Xatrac menut comú

Xatrac menut comú

Sternula albifrons
Sternula albifrons albifrons
Dades
Pes	10 g 57 g
Envergadura	0,52 m
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22694656
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Charadriiformes
Família	Laridae
Gènere	Sternula
Espècie	Sternula albifrons (Pallas, 1764)
Tipus taxonòmic	Sternula
Nomenclatura
Sinònims	Sterna albifrons
Protònim	Sterna albifrons
Distribució

Exemplar de la subespècie Sterna albifrons antillarum.

El xatrac menut comú (Sternula albifrons) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i el més comú i el més petit dels xatracs. És també conegut com a llambritja menuda (a les Balears) o mongeta (al País Valencià)

Morfologia

• Fa 24 cm de llargària i 41-47 d'envergadura alar.
• Bec groc amb la punta negra, el front blanc i el pili negre a l'estiu i cendrós a l'hivern (com en tots els xatracs, el plomatge hivernal radica en la pèrdua parcial del color negre del pili).
• Potes grogues.
• Cua relativament curta i poc escotada.

Subespècies

• Sternula albifrons albifrons (Europa i Àfrica del Nord)
• Sternula albifrons guineae (Àfrica Occidental i central)
• Sternula albifrons sinensis (Àsia oriental i el nord-est d'Austràlia).
• Sternula albifrons antillarum
• Sternula albifrons athalassos

Reproducció

La posta és de maig a juny en un niu rudimentari que no és sinó una depressió en el sòl amb algunes branques, on la femella diposa d'1 a 7 ous. Les colònies estan situades en platges sense vegetació i prop de l'aigua, cosa que de vegades provoca la pèrdua dels nius per crescudes i l'existència de postes de recanvi. Els dos pares s'alternen en la incubació que dura 22 dies, així com en la vigilància dels pollets (no dubtaran a atacar qualsevol intrús que els amenaci), que a les 4 setmanes ja poden volar.

Alimentació

Menja petits peixos, crustacis i insectes.

Hàbitat

S'estableix en colònies, però que, ni de bon tros, són tan grans com les dels xatracs becllargs o les dels xatracs comuns. Les situen en platges o en altres llocs sorrencs, com ribes de llacunes, de basses o d'estanys sempre que siguin litorals.

Distribució geogràfica

Habita les costes de gairebé tot Europa, i hiverna a les de l'Àfrica Occidental.

Als Països Catalans, es troba com a ocell estiuenc a la costa o, menys freqüentment, com a nidificant a les llacunes del Rosselló, al Delta de l'Ebre, a El Saler valencià i a les salines de Santa Pola. És migratori a les Balears.

Costums

És un ocell vivaç i de crit agut que empra el picat com a tècnica de caça.

El mascle ofereix peix a la femella com a part de la parada nupcial.

Observacions

Al principis del segle xix el xatrac menut era un ocell comú a les costes, rius i zones humides europees però al llarg del segle xx les poblacions costaneres van començar a minvar degut a la contaminació, a la pèrdua del seu hàbitat natural i a les interferències humanes. Això ha comportat que l'espècie hagi desaparegut o haig vist disminuït el nombre de les seues poblacions a molts països europeus. Fins i tot, les seues àrees de cria al Danubi, a l'Elba i al Rin són records de la història. Actualment només uns pocs rius europeus mantenen poblacions d'aquesta espècie: el Loira, el Vístula, el Po, el Daugava al seu pas per Letònia, el Nemunas a Lituània, el tram croata del Sava i el Drava al seu pas per Hongria i Croàcia (ací només en resten 15 parelles i el Fons Mundial per la Natura treballa per la seua protecció). No se'n tenen dades significatives de la seua presència al riu Tajo ni al Danubi inferior.

Enllaços externs

• BirdLife International (2004). Xatrac menut. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 7 de juny del 2008 (en anglès).
• Estudi de la població del xatrac menut al Principat de Catalunya. (català)
• Descripció i hàbitat d'aquesta espècie. (francès)
• Fotografies d'aquest ocell. (anglès)
• Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)