Lleó de la catedral de Valladolid
El lleó de la catedral de Valladolid era un antic rotllo situat a la plaça de Santa Maria, on es trobava l'antiga col·legiata. Des de 1158 va servir com a picota i escarment per a les males dones i de tribuna per vociferar els pregons de brocanters i sentències. Va ser tot un símbol a la ciutat medieval.
L'historiador de Valladolid Juan Antolínez de Burgos el descriu representant un lleó que ataca un rei moro i que porta aquesta cita:
| « | Ulit opiddi conditor (Ulit fundador d'aquest lloc) | » |
Explica que va ser fet per commemorar la victòria dels cristians sobre el moro Olid. D'aquesta llegenda deriven els arguments defensors del topònim Valle de Olit.[1]
La caiguda de l'única torre de la catedral el 1841 es va emportar aquest antic rotlle, que en anys anteriors havia estat traslladat des de la plaça de Santa Maria a l'atri de la catedral.
Notes i referències
[modifica]- ↑ Vegeu Valladolid, sobre el seu topònim
Bibliografia
[modifica]- URUEÑA PAREDES, Juan Carlos. Rincones con fantasmas. Un paseo por el Valladolid desaparecido. Ajuntament de Valladolid, 2006. ISBN 84-95389-97-5
- G. GARCÍA-VALLADOLID, Casimiro. Valladolid, recuerdos y grandezas. Tomo I. Edita Grupo Pinciano. Edició facsímil. ISBN 84-500-4066-3
- ORTEGA ZAPATA, José. Solaces de un vallisoletano setentón. Universitat de Valladolid i Caja de Ahorros Popular de Valladolid, 1984. ISBN 84-86192-21-8