Rin

Rin

(de) Rhein
Tipus	riu principal via navegable Xarxa federal de vies navegables d'Alemanya riu
Part de	conca del Rin European Union–Switzerland border (en) Frontera entre Alemanya i Suïssa Frontera entre Suïssa i Liechtenstein Frontera entre França i Alemanya Frontera entre Àustria i Suïssa
Localitzat a l'entitat geogràfica	Via Mala, Alpine Rhine Valley (en) i Rhine Valley (en)
Inici
Continent	Europa
País de la conca	Suïssa, Liechtenstein, Alemanya, Països Baixos i França
Entitat territorial administrativa	Tujetsch (Suïssa)
Localització	Llac de Toma
Final
Entitat territorial administrativa	Països Baixos
Localització	Holanda del Sud
Desembocadura	Mar del Nord
46° 37′ 57″ N, 8° 40′ 20″ E B 51° 58′ 51″ N, 4° 05′ 35″ E
Format per	Rhine Mouth (en) Rhine delta (en)
Afluents	157
Distributari	IJssel, Waal i Nederrijn
Conca hidrogràfica	conca del Rin
Característiques
Dimensió	1.232,7 () km
Superfície de conca hidrogràfica	185.000 km²
IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats
World Database on Protected Areas
Identificador	4349
Mesures
Cabal	2.200 m³/s
Història
Codi de catàleg	ThurGIS (gl) : 01. ,Geoportale des Kantons St.Gallen (gl) : 10506.

El riu Rin o Ren és un dels rius més llargs d'Europa. Té una longitud de 1.230 quilòmetres i un cabal mitjà de més de 2.000 m³/s.

Neix al llac de Toma (Grisons) als Alps suïssos, d'on s'allunya fluint essencialment cap al nord, on primer marca la frontera amb Suïssa i Liechtenstein; després es desvia cap a l'oest, forma el llac de Constança i fa frontera amb Alemanya i, més endavant, altra vegada en direcció nord, marca el límit entre aquest darrer estat europeu i França. Posteriorment es manté enterament dins d'Alemanya, on agafa de nou la direcció oest i, finalment, desemboca a la mar del Nord als Països Baixos, on juntament amb el Mosa forma un vast delta. La major part de la conca rau en territori alemany (100.000 dels 185.000 km²).

El nom "Rin" (llatí "Rhenus", alemany "Rhein" i neerlandès "Rijn") possiblement prové (com també els noms Roine, Rönne, o l'antiga denominació Rhaina per al Volga) de l'arrel indogermànica H1reiH per al concepte "fluir". D'aquesta arrel provenen, entre altres, paraules com "riu" en català, el verb alemany rinnen (escolar-se), o en el grec antic "rhëin" per fluir.

El Rin al cantó dels Grisons (Suïssa)

Canals

El curs del Rin està marcat per nombrosos canals, que discorrent junt a ell (canal d'Alsàcia) o bé que el comuniquen a altres rius: canal Saint-Symphorien (amb el Roine-Saona) o el Rin-Main-Danubi.

Gran Canal d'Alsàcia

Gran Canal d'Alsàcia

La construcció del Gran Canal d'Alsàcia, al costat francès, a partir de 1920, va permetre que França edifiqués dins el seu territori una sèrie de centrals hidroelèctriques i preses, que van fer que el nivell del riu baixés. Com a conseqüència d'allò, l'any 1935 el salmó havia desaparegut totalment, i el riu es va convertir en el més contaminat del continent.

Gràcies a la tasca coordinada dels estats de les ribes del Rin, el riu ha recobrat actualment part de la seva puresa i el salmó ha reaparegut a les seves aigües.

Canal Rin-Main-Danubi

Aquest canal recorre la meitat meridional d'Alemanya amb una longitud de 677 kilòmetres. Aquest enllaç fluvial, iniciat després de la Primera Guerra Mundial i acabat l'any 1993, s'estén per l'estat de Baviera des d'Aschaffenburg (extrem nord-oest) fins a les proximitats de Passau, prop de la frontera amb Àustria. Passa per les vall del Main, Regnitz, Altmühl i permet la navegació des del mar del Nord al mar Negre.

Règim hidrogràfic

Cascada de Schaffhausen

El règim hidrològic del Rin és harmoniós, tots els seus afluents fan aportacions complementàries: Aar (610 m³/s), Ill (58 m³/s), Neckar (145 m³/s), Main (190 m³/s), Mosel·la (400 m³/s), Lippe (100 m³/s), Ruhr (80 m³/s).

El seu règim del llac de Constança és nival i té una tendència a reduir la seva vitalitat. Després la cascada de Schaffhausen, que rep abundants aigües i està marcat per l'empremta de les glaceres. El Rin porta 410 m³/s i l'Aar 610 m³/s, i arriben fins a Basilea amb un cabal de 1.030 m³/s amb un màxim al juny i un mínim al gener. El Rin flueix amb aproximadament la meitat del seu cabal al 20% de la seva conca.

A Estrasburg, que rep les aigües de l'Ill, que ofereix uns 58 m³/s, atenua en un cert grau el seu règim nival. Va perdent aquest tipus de règim, ja que progressivament va rebent afluents de règim pluvial amb un elevat contingut d'aigua de l'hivern. Les contribucions del Neckar i el Main tendeixen a regular el seu flux. Però és a Coblença que el Rin perd el seu règim nival i passa a tenir un règim pluvial-nival, amb un moment d'aportació màxima amb la contribució del Mosel·la (400 m³/s), i el màxim propi del període hivernal. A partir de Coblença, el seu màxim a l'hivern (al febrer és de 2.540 m³/s) és superior al de l'estiu (al juny és de 2.090 m³/s), assolint el mínim a l'octubre (1.480 m³/s). El seu cabal mitjà de 2.000 m³/s. Posteriorment, rep poc dels principals afluents, deixant a part les aportacions del Lippe, i de la conca del Ruhr, que contribueixen ja a Lobith (Gelderland) a fer que el cabal arribi als 2.300 m³/s.

Dèbit mitjà mensual (en m³/s) mesurat a l'estació hidrològica de Ress. Altitud: 2 m- conca versant: 185.000 km² - calculat sobre el període 1930-1997.

Economia

La passarel·la Mimram, al Jardin des deux rives, entre Estrasburg i Kehl

La conca del riu Rin és una de les més densament poblades i intensament industrialitzades del món. És l'artèria fluvial més important del món per la densitat del seu trànsit de navegació.

Des de la 'Convenció de Mannheim de l'any 1868, el Rin és considerat com una regió "d'aigües internacionals" des de l'últim pont de Basilea fins al mar del Nord, assegurant a Suïssa un accés lliure al mar. La seu de la Comissió Central per a la Navegació del Rin (CCNR) està situada a Estrasburg. Fundada el 1815 durant el Congrés de Viena és l'organització internacional més antiga.

El Rin al llarg de la història

Loreley, una sirena de la mitologia germànica, de gran bellesa i amb una deliciosa manera de cantar, que se col·locava en una roca sobre el Rin i amb el seu cant seduïa als navegants. Escultura que s'aixeca a la vora del riu en Renània.

El Rin al seu pas per Colònia

La característica de frontera nacional del Rin és relativament recent, amb excepció del període durant el qual l'Imperi Romà el va transformar en la seva barrera septentrional contra els bàrbars; era una frontera (limes) plena de fortificacions, amb nuclis com Colònia o Estrasburg. Entre la caiguda de l'Imperi romà i la conquesta d'Alsàcia per part de Lluís XIV, el Rin va formar part exclusivament del món germànic, que el denominava Vater Rhein (Pare Rin).

En qualsevol cas, el Rin està estretament lligat amb esdeveniments històrics. Alguns fets destacats són, per exemple:

• La batalla del bosc de Teutoburg (any 9) en el qual les tropes romanes al nord del Rin (tres legions) van ser aniquilades pels queruscos, de manera que August va decidir establir el Rin com a frontera nord de l'imperi i renunciar a qualsevol expansió cap a Germània.

• En una nit de desembre del 406, el sueus, alans i vàndals varen travessar el Rin que estava gelat al seu pas per Magúncia, i envaïren la Gàl·lia destruint el que pogueren al seu pas i escampant-se per l'imperi romà occidental.

• En 1806, Napoleó I establí la Confederació del Rin, després d'haver conquerit gairebé tota la Renània.

• El Rin ha estat històricament una font de problemes fronterers entre França i Alemanya. Per exemple, el 1840 la crisi del Rin va evolucionar a causa del fet que el primer ministre francès Thiers va començar a parlar de la frontera del Rin. La cançó nacionalista Die Wachter am Rhein (La guàrdia al costat del Rin) va ser composta en aquella època i durant la guerra francoprussiana es va elevar a la categoria d'himne nacional d'Alemanya. La cançó exalta a la defensa del Rin contra França i va seguir sent popular durant la Primera Guerra Mundial.

• Després de la fi de la Primera Guerra Mundial, el tractat de Versalles va especificar la desmilitarització indefinida de la Renània. Es tractava dels territoris situats entre la frontera francesa i el Rin, més una franja de 50 quilòmetres a l'est del Rin. Es pronuncià mitjançant plebiscit a favor de la reintegració. Renània quedaria més ocupada per tropes aliades durant 15 anys, fins al 1935 (després del tractat de Locarno, les tropes aliades es retiraria de Renània el 1930). Aquesta clàusula va crear molta amargor a Alemanya i es considera una de les causes que impulsaren la Segona Guerra Mundial. La reocupació i militarització de Renània per part de l'Alemanya nazi (1936) va incrementar la popularitat d'Adolf Hitler a Alemanya.

• El pont sobre el Rin a Arnhem (Països Baixos), immortalitzat en la pel·lícula de Richard Attenborough A Bridge Too Far ("Un pont llunyà"), va ser l'escenari central de la batalla d'Arnhem durant la fallida Operació Horta el setembre de 1944.

• El pont sobre el Rin de Remagen es va fer famós també durant la Segona Guerra Mundial, quan la Wehrmacht no va poder demolir el pont a temps, permetent de manera sorprenent que les tropes aliades establissin un cap de pont en territori alemany.

• A Colònia es pot veure uns dels ponts més bonics d'Europa, decorat amb milers de flors que és un dels orgulls d'aquesta ciutat. Aquest pont va ser construït per Stefan Schlütter.

Afluents

El riu Rin i els seus afluents (i secundaris de més de 60 km)

Branca		Nom afluent					Desembocadura	Longitud (km)	Conca (km²)	Cabal (m³/s)	País per on flueix
-	D	Ill					Rin	72			Àustria
-	D	Bregenzer Ache					Llac de Constança	80			Àustria
-	D	Argen					Llac de Constança	78		19,5	Alemanya
-	D	Schussen					Llac de Constança	62		10,9	Alemanya
E	-	Thur					Rin	134,6	1.696	45,5	Suïssa
-	D	Wutach					Rin	90,2	1.123	9,57	Alemanya i Suïssa
E	-	Aar					Rin	288,24	17.620	590	Suïssa
-	-	-	Sarine				Aar	126	1.892	20	Suïssa
-	-	-	Emme				Aar	81,9	983	19,8	Suïssa
-	-	-	Reuss				Aar	164,4	3.425	140	Suïssa
-	-	-	Limago				Aar	140	2.416	85,9	Suïssa
-	-		-	Sihl			Riu Limago	73	314	5,19	Suïssa
E	-	Birs					Rin	73	924		Suïssa
-	D	Elz					Rin	90		21,5	Alemanya
-	D	Kinzig					Rin	95		22,9	Alemanya
E	-	Ill					Rin	208	4.760	45	França
-	-	-	Largue				Ill	75	277	2,97	França
-	-	-	Bruche				Ill	76,8	727	7,9	França
E	-	Moder					Rin	93	1.720	16,6	França
-	-	-	Zorn				Moder	102	757	7,41	França
E	-	Sauer					Rin	70	806	6,07	França
-	D	Murg					Rin	79	617		Alemanya
-	D	Pfinz					Rin	60		2,06	Alemanya
E	-	Speyerbach					Rin	60	596	2,27	Alemanya
-	D	Neckar					Rin	367	14.000	145	Alemanya
-	-	-	Fils				Neckar	63	704	10,1	Alemanya
-	-	-	Rems				Neckar	78	567	6,98	Alemanya
-	-	-	Enz				Neckar	105,3	2.228	23,03	Alemanya
-	-		-	Nagold			Enz	92		7,82	Alemanya
-	-	-	Kocher				Neckar	182	1.932	7,81	Alemanya
-	-	-	Jagst				Neckar	189	1.830	18,60	Alemanya
-	-	-	Eyach				Neckar	50	349	3,41	Alemanya
-	D	Main					Rin	524	27.292	225	Alemanya
-	-	-	Itz				Meno	80	1.029	9,29	Alemanya
-	-	-	Wern				Meno	63,46	602		Alemanya
-	-	-	Saale francònic				Meno	135	2.765	175	Alemanya
-	-	-	Tauber				Meno	130,63	1.810	9,29	Alemanya
-	-	-	Kinzig				Meno	86	1.058	10,84	Alemanya
-	-	-	Nidda				Meno	89,7	1.942	13,06	Alemanya
-	-		-	Wetter			Nidda	68,8	517	29,93	Alemanya
-	-		-	Nidder			Nidda	68,6	436	38,75	Alemanya
E	-	Selz					Rin	63	389	0,77	Alemanya
E	-	Nahe					Rin	125	4.067	30,3	Alemanya
-	-	-	Glan				Nahe	89,7	1.222		Alemanya
-	D	Lahn					Rin	245,6	5.924	49,5	Alemanya
-	-	-	Ohm				Lahn	59,8	984	7,95	Alemanya
E	-	Mosel·la					Rin	544	28.286	428	França, Luxemburg i Alemanya
-	-	-	Meurthe				Mosel·la	161	3.085	20	França
-	-		-	Mortagne			Meurthe	75	582	6,72	França
-	-		-	Vezouze			Meurthe	75	563	6,82	França
-	-	-	Seille				Mosel·la	138	1.348	10	França
-	-	-	Saar				Mosel·la	227	7.431	75	França i Alemanya
-	-		-	Blies			Saar	99,5	1.960	19,2	Alemanya i França
-	-		-	Prims			Saar	91		11	Alemanya
-	-		-	Nied			Saar	114	1.370	13	Alemanya i França
-	-	-	Madon				Mosel·la	98	1.032	11,1	França
-	-	-	Orne				Mosel·la	80	1.268	12	França
-	-	-	Sauer				Mosel·la	173	4.259	34	Bèlgica, Luxemburg i Alemanya
-	-		-	Alzette			Sauer	73	1.172	11	França i Luxemburg
-	-		-	Our			Sauer	78	187	10	Bèlgica, Luxemburg i Alemanya
-	-		-	Prüm			Sauer	85	573		Alemanya
-	-			-	Nims		Prüm	59	264		Alemanya
-	-	-	Kyll				Mosel·la	142	834		Alemanya
-	-	-	Lieser				Mosel·la	73,6	402		Alemanya
-	-	-	Salm				Mosel·la	63,4	298		Alemanya
-	-	-	Elz				Mosel·la	58,9	221		Alemanya
-	D	Wied					Rin	102	771		Alemanya
E	-	Ahr					Rin	89	900		Alemanya
-	D	Sieg					Rin	155,2	2.832	56,6	Alemanya
-	-	-	Nister				Sieg	64	246		Alemanya
-	-	-	Agger				Sieg	69,5	816		Alemanya
-	D	Wupper					Rin	116,5	827	15,4	Alemanya
E	-	Erft					Rin	106,6	1.838		Alemanya
-	D	Ruhr					Rin	219,3	4.485	76,3	Alemanya
-	-	-	Möhne				Ruhr	65,1	469		Alemanya
-	-	-	Lenne				Ruhr	129,1	1.352	30,3	Alemanya
-	D	Emscher					Rin	83,1	775	16	Alemanya
-	D	Lippe					Rin	220,1	4.888	46	Alemanya
-	-	-	Alme				Lippe	59,1	763	4,6	Alemanya
E	-	Mosa (fins al 1904)					Rin	925	34.548	400	França, Bèlgica i Països Baixos
-	D	IJssel (Delta)					Rin	123		280	Països Baixos
-	-	-	Berkel				IJssel	114,6			Alemanya i Països Baixos
-	-	-	Schipbeek				IJssel	85,3			Alemanya i Països Baixos

Vegeu també

• Comissió Central per a la Navegació del Rin
• Llista de peixos del riu Rin
• Plana del Rin

Enllaços externs

• Conca (en francès)
• Dades hidrològiques (en francès)
• Estudis del delta del Rin Arxivat 2019-07-16 a Wayback Machine. (neerlandès)