Llarvén
Tipus | entitat singular de població | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
Província | província de Lleida | |||
Comarca | Pallars Sobirà | |||
Municipi | Sort | |||
Població humana | ||||
Població | 13 (2023) | |||
Geografia | ||||
Altitud | 1.087,1 m | |||
Dades històriques | ||||
Festa patronal | Segon diumenge de setembre | |||
Codi INE | 25209000600 | |||
Codi IDESCAT | 2520940006900 | |||
Llarvén, sovint grafiat Llarvent, és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 formà part del terme d'Enviny.
Llarvén és al nord-oest del seu actual cap municipal, Sort, enfilat a les muntanyes que tanquen per la dreta la vall de la Noguera Pallaresa. Està situat en una carena a la dreta de la Llau del Carant i a l'esquerra del Barranc de Montardit.
A més de l'església de Santa Coloma, en els entorns del poble hi ha la capella del Roser i, davant del poble, a migdia, el mas, borda i antiga església de la Santa Creu.
Etimologia
[modifica]Segons Joan Coromines,[1] hem de veure una arrel basca, en el nom de Larén i Llarvén, possiblement la de ler (pi).
Geografia
[modifica]El poble de Llarvén
[modifica]Situat en un coster carener entre dos barrancs, el petit poble de Llarvén està disposat de dalt a baix de la carena, amb l'església de Santa Coloma en el seu extrem meridional, inferior. Casa Forn, Casa Llarg, Casa Blanco i l'ermita del Roser són més avall i al sud.
A part de l'església de Santa Coloma, el poble compta amb 10 cases:
|
|
|
|
- Casa Blanco
- Casa Cristí
Història
[modifica]Edat moderna
[modifica]En el fogatge del 1553, Larvent declara[3] 6 focs laics (uns 30 habitants).
Edat contemporània
[modifica]Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Llarvén (Llarvent). S'hi pot llegir que és una localitat que forma ajuntament amb Enviny, i està situada en el vessant d'una muntanya a la dreta de la Noguera Pallaresa, en un lloc exposat a tots els vents, especialment els del nord i del sud. Disposa d'un clima temperat, propens a les inflamacions i pulmonies. Al seu voltant es troben diverses fonts calcinoses, i el territori és muntanyós i de qualitats molt diverses. S'hi produïa blat, sègol, ordi, moltes nous i fruites d'hivern. L'única indùstria era la recria de mules, i s'hi mantenia el bestiar vacum necessari per al treball agrícola. Formaven la població 6 veïns (caps de casa) i 37 ànimes (habitants).
Història no documentada
[modifica]Sense que hi hagi documentació sobre el tema,[2] en un indret davant mateix del poble, a la Foranca, hi havia una mica de carbó que es va ensorrar; amb el moviment de terres, el curs del barranc va canviar sobtadament, i el barranc es va endur o va fer caure una part del poble. La part baixa, amb les cases Forn, Llarg, Blanco, Cristí, del Senyor, així com la capella del Roser, va subsistir, mentre que la part alta va desaparèixer. Les cases ensorrades foren refetes en un altre indret, a la part baixa, en terres dels mateixos afectats. Tampoc no es pot precisar en quina època va esdevenir aquest fet, ni si realment és cert.
1857 | 1888 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2011 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
85 | 79 | 85 | 70 | 66 | 76 | 64 | 60 | 41 | 30 | 14 | 7 | 14 | 13 | 13 | 13 | 15 | 14 | 14 |
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Coromines, Joan. «Larén/Llarvén». A: Onomasticon cataloniae. V L - N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-844-X.
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Enviny». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.