Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana (1992)
| Tipus | llei  | ||
|---|---|---|---|
| Data de publicació | 22 febrer 1992 | ||
| Revocat per | Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana | ||
| Estat | Espanya | ||
| Jurisdicció | Espanya | ||
La Llei Orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre Protecció de la Seguretat Ciutadana va ser una Llei Orgànica d'Espanya publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el 21 febrer 1992 i vigent entre el 13 de març del 1992 i l'1 de juliol del 2015.[1] Va ser derogada per la disposició derogatòria única de la L.O. 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana l'1 de juliol del 2015.[1]
És coneguda com a Llei Corcuera, pel fet que fou aprovada durant el mandat de José Luis Corcuera com a titular del Ministeri de l'Interior, i com a Llei de la puntada de peu a la porta,[2][3] perquè facultava a les forces de l'ordre a entrar en una propietat privada en la qual se sospités que podia estar cometent un delicte, sense necessitat d'ordre o autorització judicial prèvia.[4]
El 2015 va ser substituïda per una nova llei de seguretat ciutadana, la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, aprovada exclusivament amb els vots del Partit Popular i que la resta de grups parlamentaris van qualificar de llei mordassa.[5][6]
Història
[modifica]Antecedents
[modifica]- Llei de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme, 1940.
- Ley de Vagos y Maleantes, 1933, modificada el 1954.
- La nova Llei Orgànica del 1992 fou aprovada per completar el procés de derogació de la Llei 45/1959 d'Ordre Públic, molt emblemàtica del Franquisme, tal com diu expressament l'exposició de motius de la Llei que la va venir a substituir.[2][3][7]
La Llei de 1992 va ser durament criticada, tant des dels partits a l'esquerra del PSOE, com pels sindicats, i pel Partit Popular. El maig de 1992, els llavors responsables d'UGT i CCOO, Nicolás Redondo i Antonio Gutiérrez, respectivament, criticaven durament la norma, al·legant que restringia el dret a la vaga dels treballadors.
El president del PP i després president del Govern, José María Aznar, assegura que la llei no garantia de forma correcta les llibertats i els drets dels ciutadans. També l'Associació Professional de la Magistratura demanava respecte al ministre pel que fa a les decisions policials.
Recursos d'inconstitucionalitat
[modifica]Contra ella s'hi presentaren diversos recursos d'inconstitucionalitat que foren resolts per la Sentència 341/1993, de 18 de novembre de 1993, del Tribunal Constitucional,[8] que entre altres coses anul·lava el precepte pel qual es permetia els policies entrar i registrar un domicili sense autorització del jutge quan perseguien delictes de narcotràfic.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Ley Orgánica 1/1992, de 21 de febrer, sobre Protección de la Seguridad Ciudadana (Vigente hasta l'1 de juliol de 2015).». [Consulta: 29 març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Retorn a les cavernes». diari de Girona. [Consulta: 2 març 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «La Ley socialista de 1992 de la 'patada en la puerta' también levantó ampollas» (en castellà). Teinteresa.es. [Consulta: 2 març 2017].
- ↑ «Enrique Dans - Patada en la puerta». [Consulta: 29 març 2016].
- ↑ "Cientos de personas se manifiestan en Madrid contra la 'ley mordaza'", El País, 1 de juliol de 2015.
- ↑ «Ley Orgánica 4/2015, de 30 de març, de protección de la seguridad ciudadana.». BOE, 77, 31-03-2015.
- ↑ legal15m. «Análisis de algunos aspectos de la Ley 1/1992 sobre Protección de la Seguridad Ciudadana relacionados con el ejercicio del Derecho de reunión». [Consulta: 29 març 2016].
- ↑ «SENTENCIA 341/1993, DE 18 DE NOVIEMBRE DE 1993. RECURSOS DE INCONSTITUCIONALIDAD». BOE, 10-12-1993. [Consulta: 29 març 2016].