Llei de Brandolini
La llei de Brandolini o principi de l'asimetria de la bestiesa[1] és un postulat de l'informàtic italià Alberto Brandolini sobre la desinformació.[2] Fou formulada, per primer cop, a través d'una piulada de Twitter el 2013:[3]
| « | The bullshit asimmetry [sic]: the amount of energy needed to refute bullshit is an order of magnitude bigger than to produce it. | L'asimetria de la bestiesa. La quantitat d'energia que cal per rebatre mentides és d'un ordre de magnitud superior que per produir-les. | » |
| — Alberto Brandolini, 2013, [3] | |||
El principi resumeix la constatació del fet que és molt fàcil de publicar una notícia enganyosa, un rumor sense fons o una teoria de la conspiració. No cal cap competència ni tasca de recerca. Tanmateix, per tal de desfer l'argument fals fa menester molta més energia i prudència científica. Les falòrnies simples circulen més ràpid que la informació fiable.[4] És una característica de la postveritat, quan per a l'opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l'emoció i a les creences personals.[5] S'aprofita la mandra intel·lectual,[6] que «impulsa a insultar abans de raonar, a adoptar acríticament les opinions alienes més afins als prejudicis i emocions, i a inhibir-nos de la fatigosa tasca de pensar per un mateix».[7]
Es tracta d'una propensió anticientífica i antimodernista de persones que s'estimen més conclusions fàcils en lloc de fer un esforç per comprendre el rerefons i el context de coses complexes. Un exemple és el terraplanisme. Pretendre «com tothom pot albirar, la terra és plana» costa menys comprendre que explicar els models complexos de la geometria i de la física.[8] La validesa aparent importa més que la validesa lògica o estadística. D'aquesta llei, se'n sol abusar en les tertúlies: oradors astuts elucubren comentaris superficials sense donar temps als altres a rebatre'ls en un període mediàtic raonable.[2] Els moderadors han de vetllar i distribuir equitativament el temps entre els participants.[9] Així, de fet, les regles de les tertúlies donen avantatge als simplistes a qui, segons la llei de Brandolini, cal menys temps.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «bullshit». A: Diccionari Anglès-Català. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ 2,0 2,1 Sidera i Gallart, Alba «Nous uniformes per a velles estratègies». Idees, 30-09-2020.
- ↑ 3,0 3,1 Brandolini, Alberto. «The bullshit asimmetry» (en anglès), 11-01-2013.
- ↑ Raffio, Valentina «La por de la Covid-19 dispara les teories de la conspiració». El Periódico, 15-06-2020 [Consulta: 15 març 2023].
- ↑ Bassas, Antoni «L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La postveritat'». Diari Ara, 17-11-2016.
- ↑ Erroteta, Peru «‘TV3 no respon ni al mínim exigible de criteris’ Entrevista a Rosa Maria Puig-Serra». El Triangle, 02-10-2022.
- ↑ Casino, Gonzalo «Algoritmes i amígdales: Sobre la por a la intel·ligència artificial i les respostes emocionals». El diari de la sanitat, 21-01-2019.
- ↑ Marzo, Mariano «Ciència, postveritat i populisme». El Periódico, 18 d’abril 2017.
- ↑ CCMA. «Tertúlies». Manual d'ús. [Consulta: 15 març 2023].
Bibliografia
[modifica]- Marmion, Jean-François; et alii. Psychologie de la connerie [Psicologia de les collonades] (en francès). 2020. Auxerre: Livre de Poche, 2018, p. 480. ISBN 978-2-36106-509-6.
- Omoregie, Uyiosa; Ryall, Kirsti. Misinformation Matters: Online Content and Quality Analysis [La desinformació és important: anàlisi de qualitat del contingut en línia] (en anglès). Londres: Taylor & Francis Group, 2023, p. 114. DOI 10.1201/9781003308348. ISBN 9781003308348.