Vés al contingut

Llac Afrera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretLlac Afrera
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusllac Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRegió Àfar (Etiòpia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 13° 17′ N, 40° 55′ E / 13.28°N,40.92°E / 13.28; 40.92
Característiques
Altitud−102 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió7 (amplada) × 30 (longitud) km
Superfície100 km²
125 km² Modifica el valor a Wikidata

El llac Afrera és un llac hipersalí al nord d'Etiòpia. Es troba a la regió Àfar, i és un dels llacs de la depressió de Danakil. Té una superfície d'entre 100 i 125 km² segons les fonts.[1][2] Es troba a 102 metres per sota del nivell del mar. El llac s'alimenta de diferents rierols subterranis.[2]

També és conegut com a llac Giulietti, nom que li fou donat per Raimondo Franchetti després que l'explorador italià Giuseppe Maria Giulietti fos assassinat pels àfars al sud-oest del llac. Un altre nom d'aquesta massa d'aigua és el llac Egogi (o Egogi Bad), que és el nom que la guia àfar de L. M. Nesbitt li va donar quan l'explorador italià fou el primer europeu en veure'l el 1928.[3]

El llac conté una illa al seu interior, l'illa Franchetti o "Deset", situada a la part sud del llac i considerada l'illa situada a més baixa altitud del món.[4]

A diferència d'altres llacs salins d'Etiòpia, el pH del llac Afrera és àcid. Tot i que poc estudiats, hi viuen unes poques espècies de peixos, entre ells dos endemismes: el Danakilia franchettii i l'Aphanius stiassnyae.[5]

Extracció de sal

[modifica]

La sal gemma s’ha extret del llac Afrera i als voltants durant segles.L'erupció del Nabro de 2011 va fer que el llac es contamiés amb àcid sulfúric, cosa que provocà que la sal no sigui comestible.[6]

Referències

[modifica]
  1. «LakeNet - Lakes». Arxivat de l'original el 2021-06-24. [Consulta: 30 novembre 2020].
  2. 2,0 2,1 Robert Mepham, R. H. Hughes, and J. S. Hughes, A directory of African wetlands, (Cambridge: IUCN, UNEP and WCMC, 1992), p. 168
  3. Nesbitt, Hell-Hole of Creation: The Exploration of Abyssinian Danakil (Nova York: Alfred A. Knopf, 1935), p. 337
  4. Philip Briggs, Ethiopia: The Bradt Travel Guide, 5th edition (Chalfont St Peters: Bradt, 2009), p. 314
  5. "527: Western Red Sea Drainages" Arxivat 2011-10-05 a Wayback Machine., Freshwater ecosystems of the world website (consultat el 11 novembre 2009)
  6. Mesfin, Mahlet «Eritrean Volcano Erupts Economic Mayhem for Ethiopia». Addis Fortune, 12-06-2011. Arxivat 23 de juny 2011 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-06-23. [Consulta: 30 novembre 2020].