Vés al contingut

Liquidàmbar americà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLiquidàmbar americà
Liquidambar styraciflua Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN33966 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSaxifragales
FamíliaAltingiaceae
GènereLiquidambar
EspècieLiquidambar styraciflua Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El liquidàmbar[1](Liquidambar styraciflua), és un arbre caducifoli del gènere Liquidambar.

Descripció

[modifica]

És un arbre de mida mitjana a gran, fins a 20 a 35 m (excepcionalment 41 m), amb un tronc de fins a 2 m de diàmetre. Les fulles són palmades i lobulades, de 7 a 19 cm (rarament de 25 cm) llargues i amples i amb un pecíol de 6 a 10 cm, lluint semblant als aurons. Tenen cinc lòbuls punxeguts, i són fàcilment distingibles dels aurons pel seu arranjament alternat, no en parells oposats; són de color verd fosc i atapeït, i en molts casos tornen en brillants taronges, vermells i púrpures a la tardor. Un petit percentatge d'arbres són sempre verds o semi decidus, amb colors tardorencs desapercebuts.

Les inflorescències d'ambdós sexes estan en diferents branques del mateix fust. El fruit és compost, pesat, sec, globós, de 2,5 a 4 cm en diàmetre i amb nombroses (20 a 50) càpsules. Cada càpsula té un parell d'espícules terminals, amb una o dues petites llavors.

Distribució i hàbitat

[modifica]

És nadiu d'àrees temperades de l'est de Nord-amèrica, als Estats Units des del sud de Nova York a l'oest i sud de Missouri i l'est de Texas i el sud i centre de Florida, a Mèxic des del sud de Nou Lleó, sud de Chiapas; a Guatemala.[2] A EUA es presenta en baixes i moderades altituds, mentre a Mèxic i Guatemala creix a altes altituds en les muntanyes on el clima es tempera.

Cultiu i propagació

[modifica]

Reproducció asexual

[modifica]

1. Brots o fillets. Es reprodueix gairebé exclusivament per via vegetativa. La seva capacitat per produir brots dura fins als 50 anys. Cada brot pot assolir una alçada de 1,4 m durant una estació de creixement i als 10 anys té l'aparença d'un arbre de 18 a 20 anys.

2. Cultiu de teixits. Amb la regeneració in vitro arrelen més fàcilment que amb estaques. Mitjançant aquesta tècnica es reprodueixen característiques desitjables com a adaptació a la contaminació, pluja àcida i alta concentració de CO₂ a l'atmosfera.

3. Estaques. Es propaga amb estaques de fusta suau parcialment madura. Es poden arrelar a l'estiu sota boira. Un pretractament amb hidròxid de sodi (NaOH) estimula la formació de soca-rel. Talls de tija (esqueixos).

Reproducció sexual

[modifica]

Sembra directa. Les llavors es sembren al voleo en una quantitat de 210 a 260 per m².

Usos

[modifica]

Ús paisatgistic

[modifica]

És molt apreciada com a planta d'ornament en avingudes, parcs i jardins per la bellesa del seu fullatge que a la tardor es torna vermell-groguenc, escarlata, violaci. A més que fa ombra i refugi. Les llavors són menjades per aus, esquirols, cérvols cua blanca, etcètera. Els arbres proporcionen aliment durant l'hivern i refugi per a l'aparellament de gran varietat d'aus i mamífers.

Ús medicinal

[modifica]

Es recomana usar-la contra la càries, per guarir ferides, protegir la pell contra la picada d'insectes. Per netejar vies respiratòries, vaporitzacions i infusions. Amb l'escorça es prepara un xarop per tractar la diarrea (astringent) i disenteria als nens. El bàlsam que raja del tronc es coneix com a estoraque americà. Se li atribueixen propietats, diürètiques i antigonorreiques. També es fa servir com a desinfectant.

Sinonímia científica

[modifica]
  • Liquidambar styraciflua L.
  • Liquidambar barbata Stokes
  • Liquidambar gummifera Salisbury
  • Liquidambar macrophylla Oerst., 1863
  • Liquidambar styraciflua var. mexicana Oerst., 1863[3]

Etimologia

[modifica]

El nom genèric, liquidambre, deriva de la paraula llatina liquidus i la paraula àrab per a amber, que és el líquid balsàmic groguenc que es destil·la d'aquest vegetal.

Styraciflua és l'epítet compost de styrax i ciflua que significa "goma o cua de Styrax".[4]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • UNITAT DE BOTÀNICA.FACULTAT DE FARMÀCIA. Botànica Farmacèutica. Ensenyament de Farmàcia. Textos docents (pràctiques). Barcelona: Ed. UB, 2008.
  • BERDONCES, J.L. (1998). Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid.
  • VANACLOCHA, B. & CAÑIGUERAL, S. (2003). Fitoterapia: vademecum de prescripción. Ed. Masson, Edició 4a. Barcelona.
  • DUKE, J. A. (1929. CRC Handbook of medicinal herbs. Ed. CRC Press.
  • TEUSCHER, E. (2006). Medicinal spices : a handbook of culinary herbs, spices, spice mixtures and their essential oils. Ed. Stuttgart : Medpharm/GmbH (2006)
  • TOMO I
  • Species Plantarum 2: 999. (1753) Carl von Linné. Suècia

Enllaços externs

[modifica]