Vés al contingut

Lladres d'estar per casa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLladres d'estar per casa
Small Time Crooks
Fitxa
DireccióWoody Allen
Protagonistes
ProduccióJean Doumanian
GuióWoody Allen
FotografiaZhao Fei
MuntatgeAlisa Lepselter
ProductoraFilm4 Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorDreamWorks Pictures (USA)
FilmFour (UK)
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena2000
Durada95 min
Idioma originalanglès
RodatgeNova York i Nova Jersey Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost18 milions de dòlars
Descripció
Gènerecomèdia
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0196216 FilmAffinity: 138744 Allocine: 27389 Rottentomatoes: m/small_time_crooks Letterboxd: small-time-crooks Mojo: smalltimecrooks Allmovie: v187116 TCM: 341480 Metacritic: movie/small-time-crooks TV.com: movies/small-time-crooks AFI: 61841 TMDB.org: 10569 Modifica el valor a Wikidata

Lladres d'estar per casa (títol original: Small Time Crooks) és una pel·lícula estatunidenca de Woody Allen estrenada el 2000 i doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Ray Winkler, truà anomenat (sarcàsticament?) 'el cervell', s'envolta d'una banda de penjats per efectuar un robatori en un banc. Per això decideixen perforar un túnel des d'una petita botiga fins a la sala dels cofres. Per això, demanen a Frenchy que asseguri una cobertura venent galetes. El robatori falla d'una manera saborosa, però les galetes fan furor i Frenchy i Ray es fan rics amb les galetes. Rica però sense cultura i sense gust, Frenchy somia pertànyer a l'alta societat i amb apreciar l'òpera. Allà coneix David, esteta i director d'una galeria d'art a qui demana "lliçons de vida". La ingènua Frenchy no quedarà decebuda.[2]

Repartiment

[modifica]

Escenes més interessants

[modifica]
  • La recepció a casa dels Winkler... i la decoració del pis.
  • La presa de pèl de Frenchy quan es nega a prestar els diners a Ray per fer el robatori.
  • L'obra de teatre contemporani que fa que Ray s'adormi.
  • El robatori del collaret i les rèpliques estúpides de la pobra May.
  • Les escenes on la banda cava el túnel per arribar al banc.

Rebuda

[modifica]

"Una de les últimes grans obres d'Allen que elabora un exercici de comèdia magníficament construït. (...) arremet sense pietat, entre riallades, contra la cultura de l'èxit."[3]

Referències

[modifica]
  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Lladres d'estar per casa». [Consulta: 25 abril 2018].
  2. Holden, Stephen «FILM REVIEW; Just Take the Money and Run? Nah, She Wants Class and Culcha» (en anglès). The New York Times, 19-05-2000. ISSN: 0362-4331.
  3. Palomo, Miguel Angel «Granujas de medio pelo». El País.