Llenega groga
 |
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. |
Hygrophorus gliocyclus  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Agaricales |
| Família | Hygrophoraceae |
| Gènere | Hygrophorus |
| Espècie | Hygrophorus gliocyclus Fr., 1861 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Hygrophorus ligatus
|
.svg){kind=icon}
La llenega groga[1] (Hygrophorus gliocyclus), també anomenada mocosa grogat,[2] és una llenega del grup de les llenegues clares. Es caracteritza pel color groguenc del barret i la cama molt viscosa amb una mena d'anell mocós a la part superior. És un fong micorrízic associat a pins.
Descripció
[modifica][3][4][5] Barret de 4-9 cm de diàmetre, convexa, obtús o expandida, su bum bonate, "isard" a "crema buff", blanquinosa al marge, glutinosa, amb una pel·lícula separable, glabra, marge uniforme, al principi involuta. Context compacte i gruixut al disc, bruscament prim al marge, blanc, immutable; olor i sabor suaus.
Làmines àmpliament adnades a decurrents, subdistants, amples darrere, estretes al davant, "groc ivori" a més groguenc d'edat, fins i tot vores.
Cama de 3-6 cm de llarg, (6) 8-12 (20) mm de gruix, igual a lleugerament ventricós, bruscament atenuat per sota, blanquinós a "isard", revestit per un vel hialino i glutinós que acaba en un anell glutinós estret i de vegades obsolet, la regió apical al principi flocosa blanca però esdevenint sedosa-fibril·losa, sòlida.
Iconografia
[modifica]Bon, Marcel. Flore mycologique d’Europe 1. Les Hygrophores. 1990: Planche 5 (F-Hygrophorus gliocyclus).[6]
Fries, Theodor Magnus & Fries, Klas Robert Elias. Icones selectae Hymenomycetum nondum delineatorum. 1882: Lam. 165- 2 [7]
Ecologia
[modifica]Solitari, gregari o subcespitós, en pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), pi pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) i de pi pinastre (Pinus pinaster); sobre sòls calcaris, algun cop en silicis.
Distribució
[modifica]Espècies similars
[modifica][2][3][4][5][9]La llenega blanca de fageda (Hygrophorus discoxanthus) es caracteritza per la variació de les làmines amb el temps; blanquinoses en el jove, esdevenen bru rovell i, en assecar, bru vermellós; el barret és inicialment blanc, amb l'edat o el frec, bru vermellós des de la vora; tot el bolet esdevé bru groguenc amb KOH.
La llenega blanca (Hygrophorus eburneus), també és un bolet de fagedes; de barret molt de temps blanquinós fins i tot amb l'edat; en assecar, bru groguenc molt pàl·lid; les làmines són de blanquinoses a cremoses; carn d'olor semblant a la de la llenega blanca pudent però molt més dèbil i amb un component afruitat (que recorda les pells de mandarina segons M. Bon); peu que vira de taronja viu a ataronjat amb hidròxid de potassi.
La llenega blanca de bedoll (Hygrophorus hedrychii), també té l'olor típica del grup, molt suau i dolça; barret blanc amb un fons lleugerament rosat; làmines de blanques amb un to rosat a cremoses; reacció feble de la carn a l'hidròxid potàssic, esdevé ocre pàl·lid.
En la llenega blanca de vora groga (Hygrophorus chrysodon) la vora del barret presenta flocs groc daurats.
Taxonomia
[modifica][10]Va ser descrita el 1861 per Elias Magnus Fries [11] Öfvers. K. Svensk. Vetensk.-Akad. Förhandl. 18(1): 27 (1861)
Comestibilitat
[modifica]Comestible, molt apreciat.
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. I. El Papiol: Editorial Efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 2,0 2,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 3,0 3,1 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ 4,0 4,1 Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Candusso, Massimo. Hygrophorus s.l., 1997, p. 1–748. (Fungi Europaei 6).
- ↑ Bon, Marcel «Flore mycologique d’Europe 1. Les Hygrophores.». Docums Mycol Memoire hors série 1, 1990, pàg. 99 (6 Planches).
- ↑ Fries, Theodor Magnus; Fries, Klas Robert Elias. Icones selectae Hymenomycetum nondum delineatorum. 2 (Fasc. VII). Holmia ; Upsalia: Typographia centralis & Ed. Berling, 1882, p. 165.
- ↑ Huang, Hong-Yan; Zhang, Wen-Hao; Huang, Ting; Moreno, Gabriel; Pu, Yun-Ju «Phylogeny and species diversity in Hygrophorus section Aurei in China» (en anglès). Mycological Progress, 21, 9, 9-2022. DOI: 10.1007/s11557-022-01825-w. ISSN: 1617-416X.
- ↑ Larsson, Elle; Jacobsson, Stig; Stridvall, Anita «Släktet Hygrophorus, skogsvaxskivligar i Sverige». Mykologiska Publikationer 3. Sveriges Mykologiska Förening [Göteborg], pàg. 56.
- ↑ Lodge, D. Jean; Padamsee, Mahajabeen; Matheny, P. Brandon; Aime, M. Catherine; Cantrell, Sharon A. «Molecular phylogeny, morphology, pigment chemistry and ecology in Hygrophoraceae (Agaricales)» (en anglès). Fungal Diversity, 64, 1, 1-2014, pàg. 1–99. DOI: 10.1007/s13225-013-0259-0. ISSN: 1560-2745.
- ↑ Fries, Elias Magnus Öfvers. K. Svensk. Vetensk.-Akad. Förhandl. 18(1): 27 (1861). Stockholm P. A. Norstedt & Söner, 18, 1, 1861, pàg. 27.