Llei de Normalització Lingüística a Catalunya
| Identificador de llei o regulació | Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya  | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | llei de Catalunya | ||
| Data | 18 abril 1983 | ||
| Promulgació | cinquena legislatura de la Catalunya autonòmica | ||
| Data de publicació | 22 abril 1983 | ||
| Tema | normalització lingüística del català | ||
| Estat | Espanya | ||
| Jurisdicció | Catalunya | ||
| Llengua original | català | ||
| Legislació relacionada | Llei de política lingüística | ||
| Resum | Llei que tenia com a objectiu la recuperació de la llengua en els usos oficials, en el sistema educatiu i en els mitjans de comunicació públics, a més de fer explícit el suport institucional a l'ús social. | ||
| Etiqueta | Legislació relacionada | ||
La Llei de Normalització Lingüística a Catalunya fou una llei aprovada per Parlament de Catalunya el 6 d'abril de 1983 per 105 vots a favor i 1 abstenció[1][2] (el centrista Joan Besa[2][3]). La llei sortí publicada al DOGC el 18 d'abril.[4] En l'àmbit educatiu, aquesta llei es començà a aplicar el curs 1983-1984 a 19 escoles de Santa Coloma de Gramenet.[5] Durant la redacció de la llei s'hi alçaren veus contràries, la més important de les quals fou el manifest dels 2300.[3]
Aquesta és la Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya,[6] publicada al BOE 11 maig 1983, núm. 112 [pág. 13234] i al DOGC 22 abril 1983, núm. 322, rect. DOGC 27 abril 1983, núm. 323, rect. DO. Generalitat de Catalunya 18 maig 1983, núm. 329.
Aquesta primera llei de normalització tenia com a objectiu prioritari la recuperació de la llengua en els usos oficials, en el sistema educatiu i en els mitjans de comunicació públics, a més de fer explícit el suport institucional a l'ús social. Quant a la regulació dels usos oficials, establia l'ús habitual del català com a llengua pròpia de les diferents administracions catalanes, donava validesa legal als textos redactats en aquesta llengua i acceptava el català com a llengua de relació del ciutadà amb les diferents administracions catalanes. A més, establia que les formes toponímiques catalanes serien les úniques vàlides en territori català –excepte a la Vall d'Aran, on ho serien les araneses–. Pel que fa al sistema educatiu, establia les bases per a l'ús vehicular habitual de la llengua catalana, impedia explícitament la segregació dels alumnes per motius de llengua i feia del català la llengua del sistema educatiu, en què garantia la presència del castellà i el coneixement d'ambdues llengües oficials per tots els alumnes un cop acabat l'ensenyament obligatori.[7]
El novembre del mateix 1983 s'aprovà la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i el 1986, la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears. La llei catalana fou substituïda per una de posterior el 1998.[8] El 15 de juliol de 2013 es va celebrar el 30è aniversari d'aquesta llei. L'acte commemoratiu fou organitzat pel Parlament de Catalunya i la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i va coincidir amb la celebració dels 15 anys de l'aprovació de l'actual Llei de política lingüística de l'any 1998.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «llei de Normalització Lingüística a Catalunya | enciclopedia.cat». Arxivat de l'original el 2024-06-13. [Consulta: 12 febrer 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Aprobación unánime de la "Ley del Catalán"» (en castellà). La Vanguardia, 07-04-1983. Arxivat de l'original el 16 d’octubre 2021. [Consulta: 24 maig 2017].
- ↑ 3,0 3,1 Ivan Vila. «Germana gran de totes les normes». El Punt Avui, 06-04-2013. Arxivat de l'original el 25 de març 2015. [Consulta: 27 març 2016].
- ↑ «Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 30 de juny 2020. [Consulta: 8 juny 2017].
- ↑ J. Ignasi Escamilla. «"Que algú m'ho expliqui, si us plau!"». Diari Ara, 06-02-2015. Arxivat de l'original el 19 de desembre 2015. [Consulta: 27 març 2016].
- ↑ «Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya». Generalitat de Catalunya, 18-04-1983. Arxivat de l'original el 2014-07-19. [Consulta: 3 octubre 2014].
- ↑ La llengua a l'escola catalana: un model d'èxit. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Ensenyament, 05-2015, p. 78. Arxivat 2017-08-30 a Wayback Machine.
- ↑ «El parlament commemora els trenta anys de la llei de normalització lingüística». Vilaweb, 15-07-2013. Arxivat de l'original el 2021-01-17. [Consulta: 3 octubre 2014].
- ↑ «30 anys de la Llei de normalització lingüística». Generalitat de Catalunya, 19-07-2013. Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 3 octubre 2014].