Vés al contingut

Lisa Randall

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLisa Randall

(2006) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juny 1962 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Queens (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMassachusetts Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Harvard - Philosophiæ doctor (–1987)
Stuyvesant High School Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiHoward Georgi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica de partícules, física teòrica i cosmologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, física teòrica, professora d'universitat, física Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Princeton
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Institut de Tecnologia de Massachusetts
Universitat Harvard
Laboratori Nacional Lawrence de Berkeley Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralCsaba Csáki, Witold Skiba (en) Tradueix, Shufang Su (en) Tradueix i Matthew D Schwartz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansDana Randall Modifica el valor a Wikidata
Premis
X: lirarandall Modifica el valor a Wikidata

Lisa Randall (18 de juny de 1962, Queens, Nova York) és una física teòrica americana experta en física de partícules i cosmologia. Ocupa la càtedra Frank B. Baird, Jr. a la facultat de física de la Universitat Harvard.[1][2] La seva recerca està focalitzada en l'estudi de les partícules i forces fonamentals i ha desenvolupat una llarga llista de models teòrics. Ha estudiat el Model Estàndard, supersimetria, possibles solucions al problema de jerarquia (per explicar la feblesa relativa de la gravetat comparada amb la resta de forces), cosmologia amb dimensions extres, teories de gran unificació, bariogènesi, inflació còsmica i matèria fosca.[3] La seva contribució més coneguda, amb Raman Sundrum, és el model de Randall-Sundrum de dimensions espacials extres, publicat el 1999.[4][5]

Biografia

[modifica]

Randall es va graduar a l'Institut Stuyvesant el 1980, on fou companya de classe del conegut físic divulgador científic Brian Greene.[6][6][7] Amb 18 anys, va guanyar el premi Westinghouse de Recerca de Talent Científic (1980). A Harvard, Randall va obtenir la llicenciatura (Bachelor of Arts) el 1983, i el doctorat el 1987 en física de partícules sota la direcció de Howard Georgi.[1] Randall va obtenir places de professora a l'MIT i a la Universitat de Princeton abans de retornar a Harvard el 2001.[8] Randall fou la primera dona catedràtica al departament de física de Princeton i la primera catedràtica en física teòrica a Harvard.[9][10]

Randall és membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (2004) i de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA (2008) i Fellow de la Societat Americana de Física.[3] A finals del 2004, fou la persona més citada dels darrers cinc anys en física teòrica. Randall va aparèixer com a "Icona de la Ciència 2005" a la revista Seed i a "Who's next" del Newsweek entre els "físics teòrics més prometedors de la seva generació". El 2007, Randall va ser nomenada com una de les "100 Persones Més Influents" de la revista Time dins la secció de "Científics i Pensadors" pel seu treball sobre noves dimensions espacials.[11]

Randall ha publicat diversos llibres coneguts (vegeu la llista a sota). "Warped Passages" i "Knocking on Heaven's Door" han estat tots dos a la llista de "100 llibres notables" del New York Times.[1] També ha escrit un libretto d'òpera ("Hypermusic Prologue: A Projective Opera in Seven Planes") per invitació del compositor, Hèctor Parra, inspirat pel seu llibre Warped Passages.[12]

El 3 de maig del 2018, la Universitat Autònoma de Barcelona va anunciar que, en el marc dels 50 anys de la institució, li concedia el Doctorat honoris causa, juntament amb Caddy Adzuba, Marie-Paule Kieny, Jaume Plensa i Joaquim Maria Puyal.[13]

El 25 de març del 2019 va ser investida Doctora honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona en reconeixement dels seus èxits en el camp de la física de partícules i la cosmologia, una font valuosa d'inspiració per a professors i estudiants de tot el món i una expressió genuïna de l'audàcia del coneixement.[14]

Premis i honors

[modifica]
  • Premi Andrew Gemant, 2012
  • Premi Lilienfeld, 2007
  • Premi de Literatura Científica E. A. Wood, 2007
  • Premi Klopsted Memorial de l'Associació Americana de Mestres de Físiques (AAPT), 2006
  • Premi Caterina Tomassoni e Felice Pietro Chisesi de la Universitat de Roma La Sapienza, 2003
  • Premi d'Investigador/a Jove, National Science Foundation, 1992
  • Felow de la Fundació de Recerca Alfred P. Sloan
  • Premi d'Investigador/a Jove Excepcional, DOE
  • Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona, 2019

Llibres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Faculty: Lisa Randall». Harvard University Department of Physics. [Consulta: 1r gener 2014].
  2. ↑ «Astrònomes i científiques. Lisa Randall, la física teòrica de la seva generació». Agrupació Astronòmica Sabadell. [Consulta: 28 abril 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Lisa Randall». NAS. [Consulta: 22 desembre 2013].
  4. ↑ Randall, Lisa; Sundrum, Raman «Large Mass Hierarchy from a Small Extra Dimension». Physical Review Letters, 83, 17, 1999, pàg. 3370–3373. arXiv: hep-ph/9905221. Bibcode: 1999PhRvL..83.3370R. DOI: 10.1103/PhysRevLett.83.3370.
  5. ↑ Rosado, Benjamín G. «Lisa Randall, la astrofísica heredera de Stephen Hawking, publica "La materia oscura y los dinosaurios"» (en castellà). Expansión. Fuera de serie, 13-01-2017. [Consulta: 28 abril 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Lisa Randall». Edge Foundation. [Consulta: 1r gener 2014].
  7. ↑ «The String is The Thing Brian Greene Unravels the Fabric of the Universe». Columbia University. [Consulta: 1r gener 2014].
  8. ↑ «Curriculum Vitae of Lisa Randall». Harvard University — Department of Physics. Arxivat de l'original el 17 de novembre 2015. [Consulta: 22 desembre 2013].
  9. ↑ «Professor Franklin». Harvard University.
  10. ↑ «Notable Female Physicists». weebly.com. [Consulta: 22 desembre 2013].
  11. ↑ Rawe, Julie.
  12. ↑ «Opera in the Fifth Dimension». Seed Magazine. Arxivat de l'original el 27 de juny 2016. [Consulta: 8 desembre 2013].
  13. ↑ «La UAB nomena 'honoris causa' Caddy Adzuba, Marie-Paule Kieny, Jaume Plensa, Joaquim Mª Puyal i Lisa Randall». UAB.cat. [Consulta: 1r juny 2018].
  14. ↑ «Doctora Honoris Lisa Randall : discurs llegit a la cerimònia d'investidura celebrada a la sala d'actes de l'edifici Rectorat el dia 25 de març de l'any 2019». [Consulta: 25 juny 2019].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lisa Randall
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lisa_Randall&oldid=33812370»