Llança de Lugal
Tipus | llança, objecte arqueològic i obra escultòrica |
---|---|
Creació | c. 2600 aC |
Lloc de descobriment | Girsu |
Període | Període dinàstic arcaic |
Material | coure |
Mida | 85 () × 13,5 () × 1,8 () cm |
Propietat de | Estat francès |
Col·lecció | departament d'Antiguitats Orientals del Museu del Louvre |
Catalogació | |
Número d'inventari | AO 2675 |
La Llança de Lugal, és una llança de bronze que data de l'any 2600 a. C., en època (Segle XXXI aC) de la civilització sumèria, que es considera la primera i més antiga civilització de la història, i que es va estendre pel sud de Mesopotàmia, a la zona dels rius Tigris i Eufrates, (actual Iraq) concretament aquesta peça forma part del Període dinàstic arcaic, un període arqueològic de la història de Mesopotàmia comprès entre el 3000 aC. i 2334 aC.
Història
[modifica]La llança va ser trobada en un santuari de l'antiga Girsu, ciutat de la Sumèria antiga situada en l'actual Tel Telloh, a la província de Dhi Qar, a l'Iraq, i que se situava a uns 25 quilòmetres al nord-oest de Lagaix.
Va ser descoberta per Ernest de Sarzec a la segona meitat del s.XIX i donada al Louvre, amb el permís del sultà Abdülhamid II, a on es troba al departament d'Antiguitats Orientals.
Simbologia
[modifica]La llança va ser una ofrena votiva d'alt nivell realitzada cap a un dels governants o reis de Kix o Kish, té gravada en la seva fulla la figura d'un lleó i una inscripció que es conserva parcialment, en la qual es pot llegir: "Lugal...Rei de Kish".
Característiques
[modifica]- Material: coure
Conservació
[modifica]La llança es conserva al Departament d'Antiguitats Orientals del Museu del Louvre (París). El seu nombre d'inventari és AO 2675.[1]