regular la forma de pagar els deutes per frenar les diferències socials i l'acumulació de diners privats, la prestació de serveis a l'estat segons la situació familiar (pare de família, membre d'alguna comunitat domèstica, solter sense fills...) i es reduïa el temps dedicat als serveis obligatoris. L'articulat, en contrast amb el Codi d'Hammurabi, no fa menció de la Llei del talió, i qualsevol mal es repara amb una multa en diners. En els articles conservats tampoc es menciona la pena de mort.
Va succeir al seu pare Ishme-Dagan. Cap a la fi del seu regnat, el rei Gungunum de Larsa va conquerir la ciutat d'Ur i Isin va perdre definitivament el sud de Babilònia. Va tenir com successor a Ur-Ninurta, "fill d'Ishkur" (una deïtat). La Llista de reis sumeris li dona un regnat d'11 anys.[1][2]
- Si un home entrà dins l'hort d'un altre home i agafà allí per a robar, ell li pagarà deu shekels d'argent.
- Si un home tallà un arbre en el jardí d'un altre home, ell li pagarà mitja mina d'argent.
- Si a un home casat la seva muller li dona nens i aquests nens estan vivint, i una esclava també li dona nens del seu amo però el pare concedí la llibertat a l'esclava i als nens d'ella, els nens de l'esclava no dividiran la propietat amb els nens del seu amo anterior.
- Si l'esposa d'un home no ha parit els nens però una prostituta de la plaça pública ha parit els seus nens, ell mantindrà amb gra, oli i roba a aquesta prostituta. Els nens que la prostituta ha parit seran els seus hereus, i mentre la seva esposa visqui que la prostituta no viurà en la casa amb l'esposa.
- Si al costat de la casa d'un home una terra rasa d'un altre home ha estat abandonada i l'amo de la casa ha dit a l'amo de la terra rasa: "Com que la teva terra ha estat abandonada que algú pot irrompre en la meva casa: protegeix la teva casa," i aquest acord ha estat confirmat per ell, l'amo de la terra rasa restaurarà a l'amo de la casa qualsevol propietat que hagi perdut.
- Si un home llogà un bou i fa mal al seu ull, ell li pagarà la meitat del seu preu.
- Si un home llogà un bou i trenca la carn de l'anell del nas, pagarà un terç del seu preu.
- Si un home llogà un bou i trenca la seva banya, pagarà un quart del seu preu.
- Si un home llogà un bou i danya la seva cua, pagarà un quart del seu preu.
Referències
[modifica]- ↑ «The Sumerian King list». The ETCSL project. Faculty of Oriental Studies, University of Oxford. [Consulta: 21 setembre 2021].
- ↑ Cassin, Elena (et al.) (comp.). Los imperios del Antiguo Oriente: del paleolítico a la mitad del segundo milenio. Madrid: Siglo XXI, 1975, p. 132-135, 149. ISBN 84-32301183.
- ↑ Steele, Francis R. «Code of Lipit-Ishtar». The Code of Lipit-Ishtar. The University Museum, University of Pennsilvania. Arxivat de l'original el 2011-07-21. [Consulta: 21 setembre 2021].
Bibliografia
[modifica]- Martha T. Roth, Law Collections from Mesopotamia and Asia Minor. Atlanta: Scholars Press, 1995.