Llei de Ribot

La Llei de Ribot va ser formulada pel psicòleg francès Théodule-Armand Ribot el 1881. Segons aquesta llei, en l'amnèsia els records recents son més vulnerables que els antics.^[1]^[2]^[3]^[4]^[5] En la ment malalta hi ha una desorganització de les funcions psíquiques. Quan es produeix un deteriorament mental, es perden primer les funcions més complexes com el llenguatge, i per acabar, les més simples com les sensacions.

Referències

↑ «Ley de Ribot » Psicologos en línea gratis» (en castellà), 04-06-2020. [Consulta: 29 desembre 2023].
↑ «Ley de Ribot» (en castellà). [Consulta: 29 desembre 2023].
↑ «Ribot's law» (en anglès). DOI: 10.1093/oi/authority.20110803100419504. [Consulta: 29 desembre 2023].
↑ «APA Dictionary of Psychology» (en anglès). [Consulta: 29 desembre 2023].
↑ Cabral, Carrie. «Ribot's Law: What Forgetting Says About Remembering» (en anglès americà), 28-08-2020. [Consulta: 29 desembre 2023].

[1] «Ley de Ribot » Psicologos en línea gratis» (en castellà), 04-06-2020. [Consulta: 29 desembre 2023].

[2] «Ley de Ribot» (en castellà). [Consulta: 29 desembre 2023].

[3] «Ribot's law» (en anglès). DOI: 10.1093/oi/authority.20110803100419504. [Consulta: 29 desembre 2023].

[4] «APA Dictionary of Psychology» (en anglès). [Consulta: 29 desembre 2023].

[5] Cabral, Carrie. «Ribot's Law: What Forgetting Says About Remembering» (en anglès americà), 28-08-2020. [Consulta: 29 desembre 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]